Joan B. Culla, l’historiador oxfordià

Léalo en español No recordo haver coincidit mai amb Joan Baptista Culla, l’historiador i articulista que acaba de morir, sense veure’l vestit de vint-i-un botons. Era elegant sense imposar. Em ve al cap la imatge de les seves americanes d’espigueta, de llana gruixada, i les camises de sastre amb quadres de color Vichy blau. L’estilogràfica Montblanc falcada a la butxaca superior de l’americana, com també feia el cantant italià Franco Battiato (1945-2021). Vestit així, Culla semblava un professor d’Oxford, sobretot si ho comparem amb l’informalisme habitual dels ambients universitaris. Als anys seixanta, fins i tot els estudiants acudien a classe vestits amb … Continua la lectura de Joan B. Culla, l’historiador oxfordià

Recuperar el control

Léalo en español L’eslògan de la campanya del Brexit era molt simple: “Recupera el control!”. En tres paraules quedava sintetitzada l’angoixa ciutadana per la incapacitat dels polítics de posar fre a moltes coses, però especialment a la immigració de gent de cultura musulmana. L’odi al desconegut, la por a l’alteritat, és, ens agradi o no, una reacció molt humana. Des que el món és món, pobles i comunitats s’han enfrontat pel control del territori, dels recursos naturals o bé per acumular poder. Hi ha odis bestials i hi ha odis subtils, com ara una campanya contra els anomenats “expats” al … Continua la lectura de Recuperar el control

Una oportunitat històrica. O no.

Léalo en español L’audàcia és un vici. Hi ha polítics que per donar a entendre que tenen un coratge extraordinari demostren una addicció constant al risc, quan en realitat únicament són temeraris. El temerari s’exposa i es llança als perills sense reflexionar, sense motiu aparent per fer-ho. Pedro Sánchez és un ionqui addicte a l’audàcia. Va tornar a demostrar-ho durant el debat d’investidura de la setmana passada. I va arriscar-se fins a situar-se en perill. Va mostrar-se, una vegada més, com un irresponsable. Un cop pactat el vot favorable de Junts, es devia sentir una altra vegada segur per frivolitzar sobre les … Continua la lectura de Una oportunitat històrica. O no.

‘Hans Kohn i la idea del nacionalisme’, de Craig Calhoun

L’Editorial Afers, que dirigeix de forma meritòria el catarrogí Vicent S. Olmos, acaba de publicar el llibre Hans Kohn i la idea del nacionalisme, de Craig Calhoun, en la col·lecció Biblioteca del pensament crític. La traducció al català és de Gustau Muñoz. Calhoun, de qui Afers ja va publicar un altre llibre imprescindible, Nacionalisme (2008), és un sociòleg, antropòleg, historiador de la cultura i del nacionalisme, nascut a Illinois (EUA) el 1953. Actualment, Calhoun és professor de Ciències Socials a la Universitat Estatal d’Arizona i Centennial Professor de la London School of Economics, entitat que va presidir durant uns anys. En aquest breu … Continua la lectura de ‘Hans Kohn i la idea del nacionalisme’, de Craig Calhoun

“Crec que l’amnistia és una victòria i l’hem de llegir així; és positiva per a l’independentisme”.

Historiador català, professor d’història contemporània a la UB i ferm defensor de l’amnistia. L’Agustí té un llarg recorregut de militància política. Fa poc va publicar el llibre Amnistia i Llibertat (Penguin-Rosa dels Vents) un relat que observa l’evolució dels partits polítics i de la societat catalana al llarg dels anys. L’entrevista es va realitzar el dia 8 de novembre de 2023, abans, per tant, de la investidura de Pedro Sánchez. Per Maricel Forn Hi ha una part de l’independentisme que considera que l’amnistia és “un gol en pròpia porta”. Què en pensa vostè d’això? És que jo soc historiador, i … Continua la lectura de “Crec que l’amnistia és una victòria i l’hem de llegir així; és positiva per a l’independentisme”.

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Fumata blanca

Léalo en español En el món de la política, els gestos poden ser tan poderosos com les paraules. Reflecteixen els valors, les creences i les prioritats dels protagonistes d’una acció. Quan dos partits arriben a un acord, sempre hi ha un moment estel·lar, que acostuma a ser al final, quan els representants de les dues parts s’asseuen de cara i estampen la signatura en un paper. De l’acord entre Junts i el PSOE no hi ha una fotografia per a la història d’aquesta mena, sinó només el traç de les firmes de Jordi Turull (Junts) i de Santos Cerdán (PSOE). Tampoc no … Continua la lectura de Fumata blanca

‘Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme’ (primeres pàgines)

El 28 d’octubre de 1973, la policia va detenir cent tretze persones a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Totes elles participaven en una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya, l’organisme unitari de l’oposició catalana constituït el 7 de novembre de 1971. A partir d’aquest fet, Agustí Colomines i Companys ens parla del canvi cultural i polític de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX, que va propiciar la confluència unitària de diversos grups enfrontats des de la fi de la Guerra Civil. Al crit d’Amnistia i llibertat!, els treballadors de les fàbriques, els estudiants, … Continua la lectura de ‘Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme’ (primeres pàgines)

Esperant acabar la feina

Léalo en español El PSOE ha intentat utilitzar la necessitat d’Esquerra de recuperar protagonisme per intentar doblegar Junts. No ho ha aconseguit. Al contrari. Els que banalitzen l’anàlisi política intenten explicar l’aturada de les negociacions entre Junts i el PSOE per una mena d’atac de banyes que suposadament hauria afectat el president Puigdemont en veure que Esquerra signava l’acord d’investidura de Pedro Sánchez a “un preu que ningú podrà superar”, especialment Junts. Que Esquerra i Junts estan a matadegolla des d’abans del 2017 és una evidència. Part del fracàs de l’intent d’independitzar-se d’Espanya va ser conseqüència d’aquesta rivalitat fratricida en la qual, a parer … Continua la lectura de Esperant acabar la feina