Per què votaré Joan Guàrdia

Léalo en español Entre avui i demà se celebraran les eleccions al Rectorat de la Universitat de Barcelona, la més antiga de totes les universitats catalanes actuals, ja que va ser fundada el 1450. Més de 52.000 membres de la comunitat universitària, entre PDI, PAS i alumnat, estan convocats a les urnes, si bé aquesta serà la primera vegada que es votarà telemàticament. La pandèmia ha obligat tothom a posar-se les piles. Bé, tothom, tothom, no, perquè la Generalitat i l’Estat estan molt lluny de poder garantir el vot electrònic. Falta voluntat política —una llei electoral posada al dia— i, també tècnica, per … Continua la lectura de Per què votaré Joan Guàrdia

La precarietat universitària

Léalo en español Soc professor de la Universitat de Barcelona des de l’any 1991. Hi vaig accedir com a professor substitut i a poc a poc vaig anar consolidant-me amb tota mena de contractes fins que el setembre del 2001, quan estava a punt de fer els 44 anys, vaig guanyar una plaça de professor titular. Van ser deu anys de travessia del desert, d’un viacrucis relativament mortificador, però que no m’angoixava, la veritat. Esperava el meu torn. El sistema de promoció era medieval i es basava en la influència dels catedràtics. Com explica i justifica sense embuts Jordi Llovet … Continua la lectura de La precarietat universitària

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Ubasart “on fire”

El 31 de maig de 1995 es va estrenar a França la pel·lícula L’odi, del director Matthieu Kassovitz. La pel·lícula comença mostrant-nos una nit de motins al ritme de la cançó Burnin’ and lootin’ de Bob Marley and The Wailers, en un agitat i violent combat nocturn entre la policia i la joventut cabrejada del suburbi de Les Muguets. El motiu de tanta violència és la pallissa, a mans de la policia, d’Abdel Ichah, un noi magrebí de només 16 anys, que l’ha deixat en estat de coma profund. La pel·lícula explica les 24 hores de la vida de tres joves —Vinz el … Continua la lectura de Ubasart “on fire”

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon