Tanquem la paradeta

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

La revolta dels descontents

Léalo en español L’establishment té por. El poder constituït havia dissenyat una sortida al conflicte català que passava per la renúncia dels partits sobiranistes catalans a la independència. L’aggiornamento independentista tenia dos fronts, a dreta i esquerra. Aquest cap de setmana ha quedat completament desarticulat l’artefacte hereu del pujolisme que, liderat per Marta Pascal i els diputats a Madrid Carles Campuzano i Jordi Xuclà, havia promès al PSOE que faria aterrar l’independentisme moderat en les aigües mansoies d’un autonomisme 4.0. La promesa de Pedro Sánchez que el conflicte es resoldria votant ometia la segona part de la qüestió. I quina era aquesta … Continua la lectura de La revolta dels descontents

Unitat, unitat

Léalo en español El partidisme podria frustrar el sobiranisme. Aquest és un perill real que llastra el moviment sobiranista des de fa molt de temps. El partidisme és tan acusat que ha estat a punt de fer saltar pels aires les entitats de la societat civil. L’afany per controlar-ho tot és, a més, tan exagerat que fins i tot avorreix els militants de base d’uns partits que estan mal dirigits i, el que és pitjor, que pateixen una crisi d’identitat bestial. Els dirigents a sou d’aquests partits, els que raonen moguts pels interessos partidistes, o els “quadres” territorials (quina manera … Continua la lectura de Unitat, unitat

Desobeïu!

Léalo en español “La llei no pot justificar la violació de la llei”. Qui afirmava això l’any 1966 en un número especial de la revista Rutgers Law Review era el filòsof i escriptor nord-americà Carl Cohen. El 1971 va publicar l’assaig Civil Disobedience: Conscience, Tactics, and the Law en el qual abordava més extensament el clàssic debat sobre en què consisteix la desobediència civil i si està justificat o no exercir-la i de quina manera. La polèmica s’emmarcava en les mobilitzacions impulsades pel moviment dels drets civils dels Estats del Sud dels EUA, on encara eren vigents algunes de les lleis de discriminació … Continua la lectura de Desobeïu!

Ni los unos ni los otros

Llegiu-lo en català “Nunca se miente tanto como antes de las elecciones, durante una guerra i después de una cacería”. La sentencia es del canciller alemán Otto von Bismarck. Todos los políticos mienten cuando husmean las urnas. Les sale del vientre de la bestia. Está previsto que las elecciones municipales se celebren en 2019 y los partidos catalanes ya han empezado a hacer campaña, como si no hubiera pasado nada. Como si el momento político actual no fuera excepcional. Lo malo es que, como era de prever, siempre hay quien tiene la tentación de sacar tajada de los efectos del … Continua la lectura de Ni los unos ni los otros

L’obscenitat dels mots

Léalo en español Antoni Puigverd és un nostàlgic. Fa uns dies va publicar l’article “La espiga del reencuentro”, de dalt a baix, un exemple d’enyorament. La ferida de Puigverd li recorda sovint que el catalanisme que ell defensa ha deixat de ser central i s’ha substituït, “forçant obscenament el llenguatge”, pels mots dicotòmics “unionistes i sobiranistes”. Quina és l’ofensa? Diu el catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la UB, Rafael Bisquerra, al seu llibre Política y emoción (Pirámide, 2017) que “s’ha de sensibilitzar la classe política, els analistes polítics, els investigadors en ciències polítiques i socials, i la societat en general sobre … Continua la lectura de L’obscenitat dels mots

Regaleu clínexs als que ploren

Léalo en español 18 d’octubre de 2013. “Cal regalar-li un mocador” perquè “tot el dia està plorant”. Aquesta va ser la reacció del portaveu del PSC, Maurici Lucena, a l’anunci de l’aleshores conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, que el MHP Artur Mas no assistiria a un acte organitzat per la patronal catalana Foment del Treball i així preservar la dignitat protocol·lària del president. La patronal catalana, tradicionalment submisa al poder espanyol, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, volien humiliar el president elegit per la ciutadania. I els socialistes llavors van fer d’escolanets del PP, que … Continua la lectura de Regaleu clínexs als que ploren

Imaginar la llibertat

Léalo en español La cultura no ens farà lliures. La ignorància tampoc, esclar. Tenir cultura o no tenir-ne no comporta abraçar la llibertat ni ser-ne partidari. Res no assegura la llibertat, més enllà del compromís per defensar-la, que és el que van fer els 350 intel·lectuals i acadèmics que van signar la declaració Referendum in Catalonia, not war de suport a l’1-O i de condemna a la repressió que estava exercint el govern espanyol per intentar frenar el referèndum. I això que encara no s’havia produït l’espectacle repressiu de l’1-O i que va poder veure tot el món en directe. … Continua la lectura de Imaginar la llibertat

Els conills que corren

Léalo en español Tota acció provoca reaccions. Si el pinyol dirigent del PDeCAT es pensava que l’acord de la convenció municipalista de presentar-se a les eleccions municipals amb les sigles Junts per Catalunya no tindria reaccions, és que no sap què té entre mans. Junts per Catalunya va néixer perquè el president Carles Puigdemont va donar suport a la iniciativa de Llistaunitaria.cat, reforçada en fusionar-se amb Respublica.cat, per posar en marxa una agrupació d’electors: de les dues iniciatives van sortir-ne Llista Unitària 1 d’Octubre. El 10 de novembre de 2017 van presentar la iniciativa Francesc de Dalmases —que havia estat … Continua la lectura de Els conills que corren

Rebel·leu-vos!

Léalo en español Imagino que no saben qui és Joe Manchin III. Senador demòcrata que representa Virgínia de l’Oest des de fa nou anys i que enguany aspira a la reelecció. Manchin té un rècord que no és cap raresa en el sistema parlamentari nord-americà. És el senador que en la legislatura en curs ha votat més cops contra el seu partit. 124 vegades, un 29,9%, concretament. Dels 100 senadors nord-americans, només la republicana Cindy Hyde-Smith, elegida per l’estat de Mississipí, no ha votat mai contra el seu partit. Per tant, la norma és que els senadors i els congressistes … Continua la lectura de Rebel·leu-vos!