Home

L’ anunci d’ETA de posar fi definitivament l’activitat armada obre molts interrogants. El primer té relació amb la mateixa existència de l’organització. Ja sé que els grups terroristes no es dissolen mai de cop ni formalment, però en el cas basc cal algun gest en aquest sentit. Si ETA no es reconeix com a actor polític, és obligat que el faci. És precisament per això, perquè ara és l’hora de la política, que l’organització ha de fer un pas més perquè resulti creïble l’opció politicista de l’esquerra abertzale. Tancar-se, pensar-se que ETA pot continuar per a tutelar el que passi a partir d’ara, seria un error descomunal. Aniria en contra dels interessos que diu defensar, és a dir, la l’autodeterminació del País Basc i la unificació dels territoris d’Euskal Herria.

Malgrat allò que es diu públicament, cap dels partits bascos, incloent-hi el PNB, pot acceptar el ritme que vol imposar ETA i l’esquerra abertzale. Seria cedir-los un protagonisme que no tenen socialment de cap manera, per bé que els resultats de Bildu en les darreres eleccions pugui fer creure el contrari. No dic que l’esquerra abertzale no pugui esdevenir majoritària electoralment. És possible. A Irlanda del Nord, per exemple, el Sinn Féin s’ha anat cruspint l’espai de l’SDLP —el partit de la pau de veritat i, a més, d’esquerres— elecció rere elecció. Però si això ha estat possible és perquè l’IRA —i fins i tot els grups dissidents— són història. L’equiparació del Sinn Féin amb els partits de caràcter convencional és total. Vull dir que les corbates i els formalismes propis de la política no van ser flor d’un sol dia, com sembla que de moment passa amb l’esquerraabertzale, sinó que han esdevingut una manera de fer menys radical, encara que pugui continuar essent tan rupturista com abans.

El futur polític del País Basc no serà fàcil. De moment, la decisió d’ETA d’abandonar les armes ha deixat sense arguments el pacte —aparentment contranatural, malgrat que no ho és tant des d’un punt de vista nacional espanyol— entre el PSE-EE i el PP. Aquest és un pacte que es va fer contra el PNB, el partit majoritari a les urnes, amb l’excusa de la violència. Ara toca convocar eleccions. I si es repeteix un pacte d’aquestes característiques és perquè hi havia alguna cosa més. Vejam què passa, doncs.

Publicat a El Temps, núm. 1429, 01/11/11.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s