El osado golpe de mano de Puigdemont

Llegiu-lo en català Leí en uno de los últimos editoriales de La Vanguardia que es una anomalía que las formaciones independentistas acudan a las elecciones generales del 28 de abril y a las municipales y europeas del 26 de mayo con políticos presos o exiliados en sus listas. Al editorialista no le parecen una buena práctica —“que lleva camino de convertirse en algo normal en la escena política catalana”— porque, a su modo de ver, parece que “el objetivo de los de Puigdemont” es enconar todavía más la pugna entre el soberanismo y el Estado y bloquear el Congreso. “Los de Puigdemont” … Continua la lectura de El osado golpe de mano de Puigdemont

La universitat i la llibertat, mig segle després de la Caputxinada

Léalo en español Barcelona, 11 de març de 1966, 12 del migdia. El comissari Vicente Juan Creix —protagonista de les tortures a Jordi Pujol pels fets del Palau i germà petit d’Antonio Juan Creix, l’assot dels comunistes antifranquistes— dona l’ordre d’assaltar el convent dels Caputxins de Sarrià per desallotjar els estudiants i professors que fa dos dies que s’hi han tancat arran de la celebració de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Avui fa exactament 53 anys d’aquell primer intent de trencar l’hegemonia ideològica imposada pel SEU, el sindicat estudiantil franquista, fundat per José Antonio el 21 … Continua la lectura de La universitat i la llibertat, mig segle després de la Caputxinada

Per què he votat ‘sí’ i ‘no’ en la consulta de la Crida?

Léalo en español L’independentisme no té temps per repetir errors. I cada dia en comet un de nou. El Govern va desfent-se sense empenta ni iniciativa mentre en els antics partits de l’autonomisme revifen les velles disputes per l’hegemonia. I en l’horitzó, la possibilitat que el 28-A els socialistes tornin a treure profit a Catalunya d’aquell “si tu no hi vas, ells tornen” que el PSC (el PSOE, vaja) va fer servir per a les eleccions espanyoles del març del 2008. Onze anys més tard i sant tornem-hi. Com si no hagués passat res. Com si el PSC-PSOE no hagués … Continua la lectura de Per què he votat ‘sí’ i ‘no’ en la consulta de la Crida?

El tsunami electoral

Léalo en español Tothom sap que les enquestes electorals dels últims anys no n’han encertat ni una. Però un dia l’encertaran finalment. Si hem de fer cas a les enquestes, en el proper cicle electoral, que arrencarà amb la campanya per a les generals del 28-A, ERC assolirà, per fi, el somni de superar les restes del naufragi de CiU. Segons diuen, el partit de Junqueras està en una fase expansiva que, per altra banda, no concorda gaire amb l’eufòria independentista. Vull dir que em costa d’entendre com lliga que els republicans hagin reculat en els seus plantejaments fins a … Continua la lectura de El tsunami electoral

Taral·larà, taral·larà…

Fa més d’una setmana que veiem gent que diu mentides. A la sala segona del Tribunal Suprem, els fiscals han demostrat fins a quin punt el ministeri públic ha fabricat un relat sobre l’ocorregut a finals de 2017 a Catalunya i està fent l’impossible perquè tot quadri. Just el 2017 es va publicar un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que, a la llum dels últims esdeveniments, sobresurt per la seva gran vigència. El volum constava de dos breus assajos, el primer dels quals, “Veritat i política”, va ser escrit com a resposta a la controvèrsia causada per la publicació … Continua la lectura de Taral·larà, taral·larà…

Sánchez, Machado y la rojigualda

Llegiu-lo en català La bandera de Nueva Zelanda es un trapo de color azul con la bandera de Reino Unido en un lado y cuatro estrellas rojas fileteadas de blanco que representan la constelación de la Cruz del Sur. Es una bandera de inspiración colonial, muy parecida a la de Australia, que también representa la Cruz del Sur en la parte batiente, a pesar de que cuenta con una estrella más que la otra, pequeña. Del 2o de noviembre al 11 diciembre de 2015, Nueva Zelanda celebró un referéndum (sí, sí, un referéndum legal) para votar un nuevo diseño, entre … Continua la lectura de Sánchez, Machado y la rojigualda

Vaga general

Léalo en español M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat … Continua la lectura de Vaga general

Walt Disney i la unitat indepe

Léalo en español El desconsol glaça la sang. En el món de la política, el desconsol és la inoperància, els actes motivats per un mer conjunturalisme, per la desesperació de no saber què fer. Per despit. Quan s’apaga un foc i hom creu que l’incendiari ja és a la gàbia, de seguida se n’encén un altre, potser més viu i tot. L’important és que, ateses les circumstàncies, els polítics —o sigui, els bombers— tinguin prou aigua per apaivagar les flames i que la mànega arribi al cor de la tenebra. El que és segur és que els contratemps no se … Continua la lectura de Walt Disney i la unitat indepe

A vueltas con el juicio y los malditos presupuestos

Llegiu-lo en català Decía el psicoanalista suizo Carl Gustav Jung que uno es lo que hace y no lo que dice que hará. Lo importante, pues, son los hechos. Los sueños, sueños son. Esta semana van cayendo mitos uno tras otro. En la sala del Tribunal Supremo que juzga a los líderes independentistas del 1-O y en el Congreso de los Diputados, donde la legislatura da sus últimos pasos después de que los grupos parlamentarios de ERC y PDeCAT hayan votado favorablemente las enmiendas de devolución de los presupuestos generales del Estado. Se acabó la discusión, a pesar de los ataques … Continua la lectura de A vueltas con el juicio y los malditos presupuestos

“El espíritu de Colón”

Llegiu-lo en català Ayer, en la plaza de Colón de Madrid, los manifestantes de derechas y de extrema derecha no fueron multitud, a pesar de que se les habían sumado los socialistas —felipistas, guerristas y, en general, todos los contrarios a Sánchez—. Debemos alegrarnos de que fuera así, pero es mejor no fiarse demasiado. El anticatalanismo —con ribetes xenófobos contra los catalanes sin excepción, sean o no soberanistas— es como la cola de impacto que pega al momento. El pegamento es el nacionalismo españolista, monolítico, castellanizador, intransigente y centralista. La foto de familia de la cabecera de la manifestación debería … Continua la lectura de “El espíritu de Colón”