La mort de l’actor Philip Seymour Hoffman el mes de febrer d’enguany ja em va colpir força. Li tenia una estima especial, més enllà que fos un bon actor, i no sé explicar per què. La seva mort per sobredosi quan només tenia 46 anys em va fer recordar el munt de joves de la meva generació que també van morir enganxats al cavall. Suposo que ara també se’n deuen consumir força, de drogues, però ja no ho tinc tan a prop.

El món de l’art ha vorejat sempre el món de les drogues. N’ha fet art, fins i tot. L’any passat, per exemple, el museu La Maison Rouge, de París, va muntar l’exposició Sous influences amb obres de Basquiat, Luc Delahaye, Nan Goldin, Damien Hirst, Carsten Höller, Takashi Murakami, Nam June Paik, Sigmar Polke, Stanislaw Ignacy Witkiewic, entre altres, per mostrar la influència dels psicoestimulants, siguin legals o prohibits, com a “companys” de l’art i dels artistes, als quals han aportat graus de “sorpresa, intoxicació, dependència, accessos místics o il·luminació “. No crec que Philip Seymour Hoffman estigués enganxat a l’heroïna per aquest motiu. O potser sí, no se sap mai.

La qüestió és que amb la notícia de la mort de Robin Williams he tingut la mateixa sensació, per bé que aquest còmic no m’agradava tant, que quan vaig saber que Hoffman havia mort d’una sobredosi. L’art, la fama, les drogues, la creativitat són terrenys de frontera. I mentre pensava això, des de RAC1 Àlex Gorina recordava la pel·lícula Valley of the Dolls, del 1967, basada en un novel·la honònima de Jacqueline Susann (1818-1974), una escriptora d’èxit, pionera de la cultura pop, però a qui Truman Capote va menystenir tot dient que era com un “camioner transvestit”. Ja devia ser això, el pop.

La novel·la, publicada l’any anterior, explica la història d’una jove de províncies que el 1945 es trasllada a Nova York amb la seva maleta carregada de somnis i l’esperança de trobar una feina i l’amor de la seva vida. A la gran metròpoli va conèixer-hi Neely, una actriu de segona amb suficient talent per convertir-se en estrella, i Jennifer, una espectacular bellesa rossa sempre penjada del braç d’homes rics i famosos per obrir-se camí en el món de l’espectacle. Les tres amigues tenen en comú somnis i ambicions i la tendència a sentir-se atretes per l’home equivocat.

Jacqueline Susann relata la vida d’aquestes tres dones al llarg de vint anys i aconsegueix bastir una apassionant història sobre el món de l’espectacle de Broadway i Hollywood i de l’excitant vida nocturna de Nova York i París. Però el relat no tindria sentit sense la descarnada descripció del món de les drogues, el sexe i l’alcohol. Felicitat i depressió alhora. Aquesta és la història, doncs, de tres dones que perseguint la fama troben la seva destrucció. Amb aquesta novel·la Susann mostrà el terrible drama que s’amaga rere el teló dels escenaris i de la gran pantalla: un explosiu còctel d’alcohol, drogues i sexe que, com es constata una vegada i una altra, és el pa de cada dia dels artistes.

Podeu veure la pel·lícula en aquesta còpia que he trobat a Youtube.