Corrupción y política

Según el barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) del mes de enero de 2014, la corrupción ocupaba el tercer lugar en la lista de angustias de los españoles, detrás del paro y de los problemas económicos. ¿A quién podía extrañarle? Los escándalos de corrupción habían alcanzado entonces los cimientos del sistema y afectaban desde la Casa Real a la Jefatura del Gobierno, pasando por los poderes judicial y legislativo, hasta extenderse al mundo sindical, empresarial, las comunidades autónomas y los partidos políticos. La sensación era que la corrupción política se había convertido en una pandemia que lo infectaba todo. En 2013, por ejemplo, existían en … Continua la lectura de Corrupción y política

La mecanògrafa Conxita Bou

Arran de la publicació d’un article en què servidor comentava les sensacions que havia tingut el dia que el president Mas va haver d’anar a declarar al TSJC com a imputat, vaig rebre un correu electrònic de Conxita Bou en el qual m’explicava una història extraordinària, que em va fer pensar en Michel de Certeau, el filòsof i historiador francès de la quotidianitat, i en la seva manera poètica d’explicar la construcció del real a partir de l’anonimat. Els transcric el missatge: “Només volia felicitar-lo pel seu article En el paseo Lluís Companys, un 15 de octubre. No tan sols … Continua la lectura de La mecanògrafa Conxita Bou

Cap al pedregar…

Els independentistes van guanyar el referèndum del 27-S, si bé amb un marge insuficient per tirar pel dret, però van perdre les eleccions autonòmiques. El test del 27-S va demostrar, a més, que els partidaris del dret a l’autodeterminació arriben fins als 83 escons, ja que CSQP, malgrat que el grup parlamentari estigui dominat per Podem, diu ser partidari d’un referèndum pactat, i, per tant, no és descabellat afirmar que els seus 11 diputats podrien sumar-se, com es va poder comprovar el passat dia 13 d’octubre, als 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP per defensar el dret … Continua la lectura de Cap al pedregar…

En el paseo Lluís Companys, un 15 de octubre

El martes día 13 me trasladé al paseo Lluís Companys de Barcelona para apoyar a la exvicepresidenta Joana Ortega y a la consejera Irene Rigau. El antiguo Salón de Víctor Pradera, que es como se llamó este paseo durante años en homenaje a un conocido fascista vasco y antiguo carlista asesinado en 1936, estaba lleno de gente que las vitoreaba. El día 15, cuando se cumplía el 75 aniversario del fusilamiento del presidente Companys, volví al mismo paseo para apoyar al presidente Artur Mas, imputado como ellas en el proceso participativo del 9N del año pasado. El gentío era aún mayor. Centenares de ciudadanos corrientes y autoridades, entre las … Continua la lectura de En el paseo Lluís Companys, un 15 de octubre

La ruptura, finalment

Iñaki Gabilondo deu ser dels pocs periodistes espanyols que observen l’evolució del procés sobiranista català amb una mica d’intel·ligència. Des de la finestra del seu videoblog ha anat advertint tothom que ha volgut escoltar-lo que la política catalana estava canviant a tot drap. Ahir dimarts, per exemple, va dir que “la independència de Catalunya és molt difícil; la independència és lluny, però la ruptura és a prop”. Si, com diu ell, l’actitud de la CUP “dramatitza el procés, el porta a l’extrem, el radicalitza i el fa més inviable”, també és cert que aquesta dramatització “no desvia els plans i … Continua la lectura de La ruptura, finalment

De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

A principios del verano de 1978, Anton Cañellas, entonces aún máximo dirigente de UDC, tenía en mente la idea de que era necesario crear una especie de federación de centro amplio, donde cupieran todos los partidos catalanes moderados de aquel momento. El trasunto de dicha operación era ligar el centroderecha catalán a la UCD de Adolfo Suárez. En el seno de UDC ya se había producido la escisión de tres miembros de la ejecutiva (Simeó Miquel, Albert Vila y Josep Miró i Ardèvol), quienes también defendían convertir a Unió en la CSU catalana respecto a la UCD española, que sería así la CDU alemana. Cañellas, sin embargo, no les siguió. Se mantuvo al frente del partido, … Continua la lectura de De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

L’oracle Aznar

Malgrat la tírria política que li tinc, cada dia admiro més José María Aznar. Malgrat el que digui Josep Cuní sobre l’envelliment del gris marengo, que segons va explicar Jordi Basté va ser el comentari que va fer el presentador de 8 al dia en veure l’expresident del govern espanyol malparlar de Mariano Rajoy, Aznar es manté en forma. És veritat, però, que molta gent tendeix a envellir malament, sobretot si alguna vegada ha estat alguna cosa o ha cregut ser-ho. Dic que admiro José Maria Aznar perquè des que va perdre la presidència i es va dedicar a promoure … Continua la lectura de L’oracle Aznar

Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Els portuguesos, que ahir van votar per primera vegada després del sever rescat financer imposat per la Unió Europea, van revalidar l’actual primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, malgrat que ha aplicat dures retallades en aquesta legislatura. Si seguim la lògica que s’ha imposat en molts mitjans de comunicació, segons la qual cada elecció és un test d’aprovació o desaprovació de les polítiques d’austeritat, les eleccions d’ahir a Portugal, com les de fa uns quants dies a Grècia —i abans, el 2012, a Catalunya—, les han avalades. L’èxit de la coalició de Passos Coelho és, doncs, la tercera victòria … Continua la lectura de Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Mi amigo “cupaire”

Un amigo mío que es empresario, aunque él se define a sí mismo como emprendedor, antes del 27S, me dijo que votaría a la CUP. Me quedé boquiabierto, especialmente porque ese día iba trajeado y calculé que el traje debía costar unos 1.200 euros, por lo menos. “¿Te has vuelto anticapitalista?”, le pregunté, puesto que por su estilo de vida, de gente bien, y por su modo de pensar, este amigo mío, al que quiero porque somos amigos desde la infancia, no parece que pudiera optar por un partido así. “No, qué va” —me respondió—, “pero ellos son la garantía de que Junts … Continua la lectura de Mi amigo “cupaire”

Per anar més lluny

No sé si han vist la pel·lícula Blue Valentine (Derek Cianfrance, 2011). És bona, creguin-me. I és trista, també. És com un cop a l’estómac. És una història de desamor a partir de mostrar-nos l’efecte devastador del temps sobre l’amor. Dean i Cindy, els protagonistes masculí i femení que interpreten de manera meravellosa Ryan Gosling i Michelle Williams, han de fer front a l’evidència que la seva relació s’ha anat deteriorant i que no saben com remuntar-la perquè no acabi en un desastre. Dean proposa a Cindy una escapada romàntica en un hotel d’aquests que són famosos als EUA, un hotel temàtic, i … Continua la lectura de Per anar més lluny