Etiqueta: Alfredo Pérez Rubalcaba

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

agusticolomines

Léalo en español “No és no”. Amb rotunditat i determinació, així és com Pedro Sánchez va negar els vots del PSOE per facilitar la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 26 de juny del 2016. El que va passar després és més o menys conegut, però val la pena de recordar-ho, perquè Sánchez aspira avui a la investidura com a president del govern espanyol gràcies a aquella seva tossuderia. Els poders fàctics madrilenys i la cúpula del PSOE, diguem-ne, “filipista” van fer caure el jove líder per col·locar al capdavant del partit una vella glòria socialista que … Continua la lectura de L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La Brigada Articulista

agusticolomines

La Brigada d’Articulistes Unionistes insisteix a explicar que s’hauria pogut evitar l’aplicació del 155 si el president Carles Puigdemont hagués convocat eleccions la nit del 26 d’octubre, després de les tenses hores que van precedir la proclamació de la República el migdia de l’endemà. I si afirmo sense embuts que aquest relat és fals és perquè no em cal cap informant basc per saber què va passar a Palau aquella nit. Els ho explicaré ras i curt. Rajoy va aixecar la camisa als intermediaris bascos fent-se el gallec. Ni aquella nit, ni l’endemà, no hi va haver cap garantia seriosa … Continua la lectura de La Brigada Articulista

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Puigdemont, peti qui peti

agusticolomines

Léalo en español El 26 de gener, una data que fa de mal recordar per als catalans perquè és l’aniversari d’aquell 26 de gener de 1939 que va acabar amb la caiguda de Barcelona a mans dels insurrectes franquistes, l’exvicepresident del govern espanyol i exlíder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba va fer unes declaracions inquietants a Onda Cero. L’anomenat “Fouché espanyol”, que va ser portaveu del felipisme durant els anys més obscurs de la corrupció, els GAL, el cas Roldán i la crisi econòmica, va deixar anar a la ràdio que “el que volen els independentistes és que l’Estat els tregui Puigdemont … Continua la lectura de Puigdemont, peti qui peti

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

30-J: patriotas vs. nacionalistas

agusticolomines

Los presidentes del Gobierno español, Mariano Rajoy, y el catalán Artur Mas, mantendrán una reunión en Madrid la semana próxima. Está claro de qué hablarán, del conflicto planteado desde Catalunya.Se equivocará Rajoy si cree que el conflicto es entre Mas, como representante de los nacionalistas, y el PP. Lo que enfrenta a la mayoría de catalanes con el Estado es mucho más profundo. En Catalunya existe un núcleo unionista importante que se ha constituido en guardián de los intereses del Estado por encima de cualquier cosa. Es lo que ha representado tradicionalmente el PP catalán, aunque ahora vaya acompañado de C’s, … Continua la lectura de 30-J: patriotas vs. nacionalistas

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Asesinatos venenosos

agusticolomines

Durante la primera legislatura catalana, cuando yo trabajaba como asistente del diputado Josep Benet, los miembros de los partidos del gobierno y de la oposición podían comer o beber juntos incluso en las peores circunstancias. Recuerdo sobre todo una cena que se organizó espontáneamente a las puertas del parlamento catalán justo antes de que se votase la moción de censura contra Jordi Pujol. Benet la presentó, con el apoyo del PSUC, a finales de septiembre de 1982. Aquello acabó con un sonoro fracaso y menos acritud de la que exhiben algunos de los relatores de aquellos hechos en un librito conmemorativo del 25 … Continua la lectura de Asesinatos venenosos

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Marrar el diagnòstic

agusticolomines

El diumenge 6 d’abril es va celebrar al Palau de la Generalitat l’acte commemoratiu del centenari de la Mancomunitat. Com som un país tan “demòcrata” i tan poc protocol·lari, vaig coincidir pujant les escales, com aquell qui diu fent cua, amb el president Pujol i la seva dona. El breu trajecte fins al Saló de Sant Jordi no donava per a gaire cosa més que per a una salutació. Però el president no desaprofita mai cap ocasió i em va fer la pregunta que fa tothom: “Què? Com ho veus això?” I jo vaig respondre amb una evasiva: “Déu n’hi … Continua la lectura de Marrar el diagnòstic

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El problema que no existe

agusticolomines

En el último debate sobre política general, el presidente Mariano Rajoy anunció que “el problema catalán no existe”. Pues nadie lo diría. Llevamos meses discutiendo sobre ello. Años. Décadas. Más de un siglo. Las palabras autistas de Rajoy me pillaron leyendo un número monográfico de una revista dedicado íntegramente a dilucidar “¿qué era el catalanismo?”. Digo era porque el ejemplar es del 22 de junio de 1916 y la revista es la que fundó José Ortega y Gasset un año antes y a la que le puso el no menos patriótico nombre de España.Los colaboradores de dicho número eran los líderes e … Continua la lectura de El problema que no existe

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacional1 comentari

Lliçons del “Tefló Tony”

agusticolomines

Rosa Massagué, que va ser corresponsal de premsa a Londres, el 2007 va escriure un llibre sobre Tony Blair i el llegat que havia deixat després de deu anys com a primer ministre. El balanç de la periodista sobre Blair no era precisament gaire falaguer. Li retreia, sobretot, haver assumit alguns dels plantejaments que havien fet famosa Margaret Thatcher en aspectes tan sensible com la seguretat, la protecció social, les privatitzacions o el bel·licisme, l’expressió màxima del qual va ser la guerra de l’Iraq, fangar del laborisme britànic. Tanmateix, Blair va encarnar, gràcies al seu gran ideòleg, el sociòleg Anthony … Continua la lectura de Lliçons del “Tefló Tony”

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

El PSC ha baixat de l’autobús

agusticolomines

Es veia a venir. Ahir, el Consell Nacional extraordinari del PSC va aprovar una resolució que no enganya. Més enllà dels recursos dialèctics i polítics de la declaració, com ara atribuir al PP tots els mals o bé acusar els partidaris dels dret de decidir —o sigui, els agraviats— de ser els causants d’un possible xoc de trens (cosa que no s’atrevirien a fer si es tractés de reivindicacions que ells entenen socials), la realitat és que el PSC ha decidit sumar-se al bloc de C’s i PP contraris a la consulta. No exagero. La seva deriva arrenca d’una convicció … Continua la lectura de El PSC ha baixat de l’autobús