Espanya, monarquia bananera

Léalo en español La banca sempre guanya. Ho acabem de constatar. És un tòpic, però és cert. En la sessió borsària de l’Ibex 35 de l’endemà que el Tribunal Suprem espanyol dictaminés que l’impost sobre les hipoteques havia de recaure sobre els clients en comptes dels bancs, les accions dels sis bancs espanyols que cotitzen el selectiu espanyol es van disparar. A primera hora els guanys del Banc Sabadell i de CaixaBank, eren del 6% i el 5,2%, respectivament. Els altres bancs arrossegaven fortes pujades com el cas de Bankia, el 4,56%, Bankinter, el 3,98%, el Santander, 3,67% i el … Continua la lectura de Espanya, monarquia bananera

L’agonia del règim del 78

Léalo en español   Encara que es resisteix a morir, el règim del 78 es mor. L’agonia és llarga i els responsables de les cures pal·liatives van fent la feina perquè no se li acabi la vida. La sorpresa és que l’entorn cuidador no està format tan sols pels dos pilars del sistema, PP i PSOE, i els dos esqueixos, Podemos i Ciudadanos, sinó que s’hi han afegit alguns dirigents dels partits nacionalistes bascos i catalans cada vegada més refractaris al procés sobiranista català. La por al canvi converteix el bloc autoproclamat constitucionalista en una orgia política que intenta seduir … Continua la lectura de L’agonia del règim del 78

Las fantasías de Joan Coscubiela

Versió en català   “La solución de fondo al conflicto catalán es hoy más difícil que hace un año”. Eso es lo que afirma Joan Coscubiela, el antiguo portavoz de los comunes —cuando eran conocidos como los Qwerty— en el Parlament. Aunque El Independiente se invente que Coscubiela “tuvo el coraje de dimitir porque no le gustaba nada de lo que estaba viviendo en aquellos enloquecidos días de eclosión del procés”, lo cierto es que en septiembre de 2017 se erigió en portavoz del unionismo más salvaje, aplaudido por las hordas del partido naranja, uno de los vértices actuales de la extrema derecha española. … Continua la lectura de Las fantasías de Joan Coscubiela

La república imaginada

Léalo en español L’any 1983, el filòleg i historiador Benedict Anderson va oferir una tesi “revolucionària” sobre com funcionava el nacionalisme en termes de símbols, relacions socials i categories de consciència. Va fer-ho en un llibre celebradíssim, Comunitats imaginades (l’Editorial Afers i la Universitat de València van traduir-lo al català el 2005), que fugia dels debats clàssics de l’època sobre identitats primordials enfront de tradicions inventades, el nacionalisme com a patrimoni cultural enfront de la reflexió sobre la construcció de l’estat modern, la mera consciència falsa enfront del poderós factor polític. Anderson va aconseguir alliberar-se de donar voltes i voltes a la roda … Continua la lectura de La república imaginada

La carcoma de la injusticia

Llegiu-lo en català Si no fuera por las implicaciones humanas, económicas y sociales de sus decisiones, podríamos tomarnos a cachondeo la justicia española. No lo digo solo por la persecución chapucera y arbitraria contra los independentistas por parte de los jueces de la Audiencia Nacional y el Tribunal Supremo, que actúan como si todavía fueran el TOP franquista, sino por el espectáculo que han ofrecido esta semana a raíz de la rectificación en 24 horas de una sentencia que beneficiaba a los hipotecados y perjudicaba a los bancos, prestadores de las hipotecas. El espectáculo fue lamentable. Pornográfico. El martes pasado, … Continua la lectura de La carcoma de la injusticia

Pressupost espanyol i presos

Léalo en español Els presos polítics sobiranistes no poden ser moneda de canvi de res. No estan a subhasta en una negociació pressupostària que té com a únic objectiu salvar Pedro Sánchez i un govern que, de moment, en relació al conflicte d’Espanya amb Catalunya no ha aportat res de nou. Ni tan sols ha rebaixat la tensió. El govern del PSOE continua instal·lat en la lògica repressiva del PP i de l’anterior fiscal general de l’Estat, el conservador Julián Sánchez Melgar. La nova fiscal general, María José Segarra, podia haver pres una altra actitud sobre els presos si el … Continua la lectura de Pressupost espanyol i presos

El neopujolisme, fang de la rendició

Léalo en español Rebroten els nostàlgics del pujolisme. El procés sobiranista ha tingut la virtut de provocar que tothom es descarés. Els conservadors de la dreta més rància i espanyoleta, per exemple, aquells que es van sumar al pujolisme agafats de la mà dels cadells intel·lectuals de Mas, avui reneguen de gairebé tot el que van fer al servei del procés sobiranista i arrosseguen els seus antics mentors —als pujolistes de veritat— cap al fang de la rendició. Com que la majoria dels mitjans de comunicació són en mans dels de sempre, o sigui dels crítics amb el nacionalisme i, per … Continua la lectura de El neopujolisme, fang de la rendició

Desunits… predran!

L’any 2013, Ernest Maragall i el seu partit, Nova Esquerra Catalana, van presentar el manifest Junts a Europa per promoure una candidatura unitària catalanista de cara a les eleccions europees del maig de 2014. “Catalunya nou Estat d’Europa”, n’era el subtítol i s’oferia com una proposta a la ciutadania i als partits polítics de Catalunya per superar l’endèmica divisió del món sobiranista. A més de Maragall, l’aleshores conseller de cultura del govern Mas, el també antic militant del PSC Ferran Mascarell, va afegir-se a la iniciativa. La proposta va aplegar més de 1.000 signatures però no va prosperar, almenys tal com … Continua la lectura de Desunits… predran!

Si no en saben, que pleguin

Léalo en español Ja fa un any. Fa un any de la jornada que marcarà durant anys la política catalana. El referèndum del primer d’octubre de l’any passat no ha tingut l’efecte desitjat pel moviment sobiranista, que era assolir la independència, però ha tingut unes conseqüències demolidores per a la política catalana i espanyola. L’1-O, l’Estat va ensenyar la cara més fosca. La repressió. Però va mostrar, sobretot, la podridura policial, els insults xenòfobs dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que es van repetir en la manifestació de dissabte passat, per altra banda terriblement mal gestionada … Continua la lectura de Si no en saben, que pleguin

Cogondena!

Léalo en español Els burgesos han convertit la vida privada en l’imperi de la hipocresia. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, Philippe Ariès i Georges Duby van publicar una excel·lent història de la vida privada. Era l’època, per resumir-ho amb les paraules d’un altre excel·lent historiador, Robert Darnton, en la qual la historiografia intentava investigar la cosmologia de la gent normal i corrent per mostrar com organitzava mentalment la realitat i com finalment l’expressava en la conducta quotidiana. El món dels burgesos era un món privat, a l’estil de la família Lloberola que va servir perquè Josep Maria … Continua la lectura de Cogondena!