Home

S’ha acabat, si més no de moment, el cicle electoral que a Catalunya ha durat més d’un any. Des de les eleccions al Parlament del 28 de novembre del 2010 fins al dia d’avui, el poder ha canviat de mans d’una manera radical.

El PSC ha quedat en minoria amb una disminució de vot a les eleccions generals d’un 18,7%. És clar que han caigut de molt amunt. Però també és veritat que per primera vegada des del 1979 el PSC s’ha situat per sota del milió de vots. La regressió no és conjuntural, doncs. Al contrari, l’esclerosi del projecte socialista va començar molt abans de constituir el primer tripartit, perquè l’any 1999 ja se’n veien indicis. Dels dos tripartits –el segon amb un grau d’incomprensió superior al primer–, el PSC en va sortir escaldat. I desorientat. Si el primer tripartit va morir contaminat per la mala gestió dels republicans, el segon va derivar en una mena de subhasta esquerrana sota la pressió d’ICV-EUiA. El verb, l’estètica i un altíssim grau de sectarisme van empènyer el PSC fora de la centralitat i se’n van veure les debilitats. I aleshores, per a recuperar-se, va optar a presentar-se a les eleccions generals més com la federació catalana del PSOE, assumint-ne la verborrea extraparlamentària, que no com un partit nacional català. Una greu equivocació.

La demagògia es paga. El PSC no ha sabut llegir la realitat i ha fet una campanya hiperideològica. I a Catalunya això no sempre funciona. Hi ha molts socialdemòcrates que voten CiU, com també un munt d’independentistes pragmàtics, simplement perquè n’aprecien la moderació i la voluntat de sumar. L’atac per terra, mar i aire del PSC contra les mesures d’estalvi de la Generalitat ha estat un error. D’entrada, perquè això afavoreix ICV-EUiA (el monstre particular dels socialistes), però també perquè la ciutadania ha interioritzat que l’ajustament pressupostari era inevitable. Em fa l’efecte que la gent ha valorat la capacitat de governar del president Mas, malgrat les burles i els estereotips que se n’han difós. El crèdit del president és alt.

Hi ha programes de televisió que confonen i es confonen. El president Mas no és el pijo fatxenda i engolat del Polònia. L’oposició s’ha cregut la paròdia perquè li resulta fàcil. I això també val per a Duran. Si el PSC vol recuperar-se ha de retornar a la realitat. Ha de deixar de banda els debats que li organitzen uns altres. I la primera cosa que hauria de fer és pensar més en la reconstrucció del partit a Catalunya que no en el PSOE.

Publicat a El Temps, núm. 1433, 29/11/11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s