El colpisme, com si fos ahir

Léalo en español Han transcorregut més de quatre dècades des del 23-F de 1981 i sembla com si fos ahir. No és que el temps s’hagi aturat, perquè en aquests anys han passat moltes coses, i algunes de ben grans. Per començar, hi ha hagut un canvi molt reconfortant, almenys per als que som republicans de veritat. El rei emèrit Joan Carles és avui un pària. Viu fugat de la Hisenda espanyola a Abu Dhabi, una d’aquelles monarquies absolutes i corruptes que van engreixar-li el compte corrent, per intentar salvar la monarquia espanyola, que viu una decadència absoluta. No se’n surt gaire, perquè … Continua la lectura de El colpisme, com si fos ahir

Junts i el PP, l’extravagància

Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància

Amnistia i democràcia

Léalo en español Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma de la reacció il·liberal que amenaça la democràcia. No ho dic només jo. Ho afirmen els millors analistes del món. El professor Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt d’un llibre que els recomano, How democracies die (2018), la setmana passada insistia que cal que aprenguem de les males experiències passades per posar remei a la deriva autoritària que s’apodera del poder aquí i allà, a l’Argentina o a Hongria, però també als Estats Units. Espanya no és cap excepció. No fa ni un segle del gran desastre dels anys trenta del segle … Continua la lectura de Amnistia i democràcia

Les persecucions d’Évole

Léalo en español Coneixeu cap espanyolista que hagi estat detingut pel fet de ser-ho? Jo no. La llista d’independentistes multats, empresonats i inhabilitats és, en canvi, molt llarga. Ho és tant, que el govern espanyol ha hagut de fer-ne el recompte per poder pactar amb els partits independentistes la futura llei d’amnistia. L’espanyolisme, o la seva traducció pràctica, que és el desig de destruir la cultura catalana, com estan fent ara el PP valencià i balear, no mereix cap càstig en l’ordenament jurídic espanyol. Tampoc no genera la protesta de l’esquerra espanyola, més preocupada, com ha passat sempre, a denunciar les … Continua la lectura de Les persecucions d’Évole

La subhasta de Collboni

Léalo en español Tot estava dat i beneït des del principi. Qui no se n’havia adonat —o no se’n volia adonar, col·lapsat encara pel seu “que us bombin”— era Xavier Trias. El PSC és avui un partit en poder de gent molt deshonesta. Els represaliats de l’1-O ho han viscut en carn pròpia. És de domini públic que Salvador Illa es va negar a visitar els presos de l’1-O, en concret Quim Forn, amb l’excusa que eren delinqüents, que és el mateix argument que fan servir, encara ara, el PP i Vox per referir-se al món de Junts. En cercles de la … Continua la lectura de La subhasta de Collboni

Immigració i sobirania

Léalo en Español Anem de la teoria a la pràctica, sobretot després que la setmana passada Junts pactés amb el PSOE el traspàs a la Generalitat de Catalunya de les competències d’immigració amb la futura aprovació d’una nova llei orgànica. Si en la columna anterior vaig afirmar que només amb la independència s’aconseguiria tenir un control total dels fluxos migratoris, ara els dic que segons quin sigui el redactat de la llei, potser aquest control arribarà abans i tot. Em puc imaginar la cara d’algun lector malfiat i escaldat que dubti de la bona voluntat del PSOE. Li donaria la raó si el tingués … Continua la lectura de Immigració i sobirania

2024: un cop de puny

Léalo en español Avui que comença un nou any, és bo recordar una afirmació de Plató, que ens fa notar que el passat és irreparable, però el futur és prevenible. El filòsof grec no deia que el futur fos previsible, o sigui que es pugui “intuir per endavant allò que pot ocórrer” i preveure les conseqüències que probablement se’n derivaran, sinó que utilitzava un adjectiu menys freqüent: prevenible. Aquest adjectiu deriva del verb prevenir, que significa “preveure una cosa per impedir-la”, i es fa servir per referir-se a les conseqüències que es poden evitar. La prevenció implica, per tant, prendre mesures anticipades per evitar problemes, riscs o dificultats en … Continua la lectura de 2024: un cop de puny

No saber guanyar

Léalo en español En una entrevista interessantíssima de Josep Casulleras Nualart a August Gil Matamala, el veterà advocat i activista hi afirmava contundentment: “Un defecte de l’independentisme és el seu victimisme històric”. Quanta, quanta raó. L’edat fa lliures les persones sàvies. I Gil Matamala ho és. El victimisme és la malaltia infantil del catalanisme, tant com l’esquerranisme ho era del comunisme als anys posteriors a la Revolució Russa. Així ho afirmava Lenin en un text publicat fa més d’un segle. Abans de fitxar per Esquerra, el postconvergent Francesc-Marc Álvaro declarava que la malaltia infantil de l’independentisme no era el victimisme, sinó el processisme. No ho … Continua la lectura de No saber guanyar

Sortir de la melangia post 1-O

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

La vida de Brian de Junts

Léalo en español Res no avorreix més els electors que les trifulgues internes dels partits. No les entenen i no les comparteixen. Al contrari, els allunyen del partit en qüestió que n’acaba pagant les conseqüències electoralment. Vaig poder-ho constatar fa molts anys, quan jo era assistent parlamentari de Josep Benet i el PSUC, que el 1980 havia obtingut 25 diputats amb ell com a cap de llista, va anar a la deriva. A les eleccions següents, i després de les disputes internes entre eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, el PSUC va caure fins als sis diputats i a l’Antoni Gutiérrez Díaz, … Continua la lectura de La vida de Brian de Junts