11:36h: Partit Demòcrata Català

Léalo en español Quan l’any 2008 vaig rebatejar l’antiga Fundació Ramon Trias Fargas amb el nom de Fundació Catalanista i Demòcrata, més coneguda per CatDem, hi va haver alguns dirigents històrics de CDC que es van queixar amb una gran displicència. ¿Qui es pensa que és aquest paio, que ni tan sols és militant, per fer un canvi com aquest? Hi ha qui es va enfadar molt encara que amb el temps ho va comprendre. La veritat és que vaig promoure aquest canvi de nom no perquè tingués res en contra del senyor Trias Fargas, sinó perquè vaig creure —i … Continua la lectura de 11:36h: Partit Demòcrata Català

Refundación sin botox

La mayoría de los políticos se creen muy listos. Visto lo que ha pasado en los últimos tiempos, parece ser que para dedicarse a la política es necesario dominar el arte de la simulación o directamente del engaño. Es una verdadera pena, pero está claro que a los políticos les preocupa más el cómo que el por qué. Esa idea ilustrada y democrática de que los políticos deben decir la verdad se ha quedado anticuada. Ahora se lleva infantilizar a los votantes y reemplazar el debate político por frames, consignas y piruletas. Vivimos bajo el imperio del populismo. Esa y … Continua la lectura de Refundación sin botox

Temps de sedició, temps de reflexió

Léalo en español Com evitar caure en una repetició del 9-N? En què es diferencia la unilateralitat d’un RUI de la d’una DUI? En un ben informat reportatge publicat en aquest digital, Adrià Esteban assenyala el següent: “A diferència del 9-N, un referèndum unilateral d’independència només pot ser convocat pel Govern del territori que es vol separar, un cop hagi estat validada la proposta pel Parlament. El RUI implica una votació vinculant i homologable en termes internacionals, i alhora un desacatament amb el mateix Estat. Això vol dir que requereix ineludiblement comptar amb garanties i avals supraestatals. Per tant, mentre Catalunya romangui dins l’àmbit … Continua la lectura de Temps de sedició, temps de reflexió

La estupidez política de los sabios a rabiar

Un estúpido no es el que dice estupideces, sino el que se las cree. En política, un estúpido es también quien cree en las estupideces que escriben los “plumillas” que acostumbran a despotricar de los políticos sin ton ni son. Lo peor de un estúpido es que a menudo ni se da cuenta de que lo es hasta que se descubre que era uno de esos tontos útiles que enturbian las buenas causas y que son imprescindibles para dar apariencia de verdad a lo que en realidad es una mentira. Digámoslo claro, la estupidez es dejación de la razón para … Continua la lectura de La estupidez política de los sabios a rabiar

Es veia a venir

Léalo en español 36.518.100 ciutadans espanyols han estat cridats a les urnes aquest 26-J, 7.148 més que en les eleccions del 20-D. 5.519.776 d’aquests electors són catalans, 3.345 més respecte de les darreres eleccions. D’aquest cens, 206.186 ciutadans amb nacionalitat espanyola són considerats “residents absents”; és a dir, que viuen a l’estranger i estan inscrits al CERA. La participació d’avui ha estat, però, molt inferior a la del 20-D. La baixada de la participació, per tant, ha perjudicat els partits que es presentaven com a alternativa al PP i al PSOE. Ni Unidos Podemos, i encara menys C’s, han aconseguit … Continua la lectura de Es veia a venir

La ruptura catalana

¡Qué manera de perder el tiempo! Al cabo de seis meses estamos donde estábamos. El sorpasso de Podemos al PSOE que auguraban las encuestas no se ha producido. Vaya error que han cometido Iglesias, Errejón y compañía. Las expectativas se han venido abajo porque la confluencia de Podemos con IU ha desplazado a los nacional-populistas hacia el comunismo. El bloque progresista español lleva años sin acordarse del PCE, digan lo que digan Julio Anguita y la gerontocracia intelectual habitual. Podemos ha ido perdiendo frescura con el tiempo y las prisas. La reacción de Pablo Iglesias no podía ser otra que la que ha … Continua la lectura de La ruptura catalana

Els vampirs surten de nit

Una reflexió sobre la desconfiança ciutadana en els afers públics amb motiu del dia mundial de les Nacions Unides per a l’administració pública El fervor per la transparència Un apunt que va publicar el Secretari de Transparència i Govern Obert del Govern el 10 de maig passat al blog de l’EAPC començava amb una bella metàfora: “Si il·luminem la foscor,  i els racons mal il·luminats, dificultarem l’ocultació dels corruptes, els moviments clandestins i el frau. Per entendre’ns, els vampirs no suporten la llum del sol”. Certament, els vampir no suporten la llum. Però és precisament per això que surten de … Continua la lectura de Els vampirs surten de nit

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

La democracia española va a por los 40 y, como pasa con la mayoría de los humanos, a esa edad se padece una crisis de mayor o menor intensidad. Anteayer se cumplió el 39º aniversario de las primeras elecciones democráticas en España después de 38 años de dictadura. Si las casi cuatro décadas de dictadura nos parecieron un infierno, estos casi 40 años de democracia han demostrado hasta qué punto aún perviven las debilidades de la transición. Aquel 15J de 1977 era miércoles y fue una fiesta, por lo menos es así como lo recuerdo. En un solo año ocurrieron … Continua la lectura de El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

Qui s’ha begut l’enteniment?

Léalo en español Els primers dies de l’actual campanya electoral són avorrits i previsibles. Les enquestes anuncien inestabilitat, però no n’hi ha cap que posi en qüestió que el PP tornarà a guanyar. La incògnita, per tant, no és aquesta. Del que es tracta és de saber si finalment Unidos Podemos superarà o no el PSOE, que s’ha convertit en el partit regional andalús, per bé que a Catalunya aguanta l’estrebada millor fins i tot que CDC. Els convergents travessen una mala temporada per l’encadenament d’episodis d’una gran toxicitat: les acusacions de corrupció, la confessió de Jordi Pujol, la defenestració … Continua la lectura de Qui s’ha begut l’enteniment?