Stalin era un dictador, Mao també

Ho confesso d’entrada, perquè ningú no m’ho retregui: quan era jove vaig militar en una organització maoista. Era Bandera Roja, nascuda a Barcelona la tardor de 1968 d’una escissió del PSUC, amb un nucli d’universitaris aplegats al voltant de Jordi Borja, Jordi Solé Tura i Alfonso Carlos Comín. Com tantes coses d’aquells anys, Bandera Roja era filla de la Revolució Cultural xinesa i, sobretot, del Maig francès. A París, maoistes i trotskistes havien posat la veu cantant de la revolta. André Glucksmann —pare de l’actual candidat socialista a l’Elisi— militava a la Gauche prolétarienne de Benny Lévy i Alain Geismar, … Continua la lectura de Stalin era un dictador, Mao també

Carles Fontserè no era cap filonazi

Carles Fontserè i Terry Broch (1950) Els de la revista Núvol, digital de cultura no acostumen a publicar articles d’historiadors i, en canvi, donen credibilitat al que escriu l’hispanista Henry Ettinghausen, un especialista en Quevedo afincat a l’Empordà, que em fa l’efecte que no sap llegir català, o almenys no sap copsar-ne la ironia, encara que hagi presidit l’Anglo-Catalan Society, en interpretar les memòries de Carles Fontserè. Lamentable. L’autor, a més, es pensa que no vam llegir què deia Fontserè sobre l’exili, el col·laboracionisme, la vida quotidiana a París, els camps de concentració, etc., quan es va publicar el segon … Continua la lectura de Carles Fontserè no era cap filonazi