Divendres passat, dia 23, el diari Le Monde va publicar un editorial titulat Les lois mémorielles ne servent à rient. Hélas!. L’editorial estava motivat per la votació que havia tingut lloc el dia anterior a l’Assemblea Nacional en què es penalitzava la negació del genocidi. Sense dir-ho explícitament, els parlamentaris es referien tan sols al genocidi armeni del 1915. El rotatiu parisenc es preguntava per què s’havia votat una proposició com aquesta precisament ara si no hi ha cap historiador seriós que negui que la política d’extermini turc contra els armenis durant el període 1915-1917 va ser sense cap mena de dubte un … Continua la lectura de Després de la festa memorialística

“El pacte fiscal serà difícil”. Director de la CatDem. Li agrada escriure. Es defineix com a professor i assagista.   El premi Nobel d’Economia del 2001, el nord-americà Joseph Stiglitz, va alertar que les retallades poden agreujar més la situació i el que s’hauria de fer és reestructurar l’actual model de despeses i impostos per tal d’incentivar la demanda. Què li suggereix això? Què té raó en part. I tanmateix cal, com ha fet la Generalitat, redimensionar el sector públic. L’austeritat ha sigut el model adoptat per Mas. Les retallades són l’únic camí? En el cas que es pogués imprimir … Continua la lectura de ‘’Cap on ens dirigim?’’. Entrevista amb Agustí Colomines, per Josep Prat.

Avui divendres serà enterrat a Praga Václav Havel. No lloaré els mèrits de Havel com a escriptor i com a combatent contra la dictadura comunista. Ho ha ressaltat tothom, i aquest va ser també el motiu pel qual el 1995 li fou atorgat el VII Premi Internacional Catalunya, que va compartir amb l’expresident alemany Richard von Weizäcker. I tanmateix, per què Havel es va convertir en un líder reconegut mundialment? Doncs, d’entrada, diria que el més destacat de la seva vida, allò que va caracteritzar-lo, va ser la fermesa de les conviccions. La línia que separa la convicció del dogmatisme … Continua la lectura de Václav Havel

Observat des de la distància i des del present, el conflicte d’Irlanda del Nord sembla gairebé història. És arxiconegut que els mitjans de comunicació tan sols presten atenció als conflictes quan romanen actius. I la guerra nord-irlandesa —perquè pràcticament va ser això— avui dia ja no inunda les redaccions de tots els diaris i les televisions i les ràdios del món. Deu haver-hi poca gent que en aquests moments ens pugui explicar alguna cosa (positiva o negativa) sobre què està passant a Belfast o a Derry. Fins i tot les desfilades orangistes de començaments de l’estiu han deixat de ser … Continua la lectura de Lady Nuala O Loan

i Espanya fos el meu país, segurament assumiria sense posar-hi gaires inconvenients les paraules d’exhortació patriòtica que el president del Congrés dels Diputats, José Bono, va pronunciar dimarts passat amb motiu del Dia de la Constitució. Per al castís i beat Bono, cal prioritzar l’esperit de la Constitució que “ens uneix en allò essencial” per sobre de “l’esforç per exagerar diferències”. En aquest sentit, el president del Congrés va fer una crida al nou govern i a l’oposició a “caminar junts” i a buscar acords per l’interès general i pels que més pateixen les conseqüències de la crisi. Dit això, … Continua la lectura de Catalunya i/o Espanya? Sobirania!

Com que l’entrevista de Mònica Terribas al president Artur Mas a TV3 anava acompanyada d’un “morbo” sobreafegit després de la topada de la directora de la cadena pública catalana amb el secretari general del Govern, Francesc Homs, al Parlament, potser ens van passar per alt algunes de les coses realment importants que va dir el president de la Generalitat. Obsedits per saber si al final Terribas li preguntaria sobre “¿qué hay de lo mío?” (cosa que finalment va fer amb molt poca fortuna i amb una professionalitat dubtosa, atès que és part implicada), no vam prestar atenció al fet que el … Continua la lectura de Polítics i periodistes

S’ha acabat, si més no de moment, el cicle electoral que a Catalunya ha durat més d’un any. Des de les eleccions al Parlament del 28 de novembre del 2010 fins al dia d’avui, el poder ha canviat de mans d’una manera radical. El PSC ha quedat en minoria amb una disminució de vot a les eleccions generals d’un 18,7%. És clar que han caigut de molt amunt. Però també és veritat que per primera vegada des del 1979 el PSC s’ha situat per sota del milió de vots. La regressió no és conjuntural, doncs. Al contrari, l’esclerosi del projecte … Continua la lectura de PSC: tornar a la realitat

Un parell de dies més i s’haurà acabat la campanya electoral. A Espanya, tots els sondejos preveuen que el PP escombrarà el PSOE, com l’any 1982 el PSOE va escombrar la UCD. No serà exactament el mateix, perquè els socialistes espanyols no pateixen, almenys de moment, la crisi de cavall que patien els centristes —que va anar acompanyada de traïcions majúscules—, ni la crisi politicomilitar d’aleshores té res a veure amb la crisi economicofinancera actual. La semblança que pugui haver-hi entre una situació i l’altra és conseqüència, sobretot, de la debilitat política del partit governant en tots dos casos, per … Continua la lectura de Pensar en l’endemà

Quan han vist el títol d’aquest article es deuen haver espantat, oi? Doncs és que per a mi entre la fi de Berlusconi i determinades concepcions sobre què ha de ser el CoNCA hi ha una perillosa concomitància d’idees. En tots dos casos es defensa que els tècnics han d’estar per damunt dels polítics. Em sembla una concepció orweliana de l’organització política. L’exaltació tecnocràtica dels especialistes és un menyspreu a la democràcia com a sistema de representació política. M’explicaré. Era possible la sortida d’escena de Berlusconi per la via parlamentària? Sí. Oh i tant que sí! Si Giorgio Napolitano hagués … Continua la lectura de Berlusconi i el CoNCA

L’ anunci d’ETA de posar fi definitivament l’activitat armada obre molts interrogants. El primer té relació amb la mateixa existència de l’organització. Ja sé que els grups terroristes no es dissolen mai de cop ni formalment, però en el cas basc cal algun gest en aquest sentit. Si ETA no es reconeix com a actor polític, és obligat que el faci. És precisament per això, perquè ara és l’hora de la política, que l’organització ha de fer un pas més perquè resulti creïble l’opció politicista de l’esquerra abertzale. Tancar-se, pensar-se que ETA pot continuar per a tutelar el que passi a … Continua la lectura de L’efecte en la pilota basca