Camp de cendres

Dirigit a tu, Muriel Quan arriba el final, la desesperació s’apodera de nosaltres i el retorn al buit podreix un sempre més, pronunciat de pressa, que avui sabem que és com aigua tallada d’una font sense vida.   Quan arriba el final, aquell tu que ja no em parla no em parlarà més i tu i jo ens convertirem en una presència castigada per l’absència que viuré de lluny, destil·lant una a una antigues passions.   El viatge s’ha fet curt. I la vida ens interroga de lluny, com un record que extingeix les paraules que abans gronxaven amb mel … Continua la lectura de Camp de cendres

Teatre, teatre…

Podemos i els seus aliats catalans i gallecs van presentar dilluns passat un document anomenat Un país para la gente. Bases políticas para un gobierno estable y con garantías. És un text llarg, de 98 pàgines, en què els del partit lila detallen la seva proposta per formar un govern d’esquerres. El punt cinc d’aquesta proposta està íntegrament dedicat a la plurinacionalitat i el model territorial . D’entrada hi afirmen el següent: “el Gobierno del Cambio debe desarrollar un Estado plurinacional donde todas las comunidades nacionales y culturales puedan desarrollarse en un marco igualitario y solidario sin imposicions”. I tot seguit afegeixen … Continua la lectura de Teatre, teatre…

Xavier García Albiol, el guardián

El coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, abandonó el acto de inauguración de la Línea 9 del metro al aeropuerto de El Prat durante el discurso del presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. Un gesto de mala educación al que quiso dar un significado político. García Albiol se sintió ofendido por las críticas de Puigdemont contra la falta de inversión en infraestructuras del Gobierno español. Concretamente, el jefe del Ejecutivo catalán se refirió a una “desconexión repentina” del Estado con respecto a la financiación del transporte público, teniendo en cuenta que la inversión se ha reducido en un 40%. No es una … Continua la lectura de Xavier García Albiol, el guardián

Adif, Renfe i altres males herbes

Hi ha qui explica el creixement del sobiranisme per la crisi de les infraestructures del 2010. Seria absurd no tenir-ho en compte, per bé que el sobiranisme ha crescut per una suma d’iniquitats que els diversos governs espanyols no han sabut resoldre per manca de voluntat política. Hi ha un principi que les autoritats espanyoles no volen reconèixer de cap de les maneres i és que el dèficit fiscal i d’inversions ha repercutit en el benestar dels catalans. Quan anava cap a la feina, les emissores d’aquest país es feien ressò de l’enèsima incidència en els trens de rodalies. Va ser un … Continua la lectura de Adif, Renfe i altres males herbes

Passar-se la militància per l’arc de triomf

Està de moda consultar la militància quan no se sap què fer. Les acolorides i dramàtiques assemblees de la CUP posteriors al 27-S van demostrar fins a quin punt aquest recurs pot convertir-se en un bumerang. L’increïble empat a 1.515 vots després de 12 hores d’assemblea va despullar el sant. Els partidaris d’investir Artur Mas i els que apostaven per anar a unes noves eleccions, efectivament, van empatar, però com que no hi havia previst un mecanisme per desfer l’empat, els que movien els fils —que sempre són pocs— van optar per convocar un consell polític ampliat, amb representants de … Continua la lectura de Passar-se la militància per l’arc de triomf

¡Socorro, España en quiebra!

Ante el mercadeo que están protagonizando los líderes políticos españoles, las negociaciones entre la CUP y Junts pel Sí fueron cosa de niños. La riña entre los soberanistas fue durísima y acabó con un órdago inesperado que se llevó por delante al candidato de la CUP, Antonio Baños, y a un par de sus diputados, además de someter a la extrema izquierda al dictado del grupo mayoritario. Pero el combate también dejó una gran víctima en las filas de Junts pel Sí. Su candidato a la presidencia, Artur Mas, tuvo que renunciar y abandonó su intención de presidir la Generalitat. Todas las negociaciones políticas tienen un coste. … Continua la lectura de ¡Socorro, España en quiebra!

Els somiatruites

En el debat d’investidura del MHP Carles Puigdemont, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, va estar especialment dur, una mica emprenyat i tot, com va retreure-li l’aspirant en una de les seves celebrades rèpliques d’aquell dia. Rabell va carregar contra l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP perquè, segons ell, aquest pacte no comportava contrapartides socials. També va carregar contra un independentisme unilateral que va afirmar que no té recorregut perquè, fent ús de la tòpica retòrica parlamentària, “la independència és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels independentistes”. El diputat postcomunista, … Continua la lectura de Els somiatruites

Poner la vela donde sopla el aire

  Decía Santiago Carrillo que “en la política el arrepentimiento no existe. Uno se equivoca o acierta, pero no cabe el arrepentimiento”. Arrepentirse no tiene ningún sentido. Lo hecho, hecho está y qué le vamos a hacer. Si en la política no existe el arrepentimiento, ¿qué debe hacer el político que no acierta a tomar una buena decisión? La única salida que le queda es rectificar, puesto que, como dijo el presidente John F. Kennedy, que fue un político tan pillo como Carrillo, lo que en política no es totalmente correcto, está mal. La descompresión que estamos viviendo estos días después de tres meses de incertidumbre, … Continua la lectura de Poner la vela donde sopla el aire

Passi-ho bé, Sr. Duran

Tothom té el dret a plorar i que el plorin després de mort. Qui pogués plorar, però, amb els ulls de Josep Antoni Duran i Lleida! Ara que se’n va, el ploren els unionistes que abans el combatien a cor què vols. I el ploren per això, precisament, pel seu unionisme recalcitrant i per intentar “denunciar” la deriva política dels seus antics aliats nacionalistes de CDC transformats en sobiranistes. En una època en què s’exhibeixen els ganivets sense cap mena de pudor —i sovint sense fonament—, és curiós veure com antics adversaris de Duran i Lleida són els avui més el … Continua la lectura de Passi-ho bé, Sr. Duran