L’any del virus

Léalo en español S’acaba el 2020. Ha estat un any catastròfic per a tothom. Per a mi, també. Patacs emocionals i malaltia. Segons el calendari xinès, el 2020 corresponia a l’any de la rata, que s’acabarà l’11 de febrer, i que havia de ser un any ple d’èxits, força, amor i diners. Al final, de la Xina només n’ha vingut el virus dels ratpenats de Wuhan. Aquest és un any per oblidar. Els ratpenats tenen un tolerància molt alta als virus, que supera la d’altres mamífers, i el problema és quan ens els mengem i els comercialitzem en mercats d’animals … Continua la lectura de L’any del virus

La barba d’Adriana Lastra

Léalo en español “Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar”, ens advertí Anselm Turmeda a La disputa de l’ase al llunyà any de 1417. Des del segle XV que hauríem d’haver après la lliçó. Després del vaticini de Turmeda (o més aviat Abdal·là) sobre la possibilitat d’un perill imminent, en van seguir molts altres, fins a arribar al conegut poema denúncia del pastor protestant Martin Niemöller, que aquí tothom atribueix a Bertolt Brecht, però que fou recitat per primera vegada pel clergue alemany durant un sermó de la Setmana Santa del 1946. Mirar cap a una altra banda mentre … Continua la lectura de La barba d’Adriana Lastra

Coscubiela ha perdut el nord

Léalo en español 1. Joan Coscubiela és un home apassionat i morrut. L’empatia no és el seu fort. Sovint té el posat hieràtic dels vells jerarques comunistes del Kremlin. Va demostrar-ho durant la legislatura passada quan, davant la repressió a tot gas de l’Estat contra l’independentisme, es passejava per l’hemicicle amb una papereta amb un “No” exculpatori, no fos cas que li toqués el rebre. No va ser l’únic del seu grup a fer-ho. Jéssica Albiach va imitar-lo sense vacil·lar. Sempre hi ha una primera vegada per trair els ideals de llibertat. Coscubiela forma part del sector més unionista dels comuns. Només es pot comparar amb la rabiosa agressivitat … Continua la lectura de Coscubiela ha perdut el nord

Puigdemont i la política màgica

Léalo en español 1. Ahir era diumenge 6 de desembre. Si fóssim un estat independent hauríem celebrat 88è aniversari de la inauguració del primer Parlament català contemporani, l’any 1932, presidit pel MH Sr. Lluís Companys. Durant el temps de la República, la diada va ser festa administrativa a Catalunya. Però com que vivim sota el règim del 78, els independentistes difonem el hashtag #resacelebrar, referint-nos a la Constitució espanyola, per manifestar el refús a l’opressió. Si el catalanisme polític postfranquista no s’hagués abonat, també, a la desmemòria, ara els catalans celebraríem un fet, un esdeveniment històric positiu, en comptes de rebolcar-nos sempre en … Continua la lectura de Puigdemont i la política màgica

Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

Léalo en español Tothom té un rei al cos. Molts comentaristes hi tenen un sociòleg. L’antic director del CCCB, Josep Ramoneda, ho demostra en el darrer dels seus articles en parlar d’un suposat “narcisisme” independentista representat per Laura Borràs i Junts. Deixant de banda que Ramoneda torni a intentar reproduir els arguments que ja havia fet servir per combatre el pujolisme —allò dels bons i els dolents i la sonsònia derivada de la superioritat moral dels progres—, ara, a més, hi afegeix dots sociològics per determinar què representa Junts. I no se’n surt gaire bé, la veritat sigui dita. Afirma Ramoneda que a Junts … Continua la lectura de Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

Per no fer tard

1. La pandèmia ho ha alterat tot. La vida, en primer lloc. És molt difícil mantenir intactes els programes polítics davant un desastre com el que encara vivim. Els efectes humanitaris, socials i econòmics d’aquesta pandèmia no tenen precedent en cap altra crisi. És per això que l’independentisme ha de reflexionar molt i molt sobre què cal fer d’ara en endavant per tal de no malmetre el llegat de l’1-O, que és, si més no, un del millors exemples de participació i resistència democràtica a la intolerància dels poders espanyols, incloent-hi els ambients d’esquerra que van donar suport a l’aplicació … Continua la lectura de Per no fer tard

El separatista platònic

Léalo en español “Ara és demà”. Així arrenca el poema de Miquel Martí i Pol que el grup de folk Coses, del voluntariós Jordi Fàbregas del Tradicionàrius, va adoptar per titular l’àlbum del 1977. “No escalfa el foc d’ahir / ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou”, segueix l’estrofa. Ni ahir, ni avui. El demà és el futur que volem que sigui possible avui. Per això em va costar d’entendre una distinció que l’exvicepresident del Parlament, l’honorable Isidre Molas, fa en el seu nou llibre de memòries: Quan tot ens semblava possible (Eumo Editorial). A la introducció Molas distingeix entre el … Continua la lectura de El separatista platònic

Memòria, memòries

Léalo en español 1. Òmnium acaba de fer públic un vídeo, amb motiu del 45è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, per reivindicar que la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana es converteixi finalment en un espai de memòria tal com es va acordar fa tres anys, el 2017 de l’1-O, sota el govern de Mariano Rajoy. 2.  L’1 juny del 2017 el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició per convertir la comissaria de Via Laietana en un centre-memorial de la repressió franquista. Hi van votar a favor tots els grups menys un, el PP, el que, a la pràctica, … Continua la lectura de Memòria, memòries

Rufián

Léalo en español Gabriel Rufián és l’Alfonso Guerra d’Esquerra Republicana. Com Guerra, Rufián busca l’aplaudiment fàcil. Des del faristol o des de l’escó del Congrés dels Diputats espanyol s’empesca alguna manera que li riguin la gràcia o bé amenaça algú amb l’estil pijoaparte que li escau tan bé. L’episodi de la tramitació dels pressupostos i la disputa amb Laura Borràs, que va portar-lo a parlar del preu de les jaquetes i de les bosses de mà, ha tingut continuïtat a Twitter. Amb una piulada amenaçadora, Rufián es va deixar anar i, quan tothom acusa els seguidors de Puigdemont d’ultramuntans i radicals, ell els assenyala com a representants … Continua la lectura de Rufián

El pollastre Mike

Léalo en español En el ple del Parlament del mes de juliol d’enguany, el diputat del PP Santi Rodríguez va afirmar categòricament que durant la pandèmia del coronavirus el Govern havia semblat “un pollastre sense cap”. El president Torra, que és un home més culte que polític, tanmateix va tenir els reflexos per respondre al diputat popular amb ironia i sentit de l’humor: “L’any 1945, als Estats Units hi havia un pollastre que li van tallar el cap. Mike, es deia. Mike, el pollastre. I va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat. Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els … Continua la lectura de El pollastre Mike