De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

A principios del verano de 1978, Anton Cañellas, entonces aún máximo dirigente de UDC, tenía en mente la idea de que era necesario crear una especie de federación de centro amplio, donde cupieran todos los partidos catalanes moderados de aquel momento. El trasunto de dicha operación era ligar el centroderecha catalán a la UCD de Adolfo Suárez. En el seno de UDC ya se había producido la escisión de tres miembros de la ejecutiva (Simeó Miquel, Albert Vila y Josep Miró i Ardèvol), quienes también defendían convertir a Unió en la CSU catalana respecto a la UCD española, que sería así la CDU alemana. Cañellas, sin embargo, no les siguió. Se mantuvo al frente del partido, … Continua la lectura de De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

L’oracle Aznar

Malgrat la tírria política que li tinc, cada dia admiro més José María Aznar. Malgrat el que digui Josep Cuní sobre l’envelliment del gris marengo, que segons va explicar Jordi Basté va ser el comentari que va fer el presentador de 8 al dia en veure l’expresident del govern espanyol malparlar de Mariano Rajoy, Aznar es manté en forma. És veritat, però, que molta gent tendeix a envellir malament, sobretot si alguna vegada ha estat alguna cosa o ha cregut ser-ho. Dic que admiro José Maria Aznar perquè des que va perdre la presidència i es va dedicar a promoure … Continua la lectura de L’oracle Aznar

Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Els portuguesos, que ahir van votar per primera vegada després del sever rescat financer imposat per la Unió Europea, van revalidar l’actual primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, malgrat que ha aplicat dures retallades en aquesta legislatura. Si seguim la lògica que s’ha imposat en molts mitjans de comunicació, segons la qual cada elecció és un test d’aprovació o desaprovació de les polítiques d’austeritat, les eleccions d’ahir a Portugal, com les de fa uns quants dies a Grècia —i abans, el 2012, a Catalunya—, les han avalades. L’èxit de la coalició de Passos Coelho és, doncs, la tercera victòria … Continua la lectura de Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Mi amigo “cupaire”

Un amigo mío que es empresario, aunque él se define a sí mismo como emprendedor, antes del 27S, me dijo que votaría a la CUP. Me quedé boquiabierto, especialmente porque ese día iba trajeado y calculé que el traje debía costar unos 1.200 euros, por lo menos. “¿Te has vuelto anticapitalista?”, le pregunté, puesto que por su estilo de vida, de gente bien, y por su modo de pensar, este amigo mío, al que quiero porque somos amigos desde la infancia, no parece que pudiera optar por un partido así. “No, qué va” —me respondió—, “pero ellos son la garantía de que Junts … Continua la lectura de Mi amigo “cupaire”

Per anar més lluny

No sé si han vist la pel·lícula Blue Valentine (Derek Cianfrance, 2011). És bona, creguin-me. I és trista, també. És com un cop a l’estómac. És una història de desamor a partir de mostrar-nos l’efecte devastador del temps sobre l’amor. Dean i Cindy, els protagonistes masculí i femení que interpreten de manera meravellosa Ryan Gosling i Michelle Williams, han de fer front a l’evidència que la seva relació s’ha anat deteriorant i que no saben com remuntar-la perquè no acabi en un desastre. Dean proposa a Cindy una escapada romàntica en un hotel d’aquests que són famosos als EUA, un hotel temàtic, i … Continua la lectura de Per anar més lluny

La lliçó grega

Set mesos d’inestabilitat política, de promeses trencades, d’una escissió interna per haver capitulat a Brussel·les després d’un referèndum que va guanyar i la pèrdua d’un terç dels diputats del seu partit no han malmès el capital polític d’Alexis Tsipras. El primer ministre grec va tornar a donar la sorpresa diumenge passat en guanyar les eleccions i revalidar així els bons resultats a les urnes que havia obtingut el gener d’enguany, quan es va convertir en el primer líder de l’esquerra alternativa a arribar al poder en un país de la Unió Europea. Tsipras va aconseguir la seva primera victòria en … Continua la lectura de La lliçó grega

…tornarem a guanyar

Sembla ser que els ciutadans de Catalunya han acomplert la profecia de Companys. Aquella constatació que calia tornar a sofrir i lluitar per guanyar, feta el febrer del 1936, un cop restablerta la Generalitat després de la suspensió del 1934, avui és una realitat. Los forces sobiranistes partidàries de la independència han assolit la victòria en una jornada electoral marcada per l’alta participació, que ha assolit el 77,44%. Junts pel Sí (62 diputats) i la CUP (10 diputats) són des d’aquest moment la direcció política del país. No hi ha dubte, però, que els 56 escons que separen Junts pel … Continua la lectura de …tornarem a guanyar

Cayó el dique

Cuando Antoni Rovira i Virgili, presidente del Parlamento de Cataluña, cruzó la frontera hacia el exilio en 1939, escribió un texto llamado Juramento del exilio. En él se decía, entre otras muchas cosas, que “de la máxima desdicha saldrá el definitivo enderezamiento de la historia, si los catalanes sabemos aprovechar las durísimas lecciones que hemos recibido”. Este 27 de setiembre los soberanistas han sabido aprovechar la ocasión y han hecho historia. El soberanismo acaba de dar un salto cualitativo de gran importancia, independientemente del crecimiento de C’s, que ha capitalizado el voto del “no”. Con una participación del 77,44% de los 5.314.736 de … Continua la lectura de Cayó el dique

La suerte está echada

Esta frase se atribuye a Julio César, cuando dijo Alea iacta est en el momento de pasar el Rubicón. Se usa cuando es evidente que resulta imposible modificar una situación, en especial su desenlace. Eso es lo que está a punto de ocurrir con la intensa campaña electoral que se cierra esta noche con los principales mítines de los partidos y coaliciones contendientes. Según algunos analistas, hay electores que deciden su voto durante las 48 horas finales, pero la mayoría de expertos coincide en que el elector llega al decisivo momento de depositar la papeleta con su decisión ya tomada y es rara la … Continua la lectura de La suerte está echada

Visitando las colonias

El ministro José Manuel García Margallo le dijo a Oriol Junqueras, a modo de despedida después del debate que perdió por goleada, una de esas frases sentimentales que los españoles dirigen a los catalanes: “Que se os quiere mucho [a los catalanes], que esto es muy antiguo: no rompamos”. Ese romanticismo ministerial me recordó a lo que había dicho unos días antes Íñigo Errejón en un mitin en Nou Barris, en Barcelona (los de Podemos no se mueven de la capital catalana, ignorando el resto del país). El número dos del partido morado, que incluso habló en catalán, idioma que domina bastante bien, trasladó a público un mensaje sentimental … Continua la lectura de Visitando las colonias