El pes de la història

Léalo en español Perdre no et fa culpable. Et converteix en víctima, si de cas. Normalment, qui ho determina és l’intèrpret. O sigui, l’historiador. Va escriure Vicens Vives que la història no es fa, sinó que es refà, perquè l’evolució de la societat, de vegades lligada a les “descobertes” documentals i d’altres a la reinterpretació del que ja es coneixia, permet que la historiografia avanci en benefici del coneixement històric. No els avorriré amb els debats sobre què és la història. Retinguin tan sols que l’horror de l’Holocaust no necessita cap nota a peu de pàgina per demostrar que va existir. … Continua la lectura de El pes de la història

El rei va despullat

Láelo en español La monarquia està acabada a Catalunya. Els sectors monàrquics són conservadors i minoritaris. Més ben dit, utilitaris. Qui es refiï d’aquest rei per apuntalar el règim del 78 segurament s’enfonsarà amb la monarquia. No sé quan caurà, però caurà. Les noves generacions ja no mitifiquen cap rei. Només alguns columnistes, sobretot els majors de seixanta anys, s’aferren al suposat consens monàrquic de la Transició. Felip VI està acabat a Catalunya perquè ha escorat la monarquia cap a l’extrema dreta. El seu pare flirtejava amb el PSOE, ell amb Vox. La resta de la família reial ja sabem com … Continua la lectura de El rei va despullat

La Catalunya Rebel

Léalo en español Alfons XIII, el besavi de l’actual monarca espanyol, va ser destronat l’any 1931 exactament per cometre el mateix error que no fa gaire va imitar Felip VI. Per entendre aquest paral·lelisme tan flagrant com alliçonador em serviré d’un llibre publicat recentment per David Martínez Fiol i Joan Esculies, dos investigadors del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) que va posar en marxa el professor Enric Ucelay-Da Cal a la Universitat Pompeu Fabra. Duu el títol de L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel. Hem de recordar, primerament, què va ser aquell any … Continua la lectura de La Catalunya Rebel

Cambó o la fi del cagaelàstics

Fa cent anys, Francesc Cambó es convertí en el promotor d’una “sediciosa” Assemblea de Parlamentaris al marge de l’orde constitucional de l’època. Va tenir lloc a Barcelona i a Madrid el juliol i l’octubre de 1917. Sota la presidència de Ramon d’Abadal (Lliga), Giner de los Ríos (radical) i el marquès de Marianao (liberal autonomista), parlamentaris de totes les tendències van aprovar una proposta en la qual reclamaven l’autonomia per a Catalunya i per a qui volgués, i demanaven la immediata convocatòria d’unes corts constituents que deliberessin sobre l’organització de l’estat, l’autonomia i els problemes militar, econòmics i socials que … Continua la lectura de Cambó o la fi del cagaelàstics

Déjà vu

Josep Pla va escriure que Catalunya vivia en una perpètua “crisi d’autoritat”. Parlava, sobretot, de l’arrelament de l’individualisme i del mal govern que empenyia el poble cap a l’anarquia: “El poble català, que, de l’autoritat, només n’ha conegut un burocratisme sovint dissolvent, generalment ignorant, sempre foraster, viu enmig d’una anguniosa incomoditat, sense confort polític.” La crisi institucional que es va viure a Catalunya arran de la mort d’Enric Prat de la Riba, l’1 d’agost de 1917, també va comportar un estat d’esperit com el que va descriure Pla. Certament, la mort del “Gran Català”, com l’anomenaven els seus seguidors, va … Continua la lectura de Déjà vu