El patriotes no es miren de reüll

Léalo en español Jill Lepore explica en un dels articles inclosos en l’especial de The New Yorker amb motiu del 4 de juliol d’enguany, que la Constitució dels EUA és una de les constitucions escrites més antigues del món i la primera que va ser sotmesa a l’aprovació del poble mitjançant les convencions corresponents amb el conegut lema “We the People…”. I això és tan cert com que la Constitució de Cadis de 1812 va ser la primera Constitució liberal escrita a Europa. I tanmateix, tal com assenyala Lepore, segons James Madison, quart president nord-americà i un dels “pares fundadors” … Continua la lectura de El patriotes no es miren de reüll

La muerte del régimen del 78

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78

El cràter

Léalo en español L’independentisme va estar dirigit durant molt de temps per filòlegs. Era l’època en què l’independentisme no arribava al 15% de vots. Llavors, les discussions eren bizantines, puristes, molt allunyades de la realitat. La política era una recreació de les certeses que defensaven els convençuts. Pur onanisme. Però aquest temps ha passat, per sort. Al capdavant de l’independentisme hi ha ara més varietat de professions: economistes, advocats, historiadors, filòsofs, geògrafs i, és clar, també filòlegs. Entre això i el fet que l’independentisme ja no és tan sols patrimoni de l’esquerra i de l’extrema esquerra, s’ha passat d’aquell escàs … Continua la lectura de El cràter

Pedro Sánchez, parlar per no callar

Léalo en español La política és el món del bla-bla-bla. No hi ha cap polític que se’n pugui estar. De fet, la retòrica i la política són dos invents dels grecs perfectament lligats i complementaris. L’habilitat de qui parla per convèncer els seus oients és, a més, el fonament de la democràcia. Qui parla de manera confusa, potser és que no té clar què vol dir. O sí, com passa amb Mariano Rajoy, de qui es mofen els adversaris perquè molt sovint construeix frases incomprensible, però que es veu que deu ser un enze que els electors voten reiteradament per … Continua la lectura de Pedro Sánchez, parlar per no callar

Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

Mientras Pablo Iglesias debatía en el Congreso de los Diputados la moción de censura contra el Gobierno presidido por Mariano Rajoy, el líder catalán de Podemos, Albano Dante Fachin, explicó en Barcelona que el 63% de las bases catalanas del partido morado habían aprobado participar en el referéndum de autodeterminación anunciado por el presidente Carles Puigdemont para el próximo 1 de octubre. A la espera de ver cómo se concreta esa decantación mayoritaria de las bases catalanas de Podemos, la noticia no es ni mucho menos menor y emplaza a los dirigentes de los comunes, especialmente a Ada Colau y Xavier Domènech, que, atareados como estaban con … Continua la lectura de Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

Les mentides unionistes

Léalo en español Des que s’ha reeditat el llibre Verdad y mentira en la política (La página indómita), tothom parla de les tesis que Hannah Arendt va defensar en els dos assajos que conté aquesta obra. Jo també en vaig parlar en un article publicat en aquest mateix diari, Justícia i postveritat, per destacar que Arendt havia sabut distingir molt clarament entre opinió i veritat. Esborrar la línia divisòria entre la veritat de fet i l’opinió —deia llavors— és una de les moltes formes que pot adquirir la mentida. Ara afegeixo que recórrer a la mentida no és tan sols … Continua la lectura de Les mentides unionistes

El cuento del golpe de Estado

El día 1 de octubre de 1936, el militar golpista Francisco Franco fue nombrado jefe del Estado y formó gobierno en Burgos, la capital de los Nacionales. En su discurso ante la Junta de Defensa dijo que no era el Ejército el que luchaba solo contra los “bolcheviques”: “En el frente de guerra se encuentran unidos el aristócrata de la estirpe más linajuda española junto al campesino y proletario de la ciudad, y los intelectuales universitarios en fraternal compañía con los modestos menestrales, burgueses, empleados y asalariados. Los sacerdotes, por su sagrado ministerio, no pueden ser combatientes activos, pero demuestran … Continua la lectura de El cuento del golpe de Estado

Contra la vida (i la política) encadenada

Léalo en español A Juan Goytisolo Edwin Torres, va néixer el 1931 en un dels barris més pobres de Nova York, a Harlem, al sector que està situat entre el carrer 110 i l’avinguda Lexington. En aquest tros de Manhattan és on van instal·lar-se a principis del segle XX els porto-riquenys i els immigrants llatinoamericans, com els pares de Torres, vinguts de Puerto Rico, a tocar dels sectors dominats pels italians i els negres. És una zona conflictiva i de confrontació social i ètnica que va retratar molt bé el musical West Side Story. I tanmateix, com passa sovint als … Continua la lectura de Contra la vida (i la política) encadenada

Hágase legal lo ilegal

  El Círculo de Economía tiene un salón de actos que parece un búnker. Se accede a él por unas escaleras que parece que te lleven al infierno. Además, la sala tiene unas columnas que a menudo, cuando allí se agrupa demasiada gente, impiden ver con claridad a quienes están sentados en la mesa presidencial. A pesar de que la sede del Círculo está ubicada en una de esas calles señoriales del ensanche barcelonés, el salón de actos es tosco y la ventilación inadecuada. En ese búnker no corre el aire. Aunque se diga que el hábito no hace al monje, en este caso está claro que sí. El lobby empresarial catalán … Continua la lectura de Hágase legal lo ilegal

L’esquerra unionista

Léalo en español   El diputat Gabriel Rufián és un agut piulador. Acostuma a resumir en 140 caràcters allò que vol dir, la qual cosa no sempre és fàcil. Més enllà de la demagògia que sovint acompanya el seu verb, de vegades l’encerta. Twitter és el regne de la síntesi, de les idees condensades i les reflexions rotundes. Cal aprendre a resumir, a treure paraules sense restar sentit a la frase. Cal evitar adjectius innecessaris, buscar sinònims més breus, esquivar paraules òbvies; en definitiva, agusar l’enginy. Twitter és la xarxa de l’espontaneïtat… meditada. “El diputat Gabriel Rufián és un agut … Continua la lectura de L’esquerra unionista