El calador de Junts

Léalo en español 1. La vida interna dels partits. La vida dels partits és com la vida privada de les persones famoses. Per norma general, només interessa si hi ha escàndols. Tanmateix, fa molts anys que tinc detectat que els articles que dedico a la vida interna dels partits són els menys llegits. Les guerres entre “camarades” no tenen l’atractiu del judici a cara de gos entre, posem per cas, Johnny Depp i Amber Heard o del fulletó que ara s’escriurà arran de l’anunci de la Shakira que s’està separant de Gerard Piqué. Aquí hi ha morbo i els verbs es … Continua la lectura de El calador de Junts

Les virtuts d’un pacte

Léalo en español Comencem pel principi. Tots els pactes són interpretables. Cadascuna de les parts signatàries recorre al que més li convé per justificar el resultat final. Però hi ha fets que són incontestables. Fa unes setmanes, quan els quatre partits que ara han signat aquest acord van signar-ne un altre, l’intent de modificar la Llei de Política Lingüística va provocar la sortida de Junts d’aquell primer consens. Modificar la llei i fer-ho de la manera com ho plantejaven els republicans i els socialistes era inacceptable per a les bases del partit independentista. El pacte es va desfer i es … Continua la lectura de Les virtuts d’un pacte

Visca la Pepa!

En un acte multitudinari, celebrat a Cadis el 7 de novembre de 2015, Albert Rivera, llavors líder de Ciutadans, va presentar una espectacular proposta de reforma de Constitució espanyola. Va proposar blindar les competències estatals, limitar les autonòmiques, a més d’altres reformes, com ara la supressió del Senat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o bé la fusió forçada d’ajuntaments i la supressió de la llei d’indults. Rivera va considerar que la seva proposta podia posar les bases per a una “segona Transició”. A la dreta espanyola, començant pel PP que va votar-hi en contra, la Constitució de 1978 no l’ha complagut mai. La dreta … Continua la lectura de Visca la Pepa!

Pegasus i bateries

Léalo en español L’espionatge està de sort. L’endemà del dia que es va conèixer que l’Estat havia conspirat il·legalment contra Ernest Maragall, per bé que encara no en sabem la intensitat, Esquerra va fer circular l’argumentari que habitualment envia als tertulians i no en deia res. Només destacava les heroïcitats del conseller d’Empresa i Treball del Govern, Roger Torrent. L’espionatge contra el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona no figurava entre les prioritats informatives. Com que Esquerra ha començat fa temps el procés de canvi de gènere, l’enrenou de l’espionatge l’incomoda. És per això que per a l’estrateg de comunicació del partit republicà … Continua la lectura de Pegasus i bateries

Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

Els que manen i la llibertat

Léalo en español “Tenim faraons als països veïns”, va declarar el president ucraïnès Volodímir Zelenski en una entrevista que li van fer Anne Applebaum i Jeffrey Goldberg per a The Atlantic. La conversa s’havia de publicar el Divendres Sant, un dia de significació catòlica que coincideix amb l’inici del primer seder de Pasqua, la festa jueva que commemora l’alliberament d’un poble esclavitzat pels faraons egipcis. Zelenski és jueu i qualsevol altre jueu pot copsar perfectament el significat de la metàfora presidencial. No és que el líder dels ucraïnesos anheli vagar pel desert durant quaranta anys. Cap poble —ni cap persona— aspira a l’exili. La … Continua la lectura de Els que manen i la llibertat

Comèdia no, si us plau

Léalo en español 1. Veritats i mentides. El Catalangate no és una broma. És una demostració més de la degradació de la democràcia a Espanya. Els republicans catalans no s’ho haurien de prendre com una broma per fer comèdia. Tant és que els del PSOE i Unides Podem es defensin carregant els neulers al PP, perquè la realitat és que durant el seu mandat l’Estat també ha espiat el moviment independentista. O el que és pitjor, segurament ha fet servir les converses per fer xantatge a algú. La gent xerra molt i desproporcionadament per telèfon i ves a saber els “morts” … Continua la lectura de Comèdia no, si us plau

Los escenarios del no acuerdo

Llegiu-lo en català El pasado martes estuve en Madrid para participar en el debate, organizado por la delegación de la Generalitat, Una negociación sin resultados: los escenarios del no acuerdo. A mi lado estaban los jóvenes politólogos Lluís Orriols y Berta Barbet y la directora adjunta de La Vanguardia, Lola García, ejerció de moderadora. Cuando me senté en la sala de actos de la Blanquerna, me acordé de que el 26 de enero de 2017, nueve meses antes del referéndum del 1-O, participé en otro debate con José Antonio Zarzalejos en ese mismo escenario. El debate se anunció así: De la transición democrática a … Continua la lectura de Los escenarios del no acuerdo

L’estat de la ira

Léalo en español 1.  L’extrema dreta en alça. Sembla com si ara ens adonéssim que l’extrema dreta s’està apoderant de la reacció airada de l’electorat contra l’establishment polític tradicional. Vam tenir temps per adonar-nos-en i només els afectats, per exemple els independentistes catalans, van preveure com podien anar les coses. Ho tinc escrit des de l’octubre de 2017 a El nido de la serpiente. A principis de l’actual mes d’abril, l’ultraconservador hongarès Víktor Orbán, va guanyar les eleccions generals per quart cop consecutiu, malgrat la unió en contra d’ell de pràcticament tota l’oposició hongaresa, inclosa la formació d’extrema dreta Jobbik. Fa dotze anys que és al … Continua la lectura de L’estat de la ira

Els temps a venir

Léalo en español 1.  Lideratges autonòmics. Emmanuel Macron és un polític de dreta o d’esquerra? Aquesta és una pregunta recurrent ara que es torna a parlar d’ell amb motiu de les noves eleccions presidencials franceses. Macron va arribar a la presidència de França el 2017 després d’haver format part del govern socialista de François Hollande i posteriorment del que va dirigir un conegut dels catalans, el també socialista Manuel Valls. Nosaltres sabem que Valls ha estat l’aliat de la dreta més casposa de Catalunya —assistint a manifestacions, com va recordar-li recentment un oient de la ràdio francesa, al costat de Vox—.  No sabem … Continua la lectura de Els temps a venir