En busca del Pujol perdido

Francesc-Marc Álvaro es un periodista de ideas. Incisivo, agudo, provocador, Álvaro es seguramente uno de los mejores articulistas de su generación. Su capacidad para pensar el presente en clave histórica está probada y no voy a ser yo quien lo desmienta. Al contrario, como historiador que soy disfruto con sus artículos, digamos, historicistas. Hasta aquí los merecidos elogios a mi amigo Álvaro. Hoy, sin embargo, voy a discrepar de lo que expuso en su último artículo, “El nuevo Pujol se llama Colau“. Álvaro sostiene esa afirmación tan rotunda en una premisa que no comparto en absoluto: “La autoridad que tenía Pujol en 1980 —escribe—, … Continua la lectura de En busca del Pujol perdido

¿Por qué habrá nuevas elecciones en España?

En el caso de celebrarse ahora unas nuevas elecciones generales, el CEO señala que En Comú Podem incluso mejoraría sus resultados y obtendría el 24,1% de los votos, frente al 17,45% que obtuvo el pasado 20D, pero se quedaría con los mismos escaños: 12. Le seguiría ERC con 10-11 (ahora tiene 9) y Ciudadanos 7 (cosechó 5 el 20D), y a partir de aquí, los demás partidos obtendrían menos escaños: El PSC 7 (8 tras el 20D), DiL —la marca para España de CDC— caería hasta la quinta plaza con 6-7 escaños (actualmente 8), y el PPC sería último con 4 (ahora tiene 5). En Comú Podem cosecharía, pues, un buen resultado, lo mismo que ERC, que obtendría un … Continua la lectura de ¿Por qué habrá nuevas elecciones en España?

Teatre, teatre…

Podemos i els seus aliats catalans i gallecs van presentar dilluns passat un document anomenat Un país para la gente. Bases políticas para un gobierno estable y con garantías. És un text llarg, de 98 pàgines, en què els del partit lila detallen la seva proposta per formar un govern d’esquerres. El punt cinc d’aquesta proposta està íntegrament dedicat a la plurinacionalitat i el model territorial . D’entrada hi afirmen el següent: “el Gobierno del Cambio debe desarrollar un Estado plurinacional donde todas las comunidades nacionales y culturales puedan desarrollarse en un marco igualitario y solidario sin imposicions”. I tot seguit afegeixen … Continua la lectura de Teatre, teatre…

¡Socorro, España en quiebra!

Ante el mercadeo que están protagonizando los líderes políticos españoles, las negociaciones entre la CUP y Junts pel Sí fueron cosa de niños. La riña entre los soberanistas fue durísima y acabó con un órdago inesperado que se llevó por delante al candidato de la CUP, Antonio Baños, y a un par de sus diputados, además de someter a la extrema izquierda al dictado del grupo mayoritario. Pero el combate también dejó una gran víctima en las filas de Junts pel Sí. Su candidato a la presidencia, Artur Mas, tuvo que renunciar y abandonó su intención de presidir la Generalitat. Todas las negociaciones políticas tienen un coste. … Continua la lectura de ¡Socorro, España en quiebra!

Els somiatruites

En el debat d’investidura del MHP Carles Puigdemont, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, va estar especialment dur, una mica emprenyat i tot, com va retreure-li l’aspirant en una de les seves celebrades rèpliques d’aquell dia. Rabell va carregar contra l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP perquè, segons ell, aquest pacte no comportava contrapartides socials. També va carregar contra un independentisme unilateral que va afirmar que no té recorregut perquè, fent ús de la tòpica retòrica parlamentària, “la independència és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels independentistes”. El diputat postcomunista, … Continua la lectura de Els somiatruites

Poner la vela donde sopla el aire

  Decía Santiago Carrillo que “en la política el arrepentimiento no existe. Uno se equivoca o acierta, pero no cabe el arrepentimiento”. Arrepentirse no tiene ningún sentido. Lo hecho, hecho está y qué le vamos a hacer. Si en la política no existe el arrepentimiento, ¿qué debe hacer el político que no acierta a tomar una buena decisión? La única salida que le queda es rectificar, puesto que, como dijo el presidente John F. Kennedy, que fue un político tan pillo como Carrillo, lo que en política no es totalmente correcto, está mal. La descompresión que estamos viviendo estos días después de tres meses de incertidumbre, … Continua la lectura de Poner la vela donde sopla el aire

Efecte Ada Colau

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona amb 176.337 vots, que és menys que el nombre d’habitants que tenen alguns barris de la ciutat, si els recomptem per separat. Aquest minso suport no converteix en menys legítima la seva victòria. Va guanyar per la mínima, encara que a l’hora de governar no se’n recordi, i es va imposar al segon classificat, l’alcalde sortint, que tan sols va assolir 158.928 vots i 10 regidors, un menys que Barcelona en Comú. La resta de partits es van quedar entre els 51.889 vots de la CUP i els 77.279 vots del tercer classificat, C’s, … Continua la lectura de Efecte Ada Colau

Està clar que el catalans no som espanyols

Llegeixo a la premsa que el jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona, el titular del qual és la jutgessa Eugenia Canal, s’ha inhibit en el cas de la sonora xiulada a l’himne espanyol i al rei espanyol Felip VI durant la final de la Copa del Rei, que va tenir lloc el passat 30 de maig al Camp Nou, i que va enfrontar el Barça amb l’Athletic Club, els dos clubs, segons molts afeccionats espanyols, que representen l’anti-Espanya. La jutgessa Canal ha remès a l’Audiència Nacional aquest procés amb l’argument que hi podria haver hagut un delicte d’injúries al rei. Bravo! Aquell … Continua la lectura de Està clar que el catalans no som espanyols

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…