La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha obert una nova etapa en la política catalana. El sector majoritari del sobiranisme tenia ahir un regust de boca agredolç, perquè, per una banda, celebrava l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, però per l’altra deplorava el sectarisme dels minoritaris que ha escapçat el sector moderat.

La CUP ha estat derrotada amb totes les lletres, amb autocrítica inclosa, però s’ha emportat per davant Artur Mas. El temps dirà si el procés sobiranista hi sortirà guanyant. La gent, que no viu la política amb la passió que hi aboquen els professionals i, també, els comentaristes, ha donat per bo un acord que és surrealista i acrobàtic.

La sessió d’investidura també va servir per posar tothom al seu lloc, sobretot quan el nou president va replicar els caps dels grups contraris a la seva elecció. Puigdemont va demostrar perícia i sentit de l’humor en les seves respostes a Inés Arrimadas, Miquel Iceta, Lluís Rabell i Xavier García Albiol.

L’oposició, que va reclamar a tort i a dret que el nou president i la coalició que li dóna suport s’obrissin a pactar amb Madrid, hauria de reflexionar què significa que el rei Felip VI hagi refusat rebre Carme Forcadell perquè la presidenta del Parlament li traslladi personalment el resultat de la votació d’investidura. La Monarquia fa com el crancs just quan un 48% de ciutadans d’aquest país volen ser independents.

És una anècdota plena de significat. El Rei passa de Forcadell i avui el PP ha remata de nou en no descartar aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, que permet suspendre una comunitat autònoma.

No fa ni 24 hores de la investidura de Carles Puigdemont com a president i a Madrid ja saben que el problema amb Catalunya no s’anomena Artur Mas, que és el que ells volien donar a entendre a tota hora.

“L’estripada” del Catalunya Vespre, 11/01/2016