El fascismo cotidiano

Llegiu-lo en català   El fascismo tiene más de método que de ideología. Este es el resumen del nuevo libro de la exsecretaria de Estado norteamericana Madeleine Albright, Fascism. A warning (William Collins, 2018), cuya traducción al castellano, Fascismo. Una advertencia, está previsto que vea la luz a finales de este mes. Albright escribe sobre el peligro del nuevo totalitarismo, asumiendo lo que ya observó Primo Levi al considerar que cada época tiene su propio fascismo. Levi, superviviente del Holocausto, de quien Albright toma la idea del fascismo cotidiano, agregó que se puede alcanzar el momento crítico no solo por el terror de … Continua la lectura de El fascismo cotidiano

Guanyar Barcelona

Pere Felip Monlau i Roca hauria de tenir un monument al peu del passeig de Gràcia o almenys un carrer tan destacat com Pau Claris. No el té, és clar. Aquest metge higienista, que també va editar i dirigir diaris, només és recordat per un estret carrer de vianants del districte de Sant Andreu i posa nom a la residència universitària que té la UPC al barri del Raval. Res més. Però aquest científic progressista, que fou expulsat de la Universitat de Barcelona per raons polítiques i es va traslladar a Madrid el 1848, va ser una persona molt important … Continua la lectura de Guanyar Barcelona

O guerra o política

Léalo en español “Què seria de nosaltres sense un bell somni?”. Així fa un vers d’una cançó de Joan Manuel Serrat. Sovint és més fàcil evocar la llibertat amb poesia que assolir-la de veritat. La literatura no pot substituir mai la política. De fet, és la bona política la que inspira la literatura. A la mateixa cançó, Serrat també observa que “per construir un bell somni / el primer que cal és estar despert, / mà ferma per dur les brides / i fer-se un projecte a mida / comptant que tot s’encongeix”. Només els idealistes i els dogmàtics es … Continua la lectura de O guerra o política

Resiliència independentista

Léalo en espanyol Mariano Rajoy va caure perquè va ignorar insistentment la realitat. Pedro Sánchez corre el risc que la realitat també l’atropelli. Rajoy va anar acumulant errors perquè, des de Madrid, Catalunya és una colònia, i els virreis acudeixen a la Cort a explicar el que el poder vol escoltar. La democràcia s’està morint a Espanya perquè els polítics l’estan escanyant a còpia de conculcar els drets fonamentals de les persones. El dret a la lliure expressió, per exemple. La política espanyola és més partidària de la coerció que de la persuasió. I els polítics espanyolistes auguren el “desastre” … Continua la lectura de Resiliència independentista

La corrupció mata

La corrupció ha matat l’espai convergent. No pas socialment, sinó políticament. Els ha costat entendre-ho, però és així. La corrupció i l’entossudiment de Mas per seguir al peu de la lletra les polítiques de rigor pressupostari imposades per Andreu Mas-Colell i el seu equip. Fins a mitjan anys 90, CDC havia estat un partit que ho arreplegava tot. L’hiperlideratge de Jordi Pujol era com un mantell protector que, entre altres coses, cobria i minimitzava les diferències ideològiques, sovint ben pronunciades, entre diversos sectors. Una de les primeres reunions que vaig tenir en acceptar la direcció de la Fundació Ramon Trias … Continua la lectura de La corrupció mata

Tanquem la paradeta

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

La revolta dels descontents

Léalo en español L’establishment té por. El poder constituït havia dissenyat una sortida al conflicte català que passava per la renúncia dels partits sobiranistes catalans a la independència. L’aggiornamento independentista tenia dos fronts, a dreta i esquerra. Aquest cap de setmana ha quedat completament desarticulat l’artefacte hereu del pujolisme que, liderat per Marta Pascal i els diputats a Madrid Carles Campuzano i Jordi Xuclà, havia promès al PSOE que faria aterrar l’independentisme moderat en les aigües mansoies d’un autonomisme 4.0. La promesa de Pedro Sánchez que el conflicte es resoldria votant ometia la segona part de la qüestió. I quina era aquesta … Continua la lectura de La revolta dels descontents

La por a la Crida Nacional per la República

Léalo en español Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (La Crida). Lakoff i el seu elefant han fet molt de mal. Són pura distorsió. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà vue del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, … Continua la lectura de La por a la Crida Nacional per la República

Unitat, unitat

Léalo en español El partidisme podria frustrar el sobiranisme. Aquest és un perill real que llastra el moviment sobiranista des de fa molt de temps. El partidisme és tan acusat que ha estat a punt de fer saltar pels aires les entitats de la societat civil. L’afany per controlar-ho tot és, a més, tan exagerat que fins i tot avorreix els militants de base d’uns partits que estan mal dirigits i, el que és pitjor, que pateixen una crisi d’identitat bestial. Els dirigents a sou d’aquests partits, els que raonen moguts pels interessos partidistes, o els “quadres” territorials (quina manera … Continua la lectura de Unitat, unitat

Desobeïu!

Léalo en español “La llei no pot justificar la violació de la llei”. Qui afirmava això l’any 1966 en un número especial de la revista Rutgers Law Review era el filòsof i escriptor nord-americà Carl Cohen. El 1971 va publicar l’assaig Civil Disobedience: Conscience, Tactics, and the Law en el qual abordava més extensament el clàssic debat sobre en què consisteix la desobediència civil i si està justificat o no exercir-la i de quina manera. La polèmica s’emmarcava en les mobilitzacions impulsades pel moviment dels drets civils dels Estats del Sud dels EUA, on encara eren vigents algunes de les lleis de discriminació … Continua la lectura de Desobeïu!