Home

“El pacte fiscal serà difícil”. Director de la CatDem. Li agrada escriure. Es defineix com a professor i assagista.

 

El premi Nobel d’Economia del 2001, el nord-americà Joseph Stiglitz, va alertar que les retallades poden agreujar més la situació i el que s’hauria de fer és reestructurar l’actual model de despeses i impostos per tal d’incentivar la demanda. Què li suggereix això?

Què té raó en part. I tanmateix cal, com ha fet la Generalitat, redimensionar el sector públic.

L’austeritat ha sigut el model adoptat per Mas. Les retallades són l’únic camí? En el cas que es pogués imprimir bitllets, que podria comportar?

És una mica política ficció, però si ho pogués fer, segurament provocaria una aturada de l’escalada especulativa, a pesar que faria créixer la inflació.

La CatDem ha sigut l’encarregada de redactar les línies vermelles del pacte fiscal. Aquest pacte és un pacte a la basca, o és tan sols una baixada del dèficit fiscal al 4%? Creu sincerament que serà possible en una Espanya en crisi?

El pacte fiscal no depèn de l’economia, sinó de la voluntat política dels que han de pactar. I és en aquest sentir que serà difícil.

Una persona propera em comentava que el pacte fiscal inclou que el govern pugui gestionar els impostos. Hi ha por a que el govern llavors pugui fer el que vulgui i que encara els apugi més… Podria donar-se el cas?

És que en una situació de crisi com l’actual, una pujada raonable dels impostos (els directes i no pas els indirectes) no seria una mala opció.

El fons de competitivitat que deuen a Catalunya és d’uns 1400 milions d’euros. El dèficit que apunta el govern és de 2000 milions. Com és que no ens plantem i seguim retallant?

Perquè plantar-te és una actitud estètica que serveix de ben poc. Et plantes, i què? La realitat et passa pel damunt i tu quedes com un heroi però com un pèssim governant.

Creus que un banc no rescatat pot ser allau de critiques pels sous dels seus directius, quan no afecta perquè es una entitat privada?

Quan els diners són públic, qui ha de manar és el poder públic. Tot el que han fet determinats dirigents bancaris amb els diners públics és de lladres i immoral.

Mas arriba a la Generalitat i es troba amb un deute considerablement alt segons apunten al cap d’uns dies. La culpa de la situació actual la té el tripartit? S’ha malgastat o s’ha invertit?

Amb el tripartit es va gastar molt. Massa. Però és que aquesta és la manera de fer dels que creuen que tot s’ha de pagar amb diners públics. La iniciativa privada també pot fer sostenible l’Estat del Benestar. Però això no cap en determinades mentalitats polítiques.

Molts articulistes del país i també persones de la societat civil han fet èmfasi en el fet que el govern de Mas no hagués posat al seu programa aquestes retallades, i que ara utilitzi la seva victòria com a aval, i com a legitimació. Vostè què en pensa?

Tothom sabia que el nou Govern iniciaria un pla de reajustament. El que no es podia saber del tot era la magnitud de la tragèdia. Tanmateix, en les eleccions general del 2011 tothom ja havia vist quina era l’orientació del Govern i també va guanyar.

Segons un estudi de la fundació BBVA, Extremadura gasta un 40% del seu pressupost en funcionariat. Sens dubte, aquí només un 13% però ens posem a retallar de totes formes. Creu que Catalunya tota sola resoldrà la crisi d’Espanya, que s’ho mira sense fer res, i a més tenint en compte que aquesta també depèn del món, d’altres països de la UE, i d’agències de ràting?

Evidentment, no. Però no per això deixaràs de fer el que toca. És també una qüestió de credibilitat.

Vicenç Navarro apunta en una entrevista que li fa EFE que històricament una crisi significa menys drets pels joves i per la dona. Ho veu així?

Deixant de banda que Vicenç Navarro sigui un professional de l’exageració, és veritat que en un context de crisi els sectors vulnerables poden sortir-ne més escaldats que ningú. Cal estar amatents perquè això no sigui així. En qüestió de drets de les dones és més perillós el multiculturalisme (que accepta coses inacceptables com el burca) que la crisi.

Les taxes universitàries han pujat fins a un 15%, i hi ha hagut centenars d’acomiadaments encoberts en universitats públiques. En quina mesura això afecta a l’educació dels estudiants? Hi haurà gent que no podrà pagar la matrícula?

El debat sobre les matrícules universitàries és demagògic. Les matrícules són barates amb relació al cost real. La qüestió és si tenim un bon sistema de beques o no (el qual, per cert, no ens ha estat traspassat mai). I és clar que és insuficient. I quant al professorat, el problema és de model. El professorat universitari no hauria de ser funcionari i s’haurien d’aplicar criteris de contractació diferents. Però això voldria dir canviar de model. I de moment som lluny d’això.

Per últim, m’agradaria preguntar-li sincerament si creu que tot això pot acabar empobrint severament Catalunya, encara que sigui necessari o no.

Tots els països del món sortiran d’aquesta crisi més empobrits. El nostre problema és que no disposem de la sobirania suficient per determinar correctament el futur. D’aquesta crisi, doncs, també sortirem més conscients d’aquest dèficit.

Enllaç al blog de Josep Prat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s