Votar per Carles Puigdemont

Léalo en español Si votem amb intel·ligència, el pròxim 21-D podrem recuperar la República. A Catalunya hi ha una majoria sobiranista que els partits del 155, PSC, PP i C’s, han volgut silenciar amb la persecució del Govern de Carles Puigdemont i amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya. Allò que no són capaços d’aconseguir democràticament, ho han obtingut, de moment, de manera il·legítima. Però la realitat és tossuda. Molt, a pesar de l’egoisme partidista de les cúpules d’ERC —i els partidets satèl·lits— i del PDeCAT. La CUP sap vestir millor aquest egoisme, perquè recorre a les seves bases … Continua la lectura de Votar per Carles Puigdemont

És l’hora de prendre decisions

Léalo en español “Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república”. Aquesta va ser la frase literal que va llegir el president Carles Puigdemont a les 19:37 del dia 10 d’octubre. Si la compareixença hagués acabat en aquell moment, crec que ningú hauria dubtat del que acabava de proclamar el president. Suprimeixin la frase subordinada referida al referèndum i l’afirmació és la següent: “Assumeixo el mandat que Catalunya esdevingui un … Continua la lectura de És l’hora de prendre decisions

“Els carrers seran sempre nostres”

Léalo en español No sé quin és l’abast real de l’ofensiva de CaixaBank i Banc Sabadell sobre el president Carles Puigdemont perquè desisteixi en el propòsit de declarar la independència un cop proclamats els resultats electorals definitius de l’1-O. El que està clar és que els grups bancaris que han viscut molt bé a redós del poder ara volen negar l’evidència i fer el que han fet tota la vida, que és manar sense passar per les urnes. CaixaBank, el Sabadell i les empreses que en depenen, que són les úniques que han acordat canviar la seu social per buscar un … Continua la lectura de “Els carrers seran sempre nostres”

Les amenaces i els seus còmplices

Léalo en español Els 712 batlles citats a declarar, sota amenaça de ser detinguts si no acaten l’ordre, es concentraran aquest dissabte a les dotze del migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, convocats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La concentració serà una nova mostra de refús de l’actuació de la fiscalia. La reacció dels batlles sobiranistes contra les amenaces de la justícia espanyola ha refermat el compromís sobiranista de tots ells. Les amenaces gairebé sempre tenen un efecte bumerang quan la pressió és desproporcionada. I el govern espanyol, … Continua la lectura de Les amenaces i els seus còmplices

Més Trias Fargas, si us plau

Léalo en español ¿S’ha resolt la crisi que va encetar el conseller Baiget amb tota la intenció del món? Aparentment, sí. I si es demostra que no és tan sols una sortida en fals, amb més motiu. Abans d’ahir, dissabte, el Consell Nacional dels demòcrates va escenificar la catarsi de la unitat. Menys Baiget, que no va assistir-hi, tots els implicats en la resolució del conflicte van voler deixar clar que anaven a l’una. Que desautoritzaven les especulacions sobre el PDeCAT i les divisions internes. Però en el partit que dirigeix Marta Pascal roman la pregunta inicial. El PDeCAT viu … Continua la lectura de Més Trias Fargas, si us plau

Puigdemont no está solo

Si ustedes tuvieran la oportunidad de pasearse por el Parlamento catalán, enseguida se darían cuenta de que los diputados de CSQP están peleados. Por una parte deambulan los diputados adscritos a Podemos y EUiA, quienes a menudo comparten mesa y conversación con las diputadas de la CUP, y por otra los diputados de Catalunya en Comú, la antigua ICV, con Coscubiela y Rabell al frente, mofándose del proceso soberanista con comentarios desagradables. A veces incluso son más impertinentes que los diputados de C’s y el PP. Lo ve todo el mundo pero pocos lo cuentan. Supongo que esa reproducción política … Continua la lectura de Puigdemont no está solo

La muerte del régimen del 78

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78

Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

La democràcia mor a l’ombra dels tribunals

Léalo en español El catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat de Lleó, Juan A. García Amado, va plasmar en una piulada una diagnosi molt severa sobre què estava passant a Veneçuela després que el Tribunal Constitucional d’aquell país ordenés la dissolució del Parlament i retirés la immunitat als parlamentaris: “Hace tiempo dije: los golpes de estado ahora no los dan militares, sino tribunales. Consumación triste en Venezuela. Sicarios judiciales”. Si ho hagués afirmat del Tribunal Constitucional espanyol, a aquest catedràtic, nascut a Oviedo i que no em fa l’efecte que sigui gaire partidari del secessionisme català, l’haurien crucificat. … Continua la lectura de La democràcia mor a l’ombra dels tribunals

Partits vells, partits nous

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous