Els impostos no són el problema

La discussió pública sobre l’estat del benestar s’ha empobrit fins a convertir-se en un duel ritual entre els que proclamen que cal abaixar impostos i els qui responen que cal mantenir —o augmentar— la despesa social. És un debat trampós, perquè parteix de la premissa que la clau del problema és fiscal, quan en realitat és institucional. Abans de preguntar-nos quant d’estat volem, caldria preguntar-nos quin estat tenim i com funciona. Als Estats Units, la dreta trumpista ha aconseguit convèncer una part important de la classe mitjana que són els impostos els que frenen la seva prosperitat. La solució proposada és … Continua la lectura de Els impostos no són el problema

La coalició dels valors

Des de l’escó 33 La geopolítica del segle XXI ha entrat en una fase que els més prudents prefereixen anomenar de “transició” i els més lúcids de “fractura”. L’ordre internacional polític i econòmic construït a Bretton Woods el 1944 (creació del Banc Mundial i de l’FMI) i a San Francisco el 1945 (signatura de la Carta de les Nacions Unides) ja no produeix l’estabilitat global d’altres temps. Avui més que mai és evident que el 1989 no va ser la “fi de la història”, dit a la manera de Francis Fukuyama. El vell ordre no garanteix tampoc la protecció dels estats mitjans ni la vigència de les normes … Continua la lectura de La coalició dels valors

Somalilàndia, Ted Cruz i la doble moral europea

Fa uns dies vaig publicar un breu article al blog Nacionalitats & Política del Cercle UB Josep Termes per explicar amb urgència quin significat tenia el reconeixement d’Israel de Somalilàndia. Hi esmentava que el senador republicà Ted Cruz, aliat de Donald Trump, és des de fa temps un ferm defensor que els EUA facin el mateix. Quan un senador nord-americà converteix un territori, esdevingut estat, però no reconegut internacionalment, en la seva causa política, val la pena mirar no tan sols què diu, sinó per què ho diu i quines conseqüències pot tenir la seva posició. La relació de Ted Cruz amb … Continua la lectura de Somalilàndia, Ted Cruz i la doble moral europea

Orriols, el Rufián de la dreta

Des de l’escó 33 Hi ha lectures que, sota una aparença de rigor acadèmic, distorsionen la realitat política. Com els miralls deformants dels parcs d’atraccions, la intenció no és comprendre, sinó fer entrar el clau per la cabota. L’article que va publicar recentment el professor Asbel Bohigues a The Conversation sobre l’ascens d’Aliança Catalana encerta a identificar un fenomen preocupant —l’aparició d’una força d’extrema dreta independentista—, però l’insereix en un marc analític que confon símptomes amb causes i, sobretot, que no ofereix cap alternativa real. Analitzar una crisi sense proposar sortides és condemnar-nos a la paràlisi. I això és precisament el que no … Continua la lectura de Orriols, el Rufián de la dreta

Una lliçó neerlandesa

Des de l’escó 33 En una Europa cansada de la por i el ressentiment, el resultat de les eleccions neerlandeses del 29 d’octubre passat ha estat una sorpresa saludable. El partit liberal progressista D66, encapçalat pel jove Rob Jetten, de trenta-vuit anys, ha protagonitzat una remuntada espectacular: ha passat dels nou escons obtinguts el 2023 als vint-i-sis actuals, i ha empatat amb el partit d’extrema dreta PVV de Geert Wilders. És una fita històrica —mai dues forces havien empatat al capdavant de la cambra baixa dels Països Baixos— i un senyal clar que el discurs del progrés i la serenitat pot … Continua la lectura de Una lliçó neerlandesa

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

L’esperança ajornada dels socialdemòcrates

Des de l’escó 33 No recordo on vaig llegir una afirmació que em va impactar: “L’esperança és una decepció ajornada”. Si observem l’evolució de la socialdemocràcia al món, potser caldrà donar la raó a qui va pronunciar-la. El gran projecte polític que havia de fer compatibles la llibertat i la justícia amb el progrés i l’equitat i l’estat i la ciutadania, ha anat quedant relegat a una nostàlgia d’arxiu o, en el pitjor dels casos, a una estructura de poder desgastada i sovint corrupta. Durant dècades, la socialdemocràcia europea va ser el pilar del pacte social de postguerra. Ara, en … Continua la lectura de L’esperança ajornada dels socialdemòcrates

Mussolini, avui

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedar sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Aliança Catalana i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 Bufen aires que auguren el mal temps. Les enquestes ho corroboren. Segons el sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari o una dictadura “en algunes circumstàncies”. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. És el triomf del franquisme sociològic que encara transmeten algunes cadenes de televisió, ràdios i mitjans digitals. Les xarxes socials són un contenidor de brossa feixista. Vist des del … Continua la lectura de Aliança Catalana i l’extrema dreta