Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

La veritat i la política

Des de l’escó 33 No ha estat una bona setmana per a la veritat. Els valencians de l’Horta Sud i la Ribera ja acumulaven una setmana de mentides després dels aiguats del 29 d’octubre, que han provocat desgràcies materials i humanes encara per avaluar. A mesura que passin els dies, moltes de les persones desaparegudes es convertiran en morts i el nombre de pèrdues humanes superarà de llarg les tres-centes actuals. És un tòpic, que, tanmateix, és cert, que en una crisi la primera víctima és la veritat. A pesar de saber-ho, una vegada i una altra es repeteix l’error. … Continua la lectura de La veritat i la política

Un matí amb el president Illa al Parlament

Des de l’escó 33 Som a començaments del curs parlamentari i avui, 5 de setembre, s’ha celebrat un ple del Parlament en el qual s’ha pogut debatre sobre la composició i les prioritats del nou Govern de la Generalitat. El president Salvador Illa s’ha estès —no gaire, perquè no és gens donat als discursos llargs— sobre què vol fer i qui ho ha de fer. El problema de les intervencions breus és que el nivell d’inconcreció pot ser altíssim. Al president Illa li passa això. Les formes vaticanes de parlar, que s’esberlen quan se li dispara un tic facial o … Continua la lectura de Un matí amb el president Illa al Parlament

Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

Des de l’escó 33 Arran de la carta feta pública pel president Carles Puigdemont dissabte passat, les interpretacions han estat múltiples, i sovint esbiaixades o exagerades. El debat polític a Catalunya —i no cal dir a Espanya— cada vegada és més prim. Tot és partidisme i distorsió de la imatge de l’altre. Es practica una alteritat perversa. Poques vegades un està preparat per admetre que l’oponent diu i argumenta una posició que tu, t’agradi o no, no tens dret a afirmar que no és la seva ni hauries de gosar estrafer-la. És amb aquest ànim que em disposo a comentar … Continua la lectura de Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

Mobilitzar-se i guanyar

Léalo en español La pagesia està en peu de guerra. Si ja és difícil saber quina és la política industrial del Govern, més difícil és saber si ni tan sols sap què vol dir política agrària. Els tractors han hagut d’envair Barcelona perquè els partits reaccionessin, sobretot Esquerra, que és el titular del govern minoritari i monocolor i, per tant, té la responsabilitat de gestionar el bé públic. El 2017 es plantejaven proclamar una república i resulta que, a més de no haver assolit la república, tenim un mal govern, que s’arrossega sense donar sortida a les necessitats del país. La … Continua la lectura de Mobilitzar-se i guanyar

La subhasta de Collboni

Léalo en español Tot estava dat i beneït des del principi. Qui no se n’havia adonat —o no se’n volia adonar, col·lapsat encara pel seu “que us bombin”— era Xavier Trias. El PSC és avui un partit en poder de gent molt deshonesta. Els represaliats de l’1-O ho han viscut en carn pròpia. És de domini públic que Salvador Illa es va negar a visitar els presos de l’1-O, en concret Quim Forn, amb l’excusa que eren delinqüents, que és el mateix argument que fan servir, encara ara, el PP i Vox per referir-se al món de Junts. En cercles de la … Continua la lectura de La subhasta de Collboni

La vida de Brian de Junts

Léalo en español Res no avorreix més els electors que les trifulgues internes dels partits. No les entenen i no les comparteixen. Al contrari, els allunyen del partit en qüestió que n’acaba pagant les conseqüències electoralment. Vaig poder-ho constatar fa molts anys, quan jo era assistent parlamentari de Josep Benet i el PSUC, que el 1980 havia obtingut 25 diputats amb ell com a cap de llista, va anar a la deriva. A les eleccions següents, i després de les disputes internes entre eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, el PSUC va caure fins als sis diputats i a l’Antoni Gutiérrez Díaz, … Continua la lectura de La vida de Brian de Junts

El dilema independentista

Léalo en español De vegades em fa l’efecte que les obsessions polítiques ens fan perdre la perspectiva. El mateix dia que a l’hemicicle del Congrés dels Diputats espanyol ressonava la llengua catalana (i altres llengües peninsulars), a Europa l’oficialitat del català quedava momentàniament encallada. Atès que el compromís contret per Pedro Sánchez amb Junts per investir Francina Armengol presidenta del Congrés només s’ha acomplert a mitges, de seguida s’han sentit els retrets d’alguns sectors independentistes, especialment els de la quarta llista i els dels malcontents de Twitter. Si ho analitzéssim bé, sense intransigències, donaríem a tots dos fets la dimensió “històrica” que … Continua la lectura de El dilema independentista

El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Retorn al passat

Léalo en español El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya al cap de quinze anys. Això no passava des del 2008, quan Carme Chacón va obtenir un resultat espectacular. L’abstenció també ha guanyat a Catalunya, perjudicant d’una manera claríssima els partits protagonistes de l’anomenada revolució dels somriures. En aquestes eleccions s’ha repetit el resultat de les passades eleccions municipals: ERC ha entrat en un cicle de declivi que Junts no aconsegueix rendibilitzar, tot i que aguanta la posició, malgrat la ruptura amb el PDeCAT. La candidatura de Roger Montañola, que tenia molt de cavall de Troia dels republicans, al final … Continua la lectura de Retorn al passat