Dilluns al vespre, abans d’anar a dormir, vaig decidir veure una pel·lícula clàssica. Vaig triar Dark Passage (1947), de Delmer Daves, amb actors de primera: Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Agnes Moorehead, Bruce Bennett, Tom D’Andrea, Douglas Kennedy i Clifton Young. La pel·lícula, que aquí es va traduir com La senda tenebrosa, explica la història d’un home (Bogart) que s’escapa de la presó on havia estat engarjolat injustament per l’assassinat de la seva dona. Un cop fora decideix canviar de fesomia i intenta demostrar que és innocent. Una atractiva i desconeguda dona (Bacall) l’ajuda perquè el seu pare també havia víctima d’una injustícia semblant…

En fi, no els l’explico el final. Vegin-la, que està molt bé. Aquí en tenen un tast:

El que jo no sabia és que l’endemà Lauren Bacall es moriria a Nova York, a l’edat de 89 anys. Aquestes coincidències m’intriguen sempre, perquè no és la primera vegada que em passa. No en faig gaire cas ni m’abraço als arbres, eh? Ja m’entenen. Formen part de les petites supersticions quotidianes, que en el meu cas inclou llegir els horòscops religiosament cada dia encara que no en faci cas. O acumular obituaris, que són una valuosa font per als historiadors.

Un amic m’envia l’obituari de Lauren Bacall publicat avui al Jerusalem Post. Gràcies a la notícia m’assabento que la gran actriu nord-americana, nascuda a Nova York el 16 de setembre de 1924, era la cosina de l’antic president d’Israel Shimon Peres. Lauren Bacall es deia en realitat Betty Joan Perske (Peres, Szymon Persky) i era filla única d’uns immigrants polonesos. Com que els acabo de dir que els obituaris proporcionen una gran quantitat d’informació, aquí tenen el publicat a The Guardian, que, com sempre, és boníssim.

He indagat una mica més sobre la història del parentiu i he trobat un article al Jewish Journal, l’autor del qual, Steve North, explica que quan Shimon Peres va accedir al càrrec de primer ministre, l’any 1984, de seguida va pensar en ella per demanar-li l’opinió, atès que el mentor polític de Peres, David Ben-Gurion, no podia opinar per raons òbvies: va morir l’1 de desembre de 1973. Quan el periodista va trucar a l’agent de Bacall, aquest va negar rotundament el parentesc. North va demanar-li que li ho preguntés a la interessada.

Certament, al cap d’una estona el periodista israelià va rebre una trucada de l’agent de Bacall. Li va dir que sí, que el parentiu era cert, però que l’actriu no volia fer declaracions perquè quan els seus pares es van divorciar, el pare va abandonar la família de tot, llavors Bacall tenia 6 anys, de manera que va créixer sense tenir cap mena de contacte amb la branca paterna dels Perske. Finalment, però, Peres va invitar Bacall a Israel i es van poder conèixer.

Quines coses, oi? De Lauren Bacall, però, se’n destacaran totes les virtuts que tenia i, sobretot, la seva relació amb Humphrey Bogart. És ben normal perquè Bacall i Bogart van convertir-se en estrelles de Hollywood amb The Big Sleep (1946), Dark Passage (1947) i Key Largo (1948) i, a més, van ser parella fins la mort de l’actor, l’any 1957. Però he volgut recordar aquest episodi justament ara, quan l’enfrontament entre Hamàs i l’estat d’Israel invita a l’antisemitisme més groller, i destacar el judaisme d’una actriu que, com molts altres artistes, era d’idees ben progressistes.