Autor: agusticolomines

professor i historiador
Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

En estado de demolición

agusticolomines

Hace unos días, Albert Sáez publicó en El Periódico un artículo extraordinario sobre lo que está pasando en Cataluña desde la revelación del fraude fiscal de Jordi Pujol: Caso Pujol, ¿Y cómo empezó todo? Me encantó la profundidad histórica de lo contado por Sáez, mucho más riguroso que las memeces publicadas por historiadores con título y jerarquía en mano. Como ya he explicado en otro artículo, esos historiadores sólo sacan a relucir el caso en relación con el independentismo catalán y el supuesto país-mafia que es Cataluña movidos por su antipujolismo congénito, cuando no por un mal disimulado anticatalanismo. Sáez hablaba de algo más trascendente, que no sólo afecta a Cataluña, y que se resume … Continua la lectura de En estado de demolición

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Canvi de cicle

agusticolomines

SISCU BAIGES. Agustí Colomines és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, director acadèmic de la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Ha dirigit Unescocat i la fundació Catdem, vinculada a CDC, i ha presidit Linguapax. Va dedicar moltes hores a defensar i lluitar perquè s’aprovés l’Estatut del 2006, la qual cosa no va ser ben entesa per alguns independentistes. Ell ja ho era aleshores i ara ho és més que mai, clar. Com veu la tardor política catalana? Estarem animats. Aquí es viu … Continua la lectura de Canvi de cicle

Política, Política catalana, Política espanyola3 comentaris

Vosaltres, els antipujolistes

agusticolomines

L’antipujolisme ha ressuscitat. Aprofiten el frau de Pujol, que es barreja amb el presumpte enriquiment il·lícit dels fills, per comparar-lo amb Franco, com ha fet, sense empatxar-se, el catedràtic Andreu Mayayo. Hi ha qui pica contra el president Mas i diu que la seva vida política s’esgotarà amb aquesta legislatura perquè és un simple epígon del pujolisme, López Burniol dixit. La confessió de Pujol ha tret a passejar l’antipujolisme psicodèlic, refugi dels frustrats, que va arribar a tenir vida pròpia en forma d’una fraseologia que gairebé fregava la categoria d’ideologia. La tesi dels antipujolistes és que aquest és un país màfia, … Continua la lectura de Vosaltres, els antipujolistes

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“Votar y hacerlo bien”

agusticolomines

El unionismo anda revuelto. Ante la determinación del presidente Artur Mas de convocar la consulta sí o sí, los unionistas buscan desesperadamente contradicciones entre el sector soberanista catalán. Desde que se conoció la funesta noticia del fraude de los Pujol, la táctica unionista consiste en dar por liquidado el proceso y buscar aliados entre los catalanistas moderados para certificar su defunción. Un día aprovechan las declaraciones del consejero Santi Vila, siempre locuaz, y a la mañana siguiente las de otro consejero, el profesor Andreu Mas-Colell, un hombre de orden donde los haya.Y si con eso no hubiera bastante, le sacan punta a … Continua la lectura de “Votar y hacerlo bien”

Cultura1 comentari

La jueva Lauren Bacall

agusticolomines

Dilluns al vespre, abans d’anar a dormir, vaig decidir veure una pel·lícula clàssica. Vaig triar Dark Passage (1947), de Delmer Daves, amb actors de primera: Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Agnes Moorehead, Bruce Bennett, Tom D’Andrea, Douglas Kennedy i Clifton Young. La pel·lícula, que aquí es va traduir com La senda tenebrosa, explica la història d’un home (Bogart) que s’escapa de la presó on havia estat engarjolat injustament per l’assassinat de la seva dona. Un cop fora decideix canviar de fesomia i intenta demostrar que és innocent. Una atractiva i desconeguda dona (Bacall) l’ajuda perquè el seu pare també havia víctima … Continua la lectura de La jueva Lauren Bacall

CulturaDeixa un comentari

Art, drogues i depressió

agusticolomines

La mort de l’actor Philip Seymour Hoffman el mes de febrer d’enguany ja em va colpir força. Li tenia una estima especial, més enllà que fos un bon actor, i no sé explicar per què. La seva mort per sobredosi quan només tenia 46 anys em va fer recordar el munt de joves de la meva generació que també van morir enganxats al cavall. Suposo que ara també se’n deuen consumir força, de drogues, però ja no ho tinc tan a prop. El món de l’art ha vorejat sempre el món de les drogues. N’ha fet art, fins i tot. … Continua la lectura de Art, drogues i depressió

Política, Política catalana2 comentaris

Cataluña no es una dinastía

agusticolomines

“El apellido Pujol pesa, pero a favor”, decía Oriol Pujol Ferrusola en una entrevista que le hizo Isabel Garcia Pagan hace algunos años. La declaración tuvo lugar cuando CiU estaba en la oposición y Artur Mas no había conseguido romper la alianza de las izquierdas en Cataluña pese a ganar las elecciones en dos ocasiones, en 2003 y 2006. El runrún de las conspiraciones contra Mas estaba a la orden del día y el patriarca de la familia, Jordi Pujol, entonces aún presidente de CDC, remaba a favor de su hijo indisimuladamente. Ocurría así de tal modo que la misma entrevista incluía un … Continua la lectura de Cataluña no es una dinastía

Política, Política catalanaDeixa un comentari

CDC en la encrucijada

agusticolomines

  Cuando en 2000 Artur Mas fue elegido secretario general de CDC para relevar a Pere Esteve, que luego se pasó a ERC, el pujolismo ya había comenzado su decadencia. Era una muerte anunciada que Pujol no quiso o no supo ver, a pesar de que el desgaste gubernamental era evidente y que su opción de pegarse al PP de Aznar resultó ser letal, pese a los beneficios que obtuvo para Cataluña. Quien había sabido dirigir el país durante más de dos décadas, en 1999 ya andaba falto de reflejos. Ahora su muerte civil es irreparable. En el artículo Ara toca, president, firmado conjuntamente por Francesc-Marc Álvaro, … Continua la lectura de CDC en la encrucijada

Política, Política catalana1 comentari

La confessió i l’herència

agusticolomines

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència