Com que l’entrevista de Mònica Terribas al president Artur Mas a TV3 anava acompanyada d’un “morbo” sobreafegit després de la topada de la directora de la cadena pública catalana amb el secretari general del Govern, Francesc Homs, al Parlament, potser ens van passar per alt algunes de les coses realment importants que va dir el president de la Generalitat. Obsedits per saber si al final Terribas li preguntaria sobre “¿qué hay de lo mío?” (cosa que finalment va fer amb molt poca fortuna i amb una professionalitat dubtosa, atès que és part implicada), no vam prestar atenció al fet que el … Continua la lectura de Polítics i periodistes

S’ha acabat, si més no de moment, el cicle electoral que a Catalunya ha durat més d’un any. Des de les eleccions al Parlament del 28 de novembre del 2010 fins al dia d’avui, el poder ha canviat de mans d’una manera radical. El PSC ha quedat en minoria amb una disminució de vot a les eleccions generals d’un 18,7%. És clar que han caigut de molt amunt. Però també és veritat que per primera vegada des del 1979 el PSC s’ha situat per sota del milió de vots. La regressió no és conjuntural, doncs. Al contrari, l’esclerosi del projecte … Continua la lectura de PSC: tornar a la realitat

Un parell de dies més i s’haurà acabat la campanya electoral. A Espanya, tots els sondejos preveuen que el PP escombrarà el PSOE, com l’any 1982 el PSOE va escombrar la UCD. No serà exactament el mateix, perquè els socialistes espanyols no pateixen, almenys de moment, la crisi de cavall que patien els centristes —que va anar acompanyada de traïcions majúscules—, ni la crisi politicomilitar d’aleshores té res a veure amb la crisi economicofinancera actual. La semblança que pugui haver-hi entre una situació i l’altra és conseqüència, sobretot, de la debilitat política del partit governant en tots dos casos, per … Continua la lectura de Pensar en l’endemà

Quan han vist el títol d’aquest article es deuen haver espantat, oi? Doncs és que per a mi entre la fi de Berlusconi i determinades concepcions sobre què ha de ser el CoNCA hi ha una perillosa concomitància d’idees. En tots dos casos es defensa que els tècnics han d’estar per damunt dels polítics. Em sembla una concepció orweliana de l’organització política. L’exaltació tecnocràtica dels especialistes és un menyspreu a la democràcia com a sistema de representació política. M’explicaré. Era possible la sortida d’escena de Berlusconi per la via parlamentària? Sí. Oh i tant que sí! Si Giorgio Napolitano hagués … Continua la lectura de Berlusconi i el CoNCA

L’ anunci d’ETA de posar fi definitivament l’activitat armada obre molts interrogants. El primer té relació amb la mateixa existència de l’organització. Ja sé que els grups terroristes no es dissolen mai de cop ni formalment, però en el cas basc cal algun gest en aquest sentit. Si ETA no es reconeix com a actor polític, és obligat que el faci. És precisament per això, perquè ara és l’hora de la política, que l’organització ha de fer un pas més perquè resulti creïble l’opció politicista de l’esquerra abertzale. Tancar-se, pensar-se que ETA pot continuar per a tutelar el que passi a … Continua la lectura de L’efecte en la pilota basca

El conflicte basc fa anys que condiciona la política espanyola i, també, la catalana. Per raons diferents, però. La confrontació del terrorisme amb Espanya ha estat total, però Catalunya també ha patit els efectes dels brutals i massius atemptats etarres. Per exemple, el dels magatzems Hipercor del juny del 1987 i el de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del mes de maig del 1991 o l’atemptat de Roses del 2001, a conseqüència del qual va morir el mosso d’esquadra Santos Santamaría. O bé els assassinats individuals, entre els quals el del regidor del PP de Viladecavalls, Francisco … Continua la lectura de Basquitis? No, gràcies

Quina coincidència! La setmana passada van esdevenir-se dos fets espectaculars el mateix dia: la captura i linxament (per què ha estat això, oi?) de Muammar al-Gaddafi i l’anunci d’ETA d’abandonar definitivament les armes. No hi ha dubte que tots dos fenòmens passaran a la història, d’entrada per la transcendència que tenen i, sobretot, perquè representen el final d’una era. I què tenen en comú l’un i l’altre si, com és obvi, estan tan lluny geogràficament? Com va dir el portaveu de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, Rupert Colville, les circumstàncies que van envoltar l’execució sumarial de Muammar al-Gaddafi a … Continua la lectura de El final d’una era: ETA i Gaddafi

La Conferència Internacional per Promoure la Resolució del Conflicte al País Basc reunirà avui a Sant Sebastià l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan, l’exministre francès Pierre Joxe, a l’exprimera ministra noruega i membre de The Elders (grup de figures internacionals per la pau creat per Nelson Mandela), Gro Harlem Bruntland, i a tres figures imprescindibles del procés de pau nord-irlandès: el principal negociador britànic, Jonathan Powell, cap de gabinet de Tony Blair; el líder de Sinn Féin, Gerry Adams; i l’exprimer ministre irlandès Bertie Ahern. En fi, una impressionant nòmina de personalitats que, convocats per Lokarri i el Grup Internacional … Continua la lectura de Pau i democràcia a Euskal Herria

Deixant de banda el ridícul que van fer els parlamentaris en el tram final del debat de política general, quan el diputat Alfons López Tena va aconseguir muntar un sidral de proporcions majúscules, la veritat és que l’arrencada del curs polític ens ha mostrat diverses coses. En primer lloc, que l’autonomia té un sostre competencial massa baix per poder encarar amb efectivitat la crisi. El debat, però, també ens ha permès de constatar que el populisme i la demagògia condicionen la política, sobretot durant els períodes preelectorals com l’actual. Un bon exemple va ser l’aprovació de la resolució perquè el … Continua la lectura de En temps de canvi

A l’anterior article us anunciava que aquest estiu s’han inaugurat a Skopje, la capital de Macedònia, dos llocs de memòria. Us vaig parlar del primer, l’impressionant monument en honor de l’emperador Alexandre el Gran. Avui us parlaré del segon, que és situat a cinc minuts caminant del primer. Es tracta d’un museu dedicat a l’Holocaust. La capital macedònia, doncs, s’ha afegit a les poques ciutats que tenen una instal·lació íntegrament esmerçada a commemorar la persecució dels jueus: Jerusalem, Berlín, París i Washington DC. Els jueus es van instal·lar a Macedònia a l’època, precisament, del gran emperador. El museu encara no … Continua la lectura de Els jueus i el record