Se acabó lo que se daba. De la nación al Estado

“Estamos en un recodo fundamental decisivo de la vida catalana: la Mancomunitat cierra un período y abre, inicia, otro. Concluimos el período que comienza con la caída de Barcelona, con el decreto de Nueva Planta, con la supresión del Consell de Cent y de la Generalitat; e iniciamos otro que es el mañana, que es el porvenir, que es lo desconocido. Pero este mañana, este futuro, este desconocido sobre la conciencia de nuestro derecho y de nuestra fuerza y la dirección de las corrientes universales, que no son todavía el mañana pero van creándolo, nos aseguran que será triunfal para Catalunya y … Continua la lectura de Se acabó lo que se daba. De la nación al Estado

La història, ara que en parlen

Enguany estem de celebració. I no em refereixo tan sols al fet que la majoria parlamentària ens hagi convocat a les urnes el 9 de novembre, sinó perquè aquest 2014 es commemora el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya i el tricentenari d’una derrota que estava cantada, sobretot després que el 1711 ens abandonés el rei que defensàvem i que el 1713 ho fessin els aliats anglesos. La derrota va ser heroica, ja ho sabem, i tràgica, perquè vam perdre les Constitucions i es va voler arraconar la llengua, encara que, com va escriure Pierre Vilar en … Continua la lectura de La història, ara que en parlen

El PSC i el 1714

El procés d’involució política del PSC és esgarrifós. A poc a poc es va situant en el front del no a tot, que fins ara era patrimoni tan sols del PP i de C’s. Aquest cap de setmana n’ha donat una nova mostra en no assistir al sobri i emotiu acte que va posar en marxa des de la Seu Vella de Lleida els actes del Tricentenari dels fets del 1714. Diuen les cròniques que no hi va assistir cap diputat socialista, llevat, és clar, de l’alcalde de Lleida, que també és diputat. Àngel Ros, doncs, va esdevenir així el … Continua la lectura de El PSC i el 1714