Camp de cendres
Dirigit a tu, Muriel Quan arriba el final, la desesperació s’apodera de nosaltres i el retorn al buit podreix un sempre més, pronunciat de pressa, que avui sabem que és com aigua tallada d’una font sense vida. Quan arriba el final, aquell tu que ja no em parla no em parlarà més i tu i jo ens convertirem en una presència castigada per l’absència que viuré de lluny, destil·lant una a una antigues passions. El viatge s’ha fet curt. I la vida ens interroga de lluny, com un record que extingeix les paraules que abans gronxaven amb mel … Continua la lectura de Camp de cendres
