Dani Rodrik és un professor turc, d’origen sefardita, que ensenya economia política internacional a la Universitat de Harvard. L’any passat va publicar el llibre The Globalization Paradox: Democracy and the Future of the World Economy, la tesi fonamental del qual és que no es poden combinar simultàniament la democràcia, l’autodeterminació nacional i la globalització econòmica. Quan els acords socials en el si de les democràcies topen —perquè és inevitable que passi— amb la demanda de globalització, les prioritats nacionals han de prevaler damunt les exigències internacionals. Ho sosté Rodrik i és una tesi, diguem-ne, nacionalista que s’accentua quan assenyala que … Continua la lectura de Paradoxes de la globalització

La patacada de Carme(n) Chacón per accedir a la secretaria general del PSOE no ha tingut res a veure amb l’aspecte, diguem-ne, íntim de la seva identitat. Ha estat, si de cas, la derrota política de les escorrialles del zapaterisme (perquè Rodríguez Ibarra té raó: Chacón representa això, com també el PSC) davant la vella guàrdia filipista del socialisme espanyol. No ha estat, tanmateix, una confrontació generacional entre els socialistes del 1974, aquells que van assaltar el 13è congrés del PSOE —el de Suresnes, a prop de París— i els joves insolents de la cella. No, no és això. Si … Continua la lectura de Chacón, el PSOE i el PSC

Personalment, tant se me’n dóna que una catalana es faci dir Carme o Carmen. El nom de pila d’una persona i l’idioma amb què s’expressa ateny al fons íntim de cadascú i prou. A més, no sé per què m’ha de semblar millor que un català (encara que sigui d’adopció) conservi el nom de bateig en anglès o en italià o en serbocroat o en àrab que no pas en castellà, que al capdavall és la llengua materna de molts dels fills de l’onada immigratòria dels anys seixanta. Per tant, que Carme Chacón es fes dir a tot arreu i … Continua la lectura de La derrota de Carme(n) Chacón

De tots colors, el llibre de memòries de Fabián Estapé, mort el primer dia d’aquest gèlid mes de febrer, es va publicar l’any 2000 a cura de l’actual directora de TV3, Mònica Terribas. En la nota a l’edició, Terribas diu que Estapé va viure com va voler, amb els guanys i les pèrdues que aquesta actitud va comportar-li. Certament, Estapé va formar part d’aquells intel·lectuals i professionals que, amb arguments molts diversos, van créixer i es van fer a redós del règim franquista. De la dictadura, en una paraula. Estapé podia haver fet el contrari. Podia haver decidit apostar per … Continua la lectura de Fabián Estapé

Comença a ser una inquietud generalitzada esbrinar què fer l’endemà del dia que no s’aconsegueixi un pacte fiscal amb les condicions que proposa el president Artur Mas. Perquè, de moment, són pocs els qui confien en què finalment s’arribarà a un acord. Amb l’excusa de la crisi econòmica i en ple procés de recentralització per salvar les autonomies que ells mateixos han enfonsat, el PP dirà que ara no toca que Catalunya surti de la LOFCA amb un règim especial semblant al del País Basc. Per tant, la inquietud que he esmentat no és exagerada. Des d’ara hem d’estar preparats … Continua la lectura de L’endemà

L’obituari de Manuel Fraga que va publicar Michael Eaude a The Guardian sintetitza molt bé les contradiccions de la seva trajectòria política. És una necrològica desapassionada. A Espanya, en canvi, la valoració del personatge ha estat sempre realment controvertida. I ara, en l’hora de la seva mort, també. Si Fraga ha estat controvertit és perquè ell mateix va voler reivindicar-se com un reformista sota el règim dictatorial de Franco i un dels pares fundadors de la renascuda democràcia espanyola del 1978. I és veritat que hi ha hagut persones que l’han presentat així, exaltant-ne, sobretot, l’esperit reformista de la llei … Continua la lectura de Manuel Fraga Iribarne

Entre l’agost del 2007 i el novembre del 2009, el govern d’Escòcia va propiciar un procés anomenat The National Conversation, amb el qual s’incitava la població i l’anomenada societat civil a discutir sobre una possible reforma constitucional (pitgeu aquí per llegir algunes de les contribucions) per superar l’autonomia recuperada el 1999. El sempre actiu primer ministre escocès, Alex Salmond va argumentar que el diàleg nacional que proposava volia esdevenir una plataforma per promoure el debat sobre el futur d’Escòcia basat, d’entrada, en l’acceptació que la sobirania resideix en el poble i que tan sols el poble d’Escòcia té el dret … Continua la lectura de Diàleg nacional

Els àpats nadalencs són bons per a fer conversa. Les llargues sobretaules permeten parlar de moltes coses, en un anar i venir d’arguments a mesura que cada comensal va ficant-hi cullerada. Nadal i Sant Esteve no són dies per a debats forts. Al contrari. Fins i tot els pitjors adversaris polítics per Nadal no es barallen de la mateixa manera si són parents i han de compartir tovalles. Cal no alterar l’harmonia per no incomodar a la majoria dels parents que, en qüestions de política, no són tan radicalment partidistes com els que en viuen. En fi, que en aquest … Continua la lectura de Autonomia i poder

La transició nacional ja ha començat. Des de la promulgació de la sentència negativa sobre l’Estatut de Catalunya, l’empenta sobiranista va prenent força políticament. O almenys això sembla, si fem cas de les declaracions dels principals partits nacionalistes (o sobiranistes, si és que així hi ha qui es queda més tranquil). Que el president Artur Mas no es traslladés a Madrid per a assistir a l’acte commemoratiu del 33è aniversari de la Constitució potser no és una gran novetat, ja que l’ex-president Pasqual Maragall no va assistir-hi en cap ocasió i l’última vegada que va anar-hi l’ex-president Jordi Pujol va … Continua la lectura de Ja ha començat