Quan un polític és un cretí, és cretí

Léalo en español La política a Catalunya s’ha convertit en una narrativa basada en les mentides i les mitges veritats. Quan un polític afirma amb la rotunditat d’un predicador presbiterià: “jo soc això” o “jo soc allò”, “ningú no pot dir de mi…”, “no soc oportunista”, “busco sempre la unitat”, “amb nosaltres hi cap tothom, ens necessitem a tots” i altres frases assertives per l’estil, cal respirar profundament per no reaccionar amb un exabrupte. Quan Oriol Junqueras li diu a Vicent Sanchis que li costaria trobar algú que digués d’ell que és una mala persona, em recorda Trump assegurant als … Continua la lectura de Quan un polític és un cretí, és cretí

Posar-se a dieta

Léalo en español Si et regalen 140.000 milions d’euros i no et poses a dieta, segur que acabes obès. Sobretot si governes el Regne d’Espanya. L’acord que van assolir de matinada els caps de govern dels 27 estats de la UE té rivets d’obra de teatre. Donat que pertanyo a la gent normal que no fa aquestes coses, no entenc aquesta mania de reunir-se de matinada, exagerant el dramatisme poètic dels acords obtinguts. Hi estem tan acostumats que no ens adonem de fins a quin punt la política altera permanentment les normes de la bona convivència. La precipitació no és … Continua la lectura de Posar-se a dieta

L’honorabilitat presidencial

Léalo en español Ningú estudia per ser president de la Generalitat. No cal, com ha quedat demostrat. També ha quedat demostrat que es pot arribar molt amunt i fer molts diners sense tenir estudis. La política gestiona una part del poder i, per tant, com que els poderosos es protegeixen entre ells, hi ha polítics que s’aficionen al Monopoly i els cal fer de tot no pas per sobreviure, que és el que han de fer la majoria dels mortals, sinó per no perdre el privilegi. L’altre dia José Montilla, a qui sempre vaig anomenar president, però que ara em … Continua la lectura de L’honorabilitat presidencial

Que duri el ‘jet lag’

Léalo en español No m’agrada el futur que auguren els gurus per a després del confinament mundial. M’aterra l’onada de conservadorisme que escampen intel·lectuals i polítics que, suposadament, tothom considera d’esquerra. No m’hauria de sorprendre, perquè la vella —i envellida— esquerra que encara té com a referent el món del segle XIX, no és que no hagi sabut encarar la transformació del capitalisme, és que en molts casos s’ha convertit en el gestor matusser de les desigualtats amb tota mena de maquillatges i la complicitat d’un sindicalisme sense nervi, insensible al dolor social. Però ara, a més, aquesta vella esquerra … Continua la lectura de Que duri el ‘jet lag’

Si Angela Merkel ho vol

Léalo en español No fa pas gaire anys enrere —concretament, cinc—, la cancellera alemanya Angela Merkel era considerada el dimoni. Fins i tot el conservadorisme mediàtic carregava contra Merkel i el que llavors s’anomenava “austericidi”. Recordo haver llegit un article de les professores Míriam Suárez Romero i Lorena R. Romero Domínguez, de la Universitat de Sevilla, sobre la percepció negativa que un diari conservador com La Vanguardia transmetia d’Angela Merkel. Aquesta és una de les conclusions a què van arribar les investigadores andaluses: “En primer lloc, podem afirmar que La Vanguardia s’ha posicionat de manera negativa sobre Angela Merkel en els textos d’opinió. Gairebé el … Continua la lectura de Si Angela Merkel ho vol

Puigdemont té la paraula

Léalo en español La dreta a Catalunya no té futur. La dreta unionista es va inflar amb els vots de l’esquerra unionista. Amb gent com Celestino Corbacho. Ciutadans era això. La dreta independentista, un cop passada la febrada sobiranista, ja es veu que se sent més còmode en l’autonomisme catalanista. Aquest és un fenomen curiós. No és que m’inquieti gaire, per bé que les societats “normals” es construeixen des de la diversitat ideològica. La unanimitat nacional no existeix i quan s’ha volgut imposar, històricament s’ha traduït en el totalitarisme, negre o roig. Està clar, doncs, que la dreta no sap … Continua la lectura de Puigdemont té la paraula

Un altre “match point”

Léalo en espanyol En política les males decisions es paguen cares. L’any 2012, Artur Mas va convocar eleccions anticipades amb la creença que rendibilitzaria la primera gran mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre. Van assessorar-lo molt malament. Va perdre 12 diputats. Cap govern europeu s’hauria atrevit a convocar eleccions en un ambient que era una olla a pressió per les retallades socials que va aplicar, abans que cap altre govern de l’entorn, el conseller Andreu Mas-Colell. A partir d’aquella mala decisió, el declivi dels convergents va ser imparable. Hi van ajudar altres coses, és clar, per començar que CDC, a … Continua la lectura de Un altre “match point”

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

No hay vuelta atrás

¿Qué esperan los unionistas del Ejecutivo que preside Mariano Rajoy?Supongo que un milagro. Mientras tanto arremeten contra los soberanistas y, en especial, contra el presidente Carles Puigdemont porque no se deja amedrentar por la persecución policial y judicial. Los unionistas catalanes, porque con los españoles no vale la pena hablar hasta que no cambien de actitud, deberían exigir con coraje al gobierno del PP que respete la democracia, que es lo que exigen al soberanismo, y se siente a negociar. Si lo exige Angela Merkel, que le pide a Rajoy que nadie en el Ejecutivo “cometa excesos”, ¿qué no deberían … Continua la lectura de No hay vuelta atrás

Contra Merkel es viu millor

L’endemà de les eleccions regionals de Berlín, que van representar per a la CDU no tan sols un mínim històric a la capital (17,6%) sinó també el quart revés d’aquest any després de les derrotes a les eleccions de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Mecklenburg-Pomerània Occidental, Angela Merkel va convocar una roda de premsa per valorar els resultats. La compareixença es va convertir en una profunda reflexió de la cancellera alemanya sobre la política de refugiats que ha aplicat fins ara, ja que tothom apunta que aquesta és la causa de la davallada electoral dels democratacristians en benefici dels populistes de dretes … Continua la lectura de Contra Merkel es viu millor