Poner la vela donde sopla el aire

  Decía Santiago Carrillo que “en la política el arrepentimiento no existe. Uno se equivoca o acierta, pero no cabe el arrepentimiento”. Arrepentirse no tiene ningún sentido. Lo hecho, hecho está y qué le vamos a hacer. Si en la política no existe el arrepentimiento, ¿qué debe hacer el político que no acierta a tomar una buena decisión? La única salida que le queda es rectificar, puesto que, como dijo el presidente John F. Kennedy, que fue un político tan pillo como Carrillo, lo que en política no es totalmente correcto, está mal. La descompresión que estamos viviendo estos días después de tres meses de incertidumbre, … Continua la lectura de Poner la vela donde sopla el aire

Passi-ho bé, Sr. Duran

Tothom té el dret a plorar i que el plorin després de mort. Qui pogués plorar, però, amb els ulls de Josep Antoni Duran i Lleida! Ara que se’n va, el ploren els unionistes que abans el combatien a cor què vols. I el ploren per això, precisament, pel seu unionisme recalcitrant i per intentar “denunciar” la deriva política dels seus antics aliats nacionalistes de CDC transformats en sobiranistes. En una època en què s’exhibeixen els ganivets sense cap mena de pudor —i sovint sense fonament—, és curiós veure com antics adversaris de Duran i Lleida són els avui més el … Continua la lectura de Passi-ho bé, Sr. Duran

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”

Aplaudir o no aplaudir

Durant la sessió d’investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, va retreure-li una sèrie de piulades d’anys enrere i, també, unes paraules que havia pronunciat l’aleshores alcalde de Girona en un acte del 2013 en què va citar unes paraules del periodista Carles Rahola, afusellat després pel franquisme, de l’any 1938. “Vostè va dir que s’havia de fer fora l’invasor”, va etzibar Arrimadas a Puigdemont, sense citar la frase completa ni l’autor de la frase. La pretensió d’Arrimadas, que és una pèssima cap de l’oposició, era presentar un Puigdemont … Continua la lectura de Aplaudir o no aplaudir

Gràcies, president Mas

Lo política catalana és molt dinàmica i estranya. En poques hores es pot capgirar tot el que abans eren certeses. No sóc gens partidari d’aquesta manera de fer perquè crec que desgasta massa i, a més, té molts efectes no desitjats. Fa uns quinze dies, després del consell polític de la CUP, vaig publicar aquí mateix un article en què donava per acabada la fase del procés que havia començat amb el 27-S i la victòria sobiranista, tant en vots com en escons. Vaig titular l’article Game over!. Dies abans, concretament el 22 de desembre de l’any passat, vaig publicar un … Continua la lectura de Gràcies, president Mas

La investidura de Carles Puigdemont

La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha obert una nova etapa en la política catalana. El sector majoritari del sobiranisme tenia ahir un regust de boca agredolç, perquè, per una banda, celebrava l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, però per l’altra deplorava el sectarisme dels minoritaris que ha escapçat el sector moderat. La CUP ha estat derrotada amb totes les lletres, amb autocrítica inclosa, però s’ha emportat per davant Artur Mas. El temps dirà si el procés sobiranista hi sortirà guanyant. La gent, que no viu la política amb la passió que … Continua la lectura de La investidura de Carles Puigdemont

En nada estuvo que riñésemos

Viendo la reacción de los periódicos y los articulistas unionistas ante el acuerdo de última hora entre Junts pel Sí y la CUP, está claro que alguna virtud debe tener. Los unionistas deberían estar contentos y no lo están. ¿Qué es lo que no gusta a los unionistas de lo que acaba de pasar en Cataluña? ¿Por qué están exaltados y no se alegran de la renuncia de Artur Mas? ¿Por qué explican lo acontecido con historias de presuntas conspiraciones palaciegas? Lo primero que no les cuadra a los unionistas es, claro está, la renuncia de Mas a la presidencia de … Continua la lectura de En nada estuvo que riñésemos

¡Que les den!

El norteamericano Henry-Louis Mencken (1880-1956), un influyente periodista y crítico social de quien no se acuerda casi nadie, decía que un cínico es un hombre que, cuando huele flores, busca un ataúd alrededor. El cinismo, pues, sería la expresión de la brutalidad en estado puro. En los tiempos que estamos viviendo en Cataluña después del fracaso de la primera legislatura independentista, los cínicos reaparecerán con su ideología fatalista, sintiéndose ganadores simplemente porque Artur Mas no ha podido (o no ha sabido) liderar la mayoría independentista en el Parlamento. La algarabía confusa de esos cínicos inunda periódicos y tertulias al grito de “yo ya lo dije”. De … Continua la lectura de ¡Que les den!

Refer el sobiranisme

Suposo que convocar noves eleccions no era el somni dels votants que el 27-S van celebrar la victòria independentista de Junts pel Sí i la CUP. Aquell dia van guanyar amb un 48% dels vots, un percentatge insuficient per atrevir-se a prendre decisions unilaterals. Així ho va entendre fins i tot la CUP. Però les discrepàncies van sorgir quan cadascú va analitzar per què no s’havia assolit el desitjat 50 o 53% dels sufragis. “Tots volem el mateix i tant és votar els uns com els altres”, es deia des de Junts pel Sí. Ja s’ha vist que era un … Continua la lectura de Refer el sobiranisme

Game over!

Els arguments d’Antonio Baños per explicar la seva dimissió després de la negativa de la CUP a investir president de la Generalitat autonòmica el candidat de la primera —i majoritària— força independentista són inapel·lables. Ell i els favorables a l’acord acceptaven Mas “amb una sèrie de condicions per les possibilitats que donava, una ruptura davant del govern espanyol”. L’absurditat del que acaba de passar és conseqüència de no haver entès això. Els “radicals” de la CUP han estroncat, almenys de moment, el procés sobiranista. Han aconseguit, per tant, el que l’estat encara no havia pogut fer, que és anular la … Continua la lectura de Game over!