La subhasta de Collboni

Léalo en español Tot estava dat i beneït des del principi. Qui no se n’havia adonat —o no se’n volia adonar, col·lapsat encara pel seu “que us bombin”— era Xavier Trias. El PSC és avui un partit en poder de gent molt deshonesta. Els represaliats de l’1-O ho han viscut en carn pròpia. És de domini públic que Salvador Illa es va negar a visitar els presos de l’1-O, en concret Quim Forn, amb l’excusa que eren delinqüents, que és el mateix argument que fan servir, encara ara, el PP i Vox per referir-se al món de Junts. En cercles de la … Continua la lectura de La subhasta de Collboni

La vida de Brian de Junts

Léalo en español Res no avorreix més els electors que les trifulgues internes dels partits. No les entenen i no les comparteixen. Al contrari, els allunyen del partit en qüestió que n’acaba pagant les conseqüències electoralment. Vaig poder-ho constatar fa molts anys, quan jo era assistent parlamentari de Josep Benet i el PSUC, que el 1980 havia obtingut 25 diputats amb ell com a cap de llista, va anar a la deriva. A les eleccions següents, i després de les disputes internes entre eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, el PSUC va caure fins als sis diputats i a l’Antoni Gutiérrez Díaz, … Continua la lectura de La vida de Brian de Junts

El dilema independentista

Léalo en español De vegades em fa l’efecte que les obsessions polítiques ens fan perdre la perspectiva. El mateix dia que a l’hemicicle del Congrés dels Diputats espanyol ressonava la llengua catalana (i altres llengües peninsulars), a Europa l’oficialitat del català quedava momentàniament encallada. Atès que el compromís contret per Pedro Sánchez amb Junts per investir Francina Armengol presidenta del Congrés només s’ha acomplert a mitges, de seguida s’han sentit els retrets d’alguns sectors independentistes, especialment els de la quarta llista i els dels malcontents de Twitter. Si ho analitzéssim bé, sense intransigències, donaríem a tots dos fets la dimensió “històrica” que … Continua la lectura de El dilema independentista

El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Retorn al passat

Léalo en español El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya al cap de quinze anys. Això no passava des del 2008, quan Carme Chacón va obtenir un resultat espectacular. L’abstenció també ha guanyat a Catalunya, perjudicant d’una manera claríssima els partits protagonistes de l’anomenada revolució dels somriures. En aquestes eleccions s’ha repetit el resultat de les passades eleccions municipals: ERC ha entrat en un cicle de declivi que Junts no aconsegueix rendibilitzar, tot i que aguanta la posició, malgrat la ruptura amb el PDeCAT. La candidatura de Roger Montañola, que tenia molt de cavall de Troia dels republicans, al final … Continua la lectura de Retorn al passat

Derrotar el PSC i Sumar

Léalo en español La campanya electoral ja està en marxa. Durant quinze dies assistirem al ritual de demanar el vot de la ciutadania amb promeses que després no es compliran o bé apel·lant a la por que guanyi el PP i Vox. Com que la convocatòria és espanyola, a Catalunya els partits estatals volen introduir el marc mental que la confrontació és entre una suposada esquerra i una dreta que necessitarà l’extrema dreta per guanyar. Tal com va quedar demostrat amb l’elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, a Catalunya la confrontació no és aquesta. La línia divisòria és sempre, almenys des de fa una dècada … Continua la lectura de Derrotar el PSC i Sumar

Per què Trias no és alcalde?

Léalo en español Vaig predir que Xavier Trias no seria alcalde, i així ha estat. Em vaig equivocar quan vaig donar-li unes males previsions electorals, perquè finalment va aconseguir quedar en primera posició. Amb això no n’ha tingut prou per assegurar-se l’alcaldia. L’unionisme de dreta i d’esquerra, PP i PSC, s’ha aliat amb els populistes d’esquerra, Barcelona en Comú, i ha barrat el pas a la coalició independentista de Junts i Esquerra. És el mateix PP que pacta amb Vox arreu d’Espanya. Encara que la relació entre juntaires i republicans és terrible, com s’ha pogut constatar amb diversos pactes municipals que, de tan caïnites com … Continua la lectura de Per què Trias no és alcalde?

Les cartes de Toni Comín

Léalo en español L’exili és una realitat amarga. El temor de l’exiliat és que l’oblidin. Quedar aïllat, sense entorn, sense amics, cada vegada més lluny de la realitat de la pàtria que l’ha vist néixer. L’eurodiputat Toni Comín fa sis anys que viu a l’exili. Va decidir marxar del país quan la repressió espanyola va sotmetre els dirigents de l’1-O. Va fer bé, i els altres exiliats també, com va quedar demostrat posteriorment. Els que es van quedar no es van salvar de la persecució i l’empresonament. Hi ha un corrent d’opinió que s’acarnissa sobre els exiliats. Que els critica. Curiosament, en … Continua la lectura de Les cartes de Toni Comín

Trias ha guanyat

Léalo en español Em vaig equivocar. Als comentaristes ens passa com als conductors quan s’equivoquen de ruta. Cal que el GPS del seu cotxe recalculi el trajecte si no vol perdre’s en un laberint d’asfalt. Abans de les eleccions vaig escriure, no una vegada, sinó dues o tres, que Xavier Trias no seria alcalde perquè no guanyaria les eleccions. No em sap gens de greu de reconèixer que vaig errar en el meu pronòstic. Al contrari, ho admeto sense piular. Enhorabona, per tant, a qui podria ser el nou alcalde de Barcelona, ara sí, en nom de Junts per Catalunya. … Continua la lectura de Trias ha guanyat

Guanya l’abstenció independentista

Léalo en español La base independentista s’ha abstingut en massa. Totes les eleccions són legítimes, malgrat que voti poca gent, però l’abstenció és un símptoma de desafecció. Encara que no es vulgui reconèixer, durant els anys del procés la participació electoral va ser altíssima, com mai des del 1977. Aquesta serà sempre una de les característiques de la revolució dels somriures. Els partits independentistes han decebut de tal manera els electors fidels a l’1-O, que el càstig a Esquerra i CUP ha estat sever. Xavier Trias ha salvat els mobles a costa de desnaturalitzar Junts i beneficiar-se del vot anti Colau amb un … Continua la lectura de Guanya l’abstenció independentista