Passar-se la militància per l’arc de triomf

Està de moda consultar la militància quan no se sap què fer. Les acolorides i dramàtiques assemblees de la CUP posteriors al 27-S van demostrar fins a quin punt aquest recurs pot convertir-se en un bumerang. L’increïble empat a 1.515 vots després de 12 hores d’assemblea va despullar el sant. Els partidaris d’investir Artur Mas i els que apostaven per anar a unes noves eleccions, efectivament, van empatar, però com que no hi havia previst un mecanisme per desfer l’empat, els que movien els fils —que sempre són pocs— van optar per convocar un consell polític ampliat, amb representants de … Continua la lectura de Passar-se la militància per l’arc de triomf

Els somiatruites

En el debat d’investidura del MHP Carles Puigdemont, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, va estar especialment dur, una mica emprenyat i tot, com va retreure-li l’aspirant en una de les seves celebrades rèpliques d’aquell dia. Rabell va carregar contra l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP perquè, segons ell, aquest pacte no comportava contrapartides socials. També va carregar contra un independentisme unilateral que va afirmar que no té recorregut perquè, fent ús de la tòpica retòrica parlamentària, “la independència és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels independentistes”. El diputat postcomunista, … Continua la lectura de Els somiatruites

Passi-ho bé, Sr. Duran

Tothom té el dret a plorar i que el plorin després de mort. Qui pogués plorar, però, amb els ulls de Josep Antoni Duran i Lleida! Ara que se’n va, el ploren els unionistes que abans el combatien a cor què vols. I el ploren per això, precisament, pel seu unionisme recalcitrant i per intentar “denunciar” la deriva política dels seus antics aliats nacionalistes de CDC transformats en sobiranistes. En una època en què s’exhibeixen els ganivets sense cap mena de pudor —i sovint sense fonament—, és curiós veure com antics adversaris de Duran i Lleida són els avui més el … Continua la lectura de Passi-ho bé, Sr. Duran

Un paso adelante, dos pasos atrás: un balance electoral de urgencia

En 1904, en pleno debate sobre la organización del partido del proletariado, Lenin escribió un folleto en el que ironizaba sobre la conducta de los mencheviques (la minoría), por oposición de los bolcheviques (la mayoría), y les acusaba de ser capaces de dar un paso adelante para, a continuación, retroceder dos pasos. De ese modo, cada vez que participaban de una acción popular y se ponían a la vanguardia, luego actuaban hasta conducirla a la derrota.  Al final ganó Lenin y ustedes ya saben lo que pasó después: el partido bolchevique protagonizó la Revolución de 1917 y los mencheviques recogieron sus bártulos, proclamaron … Continua la lectura de Un paso adelante, dos pasos atrás: un balance electoral de urgencia

El dilema dels independentistes

Si l’alta participació a les darreres eleccions catalanes, que va ser del 77.45 %, i la victòria de l’independentisme, en les dues versions, van demostrar que Catalunya liderava el canvi de cicle polític a Espanya, la victòria de la candidatura En Comú Podem en unes eleccions espanyoles referma el mateix, per bé que amb algunes variables. Si fem una lectura de país, és clar que les forces partidàries del dret a decidir són majoria, malgrat que la participació electoral ha baixat respecte al 27-S fins al 70.18 %. Tanmateix, és una participació alta, comparada amb la del 2011, que va … Continua la lectura de El dilema dels independentistes

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…

Partidismes

“Ens volen castigar pel que votem i utilitzen la qüestió dels diners per això”, així de rotund s’ha expressat aquest dimarts el president en funcions, Artur Mas, en valorar les mesures de fiscalització de la despesa de la Generalitat anunciades divendres passat pel Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per tal de garantir que “no es gasti ni un sol euro en accions inconstitucionals”. Repressió jacobina per escapçar escara més la democràcia real a Catalunya, que és amenaçada per l’estat i els seus aliats polítics i mediàtics —incloent-hi Podemos— per silenciar la veu del poble de Catalunya. He seguit en directe la roda premsa … Continua la lectura de Partidismes

Adéu, CDC, adéu

Després de la dissolució de la Federació de Convergència i Unió (CiU), havia d’arribar la liquidació de CDC. CiU es va fondre perquè finalment les divergències entre Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas sobre el procés sobiranista es van fer insostenibles. Els dos partits de la Federació, formalment nascuda el 2001, estaven lligats des del 1978. Ara, si es va a la seva pàgina web, hi ha la següent llegenda: “Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya han emprès camins diferents en el seu projecte polític. Per aquest motiu, aquest web deixarà de funcionar com fins … Continua la lectura de Adéu, CDC, adéu

Corrupción y política

Según el barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) del mes de enero de 2014, la corrupción ocupaba el tercer lugar en la lista de angustias de los españoles, detrás del paro y de los problemas económicos. ¿A quién podía extrañarle? Los escándalos de corrupción habían alcanzado entonces los cimientos del sistema y afectaban desde la Casa Real a la Jefatura del Gobierno, pasando por los poderes judicial y legislativo, hasta extenderse al mundo sindical, empresarial, las comunidades autónomas y los partidos políticos. La sensación era que la corrupción política se había convertido en una pandemia que lo infectaba todo. En 2013, por ejemplo, existían en … Continua la lectura de Corrupción y política

De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

A principios del verano de 1978, Anton Cañellas, entonces aún máximo dirigente de UDC, tenía en mente la idea de que era necesario crear una especie de federación de centro amplio, donde cupieran todos los partidos catalanes moderados de aquel momento. El trasunto de dicha operación era ligar el centroderecha catalán a la UCD de Adolfo Suárez. En el seno de UDC ya se había producido la escisión de tres miembros de la ejecutiva (Simeó Miquel, Albert Vila y Josep Miró i Ardèvol), quienes también defendían convertir a Unió en la CSU catalana respecto a la UCD española, que sería así la CDU alemana. Cañellas, sin embargo, no les siguió. Se mantuvo al frente del partido, … Continua la lectura de De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante