Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Des de l’escó 33 Els canvis socials rarament són immediats. Es van covant lentament, acumulant tensions i malestars fins que, de sobte, esclaten en forma de canvis polítics i culturals que sorprenen a molts. L’actual onada extremista, que a Catalunya i a Europa s’expressa sobretot a través de la dreta radical i l’ultranacionalisme, no és una casualitat. És el resultat d’una dècada i mitja de decisions polítiques i econòmiques que han erosionat la confiança en la democràcia i han empès molta gent a buscar refugi en discursos tancats i autoritaris. Quan l’esperança s’esgota, la por i el ressentiment s’imposen. L’ou de … Continua la lectura de Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Contra la xenofòbia, més sobirania

Des de l’escó 33 La immigració s’ha convertit en un dels grans reptes estructurals del nostre temps, a Catalunya i arreu. Milions de persones fugen de guerres, pobresa, desigualtats globals i dels efectes del canvi climàtic. Catalunya, amb una baixa natalitat i una població envellida, és un territori d’atracció natural per a aquests fluxos. Cada any hi arriben centenars de milers de persones que busquen un futur millor. Aquesta realitat no pot ser ignorada ni gestionada a cop d’improvisació. Calen polítiques eficaces i humanes que protegeixin tant la cohesió social com els drets de les persones migrades. Sense una sobirania plena, … Continua la lectura de Contra la xenofòbia, més sobirania

Omplir el buit

Des de l’escó 33 Comença un nou curs polític a Catalunya i ho fa, com des de fa massa anys, amb la sensació que avancem com els crancs: cap enrere. Dilluns passat, Gonzalo Boye advertia que l’extrema dreta no puja per la solidesa del seu projecte —dèbil, enganyós i contradictori—, sinó per la incapacitat dels partits democràtics d’oferir respostes duradores als problemes reals de la ciutadania. Té raó. Som en un moment de cruïlla. La legislatura catalana està estancada, l’autogovern, en mans del PSC i de la coalició de la investidura amb els Comuns i ERC, és cada vegada més … Continua la lectura de Omplir el buit

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Des de l’escó 33 El Partit Popular avança com un cavall desbocat, estirat per dues ànimes que es miren amb recel. D’una banda, la facció més radical, encarnada per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Alejandro Fernández a Barcelona, i apadrinada per figures com José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo. De l’altra, el corrent moderat que lidera Alberto Núñez Feijóo, president del partit des de l’abril de 2022, després d’un breu parèntesi encarnat per Pablo Casado. Atrapat entre dos gallecs, Mariano Rajoy i el mateix Feijóo, el PP de Catalunya va estar a punt de desaparèixer després de … Continua la lectura de Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Mussolini, avui

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedar sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Aliança Catalana i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 Bufen aires que auguren el mal temps. Les enquestes ho corroboren. Segons el sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari o una dictadura “en algunes circumstàncies”. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. És el triomf del franquisme sociològic que encara transmeten algunes cadenes de televisió, ràdios i mitjans digitals. Les xarxes socials són un contenidor de brossa feixista. Vist des del … Continua la lectura de Aliança Catalana i l’extrema dreta

Contra les pors de Sílvia Orriols

Des de l’escó 33 Intervenció oral en resposta a la Moció d’Aliança Catalana sobre associacions i centres de culte vinculats a processos de radicalització. Ple del Parlament de Catalunya del 30 de gener de 2025. «No podem continuar amb els murs que separen races i tribus, nadius i immigrants, cristians i musulmans i jueus. Aquests són els murs que hem d’enderrocar!». Barack Obama, Berlín, 24 de juliol de 2008. Gràcies, president. Bon dia a tothom: Diu el Dr. David Bueno: «Les persones que tenen por acostumen a usar la violència més sovint». Nosaltres, la gent de Junts, no tenim por. … Continua la lectura de Contra les pors de Sílvia Orriols

Rufián, l’home del sistema

Des de l’escó 33 Vaig llegir un resum fet per l’ACN de l’entrevista que SER Catalunya va fer a Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, i em vaig quedar astorat. El titular recordava la famosa piulada sobre Carles Puigdemont i les 155 monedes de plata en el moment de decidir entre convocar eleccions o bé tirar pel dret. Aleshores, Rufián era més independentista que ningú i defensava la DUI. Era pur com l’aigua cristal·lina. Però, amb el temps, l’eufòria es va esvair, i l’evolució de Rufián s’ha anat assemblant a la de Marta Rovira, molt ben descrita en … Continua la lectura de Rufián, l’home del sistema