Canvi de rumb

Léalo en español 1. TEMPS PERDUT. La commemoració dels cinc anys de la celebració de l’1-O s’ha produït en un context de tensió entre els socis de Govern, que és una més de les moltes topades que Junts i Esquerra mantenen des de fa temps. Fa cinc anys els actors polítics eren parcialment uns altres, PDeCAT i Esquerra, però les divergències eren les mateixes, perquè la interpretació que fan de la realitat Puigdemont i Junqueras, que són els líders polítics del procés, no té res a veure. Dissabte va quedar ratificat en l’acte de l’Arc de Triomf quan Puigdemont va criticar … Continua la lectura de Canvi de rumb

La nació és la revolució

Léalo en español Ho fan malament, però no són culpables de tot. Aquest podria ser el titular per resumir l’actuació, sempre discordant, de republicans, independentistes i anticapitalistes. Que la manera de fer i de presentar-se de les tres forces sobiranistes generi desconcert, no significa que se’ls hagi de donar la culpa de la incertesa actual. La causa del desgavell està molt repartida entre els tres partits, però cal reconèixer que és resultat de la impossibilitat de guanyar l’embat del 2017 i de la resistència de l’espanyolisme. L’independentisme va guanyar el referèndum, en un context anòmal, però és evident que no va … Continua la lectura de La nació és la revolució

Habilidad y tesón en la Moncloa

Llegiu-lo en català 1. Pedro Sánchez es un superviviente. Lleva años superando la agonía, primero en el PSOE y después en las Cortes. Su liderazgo está lleno de sobresaltos y se forjó a la contra de los designios del oficialismo socialista, al que incomodaba, como ya ocurrió con José Luis Rodríguez Zapatero. El pasado sábado murió definitivamente el felipismo ante un sanchismo incipiente, fraguado con habilidad y tesón de quienes hoy son un lastre para el joven líder. El puigdemontismo ha vivido algo parecido en los últimos tiempos. Todas, o casi todas las ministras entrantes (aquí lo del cambio de género está justificado, pues la mayoría son mujeres), empezaron su carrera … Continua la lectura de Habilidad y tesón en la Moncloa

Querelles polítiques

Léalo en español 1. La patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, que és, juntament amb Foment del Treball Nacional, la principal organització empresarial de Catalunya, ha decidit querellar-se contra Joan Canadell, president del Consell de Cambres i de la Cambra de Comerç de Barcelona. Canadell va gosar denunciar, sense esmentar Pimec, que hi ha patronals que fa 25 anys que no elegeixen president i que s’escull a dit. Josep González es va sentir al·ludit perquè, efectivament, és president de Pimec des del 1997, quan l’antiga patronal del Baix Llobregat, Sefes, que ell també presidia, es va fusionar amb Pimec. Hi … Continua la lectura de Querelles polítiques

Per no fer tard

1. La pandèmia ho ha alterat tot. La vida, en primer lloc. És molt difícil mantenir intactes els programes polítics davant un desastre com el que encara vivim. Els efectes humanitaris, socials i econòmics d’aquesta pandèmia no tenen precedent en cap altra crisi. És per això que l’independentisme ha de reflexionar molt i molt sobre què cal fer d’ara en endavant per tal de no malmetre el llegat de l’1-O, que és, si més no, un del millors exemples de participació i resistència democràtica a la intolerància dels poders espanyols, incloent-hi els ambients d’esquerra que van donar suport a l’aplicació … Continua la lectura de Per no fer tard

Una confabulació narcòtica

Léalo en español El 14 de juny del 2006 es va celebrar a l’Auditori de Barcelona l’acte central de la plataforma Estatut, jo sí. Vam conduir-lo la periodista Rosa Cullell —que aleshores era directora general del Liceu— i un servidor, que en aquell temps dirigia Unescocat. Entre els assistents hi havia el president Pasqual Maragall i l’expresident Jordi Pujol i polítics del PSC, CiU i ICV: Manuela de Madre, José Montilla, Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Jordi Guillot, entre d’altres, cap dels quals és avui un polític en actiu. Només Montilla és un supervivent gràcies a les portes … Continua la lectura de Una confabulació narcòtica

José Antonio en Normandía

Llegiu-lo en català 110.000€ anuales y coche oficial. Esos son dos de los privilegios de Irene Lozano por ser secretaria de Estado de Marca España, hoy transformada en España Global. Antes de ese nombramiento nadie sabía nada sobre ella. Bueno, sí. Se sabía que en 2011 era diputada del partido nacionalista español UPyD y que cuando vio que el barco se hundía se pasó al PSOE usando la excusa del experto que presta servicios. A principios de este año, Pedro Sánchez publicó un libro, Manual de resistencia (Península), cuyo original es muy parecido —o por lo menos eso aseguran los que vieron … Continua la lectura de José Antonio en Normandía

L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Léalo en español “No és no”. Amb rotunditat i determinació, així és com Pedro Sánchez va negar els vots del PSOE per facilitar la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 26 de juny del 2016. El que va passar després és més o menys conegut, però val la pena de recordar-ho, perquè Sánchez aspira avui a la investidura com a president del govern espanyol gràcies a aquella seva tossuderia. Els poders fàctics madrilenys i la cúpula del PSOE, diguem-ne, “filipista” van fer caure el jove líder per col·locar al capdavant del partit una vella glòria socialista que … Continua la lectura de L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Per què he votat ‘sí’ i ‘no’ en la consulta de la Crida?

Léalo en español L’independentisme no té temps per repetir errors. I cada dia en comet un de nou. El Govern va desfent-se sense empenta ni iniciativa mentre en els antics partits de l’autonomisme revifen les velles disputes per l’hegemonia. I en l’horitzó, la possibilitat que el 28-A els socialistes tornin a treure profit a Catalunya d’aquell “si tu no hi vas, ells tornen” que el PSC (el PSOE, vaja) va fer servir per a les eleccions espanyoles del març del 2008. Onze anys més tard i sant tornem-hi. Com si no hagués passat res. Com si el PSC-PSOE no hagués … Continua la lectura de Per què he votat ‘sí’ i ‘no’ en la consulta de la Crida?

El gobierno del antifaz

Llegiu-lo en català Lo escribió Pepe Oneto en un tuit: “Que para que el Gobierno de España se reúna en Barcelona, haga falta la movilización de 9.000 policías entre mossos, guardias civiles y policías nacionales, significa que el Estado ha perdido la partida…”. Efectivamente, el Estado lleva mucho tiempo perdido y perdiéndose en Catalunya. La culpa la tienen, en primer lugar, sus informantes locales, que les engañan y pretenden reducir el conflicto soberanista a la lucha entre catalanes por el control del poder. Sin embargo, en la edición de ayer del diario Ara se pudo constatar otra vez que el 80% de los ciudadanos … Continua la lectura de El gobierno del antifaz