Etiqueta: Carles Puigdemont

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Encara som a la partida

agusticolomines

Des de l’escó 33 L’ajornament de l’oficialitat del català a la UE desgasta Sánchez i dona a Junts noves opcions per resistir des del Congrés. La Comissió d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a posposar, una vegada més, la decisió sobre la petició del govern espanyol d’incloure el català com a llengua oficial de ple dret a les institucions europees. Aquesta és una d’aquelles notícies que, per a l’observador desinformat, pot semblar purament tècnica: qüestions de pressupost, dificultats logístiques, resistències discretes d’estats membres. Però en política res no és només tècnic. I en aquest cas, l’ajornament és també el … Continua la lectura de Encara som a la partida

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

agusticolomines

Des de l’escó 33 Fa un any de les eleccions del 12 de maig de 2024. No hi ha hagut grans celebracions, llevat de la reunió extraordinària del Grup Parlamentari de Junts+ a Waterloo. Si bé a finals de maig de l’any passat es va aprovar la llei d’amnistia, al cap de tant de temps encara no s’ha aplicat als exiliats de Junts. Convé recordar-ho, perquè el partit nascut arran de l’1-O és l’únic que continua tenint dos diputats a l’exili i un eurodiputat al qual no deixen accedir a l’escó. Quants estats de la Unió Europea viuen una anomalia com … Continua la lectura de Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Rufián, l’home del sistema

agusticolomines

Des de l’escó 33 Vaig llegir un resum fet per l’ACN de l’entrevista que SER Catalunya va fer a Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, i em vaig quedar astorat. El titular recordava la famosa piulada sobre Carles Puigdemont i les 155 monedes de plata en el moment de decidir entre convocar eleccions o bé tirar pel dret. Aleshores, Rufián era més independentista que ningú i defensava la DUI. Era pur com l’aigua cristal·lina. Però, amb el temps, l’eufòria es va esvair, i l’evolució de Rufián s’ha anat assemblant a la de Marta Rovira, molt ben descrita en … Continua la lectura de Rufián, l’home del sistema

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

agusticolomines

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El partit de Tothom

agusticolomines

Des de l’escó 33 Sovint els congressos dels partits els carrega el diable. Són típiques les bromes que diuen que el pitjor enemic és la gent que tens a prop, per tant, els companys, els camarades, la militància, o com en vulguin dir. Les purgues estalinistes són ben famoses i cruels, perquè van posar fi a la vida dels suposats “traïdors” amb uns judicis que eren tan pintorescos com injustos. Sense arribar a aquests extrems, almenys ara mateix, a Catalunya les discrepàncies internes han afeblit, o fins i tot destruït, uns quants partits. Per començar, Ciutadans, un partit nascut amb … Continua la lectura de El partit de Tothom

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La fragilitat de Salvador Illa i l’alternativa independentista

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aparentment, Salvador Illa presideix un govern estable. Els que n’exalten la bona gestió, de moment es precipiten, perquè no ha fet res que justifiqui qualificar-lo així. Si mirem enrere i consultem el seu currículum, no és per llançar coets. L’actual president de la Generalitat és llicenciat en filosofia i viu professionalment de la política des que tenia vint-i-nou anys. Primer va ser batlle del seu poble, la Roca del Vallès, fins al 2005. Després va ser director general de la gestió d’infraestructures del Departament de Justícia, càrrec en el qual va ser substituït el 2009, just … Continua la lectura de La fragilitat de Salvador Illa i l’alternativa independentista

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Junts, els lloguers, i la política parlamentària

agusticolomines

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Vade retro…

agusticolomines

Des de l’escó 33 Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article … Continua la lectura de Vade retro…

Política, Política catalana2 comentaris

Un matí amb el president Illa al Parlament

agusticolomines

Des de l’escó 33 Som a començaments del curs parlamentari i avui, 5 de setembre, s’ha celebrat un ple del Parlament en el qual s’ha pogut debatre sobre la composició i les prioritats del nou Govern de la Generalitat. El president Salvador Illa s’ha estès —no gaire, perquè no és gens donat als discursos llargs— sobre què vol fer i qui ho ha de fer. El problema de les intervencions breus és que el nivell d’inconcreció pot ser altíssim. Al president Illa li passa això. Les formes vaticanes de parlar, que s’esberlen quan se li dispara un tic facial o … Continua la lectura de Un matí amb el president Illa al Parlament