Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Policías, jueces y fiscales

  España está en guerra con Cataluña y lo disimula diciendo que lucha por la legalidad. Los llamados constitucionalistas se tragan el anzuelo y eso les sirve para “tolerar” las arbitrariedades de policías y jueces y fiscales que actúan como correa de transmisión del Gobierno. ¿Qué les voy a contar que ustedes no sepan? En Euskadi vivieron atropellos semejantes con la excusa del terrorismo. Ahí está ese coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que estuvo destinado en Euskadi y que ahora un fiscal quiere que someta a los Mossos d’Esquadra. Nadie con un mínimo sentido democrático … Continua la lectura de Policías, jueces y fiscales

Rajoy no és el problema

La investidura del nou president del Govern espanyol es complica a mesura que passen els dies. Qui està en un estat extraordinàriament nerviós és Albert Rivera, el cap de files del partit nacionalista espanyol per antonomàsia. Des de fa anys, la dèria de Rivera era convertir C’s en el partit frontissa que havia de substituir CiU i PNB a l’hora de formar majories parlamentàries a Espanya. Les dues darreres eleccions han demostrat, però, que esmicolar la dreta i l’esquerra espanyoles i prescindir dels sobiranistes catalans (ja sigui ERC, ja sigui el PDC) impedeix formar govern. Pot semblar una paradoxa però … Continua la lectura de Rajoy no és el problema

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Vacacionar en Madrid

Madrid en agosto es una ciudad fantasma. Los pocos habitantes de la capital que se quedan en ella durante las vacaciones se encuentran de repente con que tienen la Gran Vía, la Plaza Mayor o la Puerta de Sol sólo para ellos, como si se hubiesen convertido en escenarios de una película de Amenábar. Agosto en Madrid es un infierno. Las altas temperaturas provocan que arda el asfalto y éste se pegue a la suela de los zapatos. Madrid, en verano, es una ciudad donde los ministerios y demás organismos oficiales están cerrados a cal y canto. Hasta el atardecer … Continua la lectura de Vacacionar en Madrid

Es veia a venir

Léalo en español 36.518.100 ciutadans espanyols han estat cridats a les urnes aquest 26-J, 7.148 més que en les eleccions del 20-D. 5.519.776 d’aquests electors són catalans, 3.345 més respecte de les darreres eleccions. D’aquest cens, 206.186 ciutadans amb nacionalitat espanyola són considerats “residents absents”; és a dir, que viuen a l’estranger i estan inscrits al CERA. La participació d’avui ha estat, però, molt inferior a la del 20-D. La baixada de la participació, per tant, ha perjudicat els partits que es presentaven com a alternativa al PP i al PSOE. Ni Unidos Podemos, i encara menys C’s, han aconseguit … Continua la lectura de Es veia a venir

La ruptura catalana

¡Qué manera de perder el tiempo! Al cabo de seis meses estamos donde estábamos. El sorpasso de Podemos al PSOE que auguraban las encuestas no se ha producido. Vaya error que han cometido Iglesias, Errejón y compañía. Las expectativas se han venido abajo porque la confluencia de Podemos con IU ha desplazado a los nacional-populistas hacia el comunismo. El bloque progresista español lleva años sin acordarse del PCE, digan lo que digan Julio Anguita y la gerontocracia intelectual habitual. Podemos ha ido perdiendo frescura con el tiempo y las prisas. La reacción de Pablo Iglesias no podía ser otra que la que ha … Continua la lectura de La ruptura catalana

Qui s’ha begut l’enteniment?

Léalo en español Els primers dies de l’actual campanya electoral són avorrits i previsibles. Les enquestes anuncien inestabilitat, però no n’hi ha cap que posi en qüestió que el PP tornarà a guanyar. La incògnita, per tant, no és aquesta. Del que es tracta és de saber si finalment Unidos Podemos superarà o no el PSOE, que s’ha convertit en el partit regional andalús, per bé que a Catalunya aguanta l’estrebada millor fins i tot que CDC. Els convergents travessen una mala temporada per l’encadenament d’episodis d’una gran toxicitat: les acusacions de corrupció, la confessió de Jordi Pujol, la defenestració … Continua la lectura de Qui s’ha begut l’enteniment?

Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Léalo en español A finals de la dècada dels anys seixanta, el Llibre roig de Mao va ser un catecisme per a molts joves inquiets i antifranquistes, sotmesos a una dictadura que hi ha qui vol endolcir per justificar l’injustificable. És el mateix exercici que fan alguns antics militants comunistes respecte del comunisme. L’excepcionalitat de la dictadura, que va tenir com a efecte que els comunistes s’afegissin a la lluita per la democràcia abans que propugnar cap mena de revolució, no va evitar les disputes ideològiques internes entre els comunistes, abrandadament dogmàtics en gairebé tots els aspectes. Malgrat l’estrepitós fracàs del Gran Salt Endavant i … Continua la lectura de Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida