L’acord de claredat d’ERC

Quan no saps ben bé què fer, crees una comissió d’experts. Aquesta és la sortida que ha trobat el govern ultraminoritari d’Aragonès per avalar la proposta d’arribar a un “acord de claredat” amb l’Estat per pactar un referèndum d’independència. Aquest “acord”, que implicaria acceptar que amb un 50% de participació i un sí a la independència del 55% quedaria resolta la qüestió, no té el suport de cap grup. La majoria sobiranista del 52% al Parlament només va ser efectiva per repartir càrrecs, per començar, per investir president Aragonès, però no ha servit ni una sola vegada perquè els partits … Continua la lectura de L’acord de claredat d’ERC

Renovacions

Léalo en español 1. Derrota o col·lapse. El mot derrota és polisèmic. Per a la gran majoria de la gent, derrota significa, en un sentit clàssic, la fugida en desordre d’un exèrcit vençut. Però la derrota també designa la trajectòria d’una nau. Així doncs, en un mateix mot conflueixen dues actituds contradictòries: l’estampida i el camí, la ruta. El col·lapse és una altra cosa, més enllà del significat mèdic que té. És la paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etcètera. Després de l’octubre de 2017, l’independentisme va ser derrotat o va patir un col·lapse? No és el mateix, evidentment. Soc dels que no tenen cap inconvenient a parlar … Continua la lectura de Renovacions

Allò que el procés ha desvelat

Léalo en español 1. La gestació del postfeixisme. Una de les cantarelles que es repeteixen una vegada i una altra és que l’independentisme català, la dècada sobiranista, ha despertat l’extrema dreta espanyolista. Vox, per ser clars. És una conjectura fàcil, perquè totes les accions polítiques comporten conseqüències, però és errònia. Només es desvela allò que és viu, encara que estigui adormit. L’extrema dreta espanyolista no ha deixat mai d’existir. Tant és quin sigui el seu origen —carlí, falangista o franquista— o quina forma orgànica hagi pres. Durant anys es va assegurar que a Espanya no existia un partit d’extrema dreta, … Continua la lectura de Allò que el procés ha desvelat

Polític escarmentat, governant perdut

Léalo en español 1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels … Continua la lectura de Polític escarmentat, governant perdut

Junqueras i la contrició del pecat unilateralista

Léalo en español El galliner polític està esvalotat. Oriol Junqueras es lleva a Lledoners i fa una trucada a La Moncloa per anunciar-los que publicarà un article que ho petarà. I així és. Escriu l’article “mirant cap al futur”. Fins aquí cap problema. Cadascú té dret a triar els amics, encara que en el passat aquest amic de conveniència t’hagi fet la putada del segle, com ara votar a favor del 155 que et va fer fora del govern i que coliderés amb el PP la repressió de més de 3.000 independentistes, incloent alts càrrecs de la Generalitat. Si assumeixes l’argumentari dels … Continua la lectura de Junqueras i la contrició del pecat unilateralista

Puigdemont té la paraula

Léalo en español La dreta a Catalunya no té futur. La dreta unionista es va inflar amb els vots de l’esquerra unionista. Amb gent com Celestino Corbacho. Ciutadans era això. La dreta independentista, un cop passada la febrada sobiranista, ja es veu que se sent més còmode en l’autonomisme catalanista. Aquest és un fenomen curiós. No és que m’inquieti gaire, per bé que les societats “normals” es construeixen des de la diversitat ideològica. La unanimitat nacional no existeix i quan s’ha volgut imposar, històricament s’ha traduït en el totalitarisme, negre o roig. Està clar, doncs, que la dreta no sap … Continua la lectura de Puigdemont té la paraula

Rajoy, Puigdemont i el 155

Léalo en español Quina colla de babaus! El Confidencial va publicar la setmana passada un avançament de les memòries de Mariano Rajoy, Una España mejor. Retirat de la vida política, l’home inexpressiu, el peix bullit més perjudicial que hagi dirigit mai el PP en molts anys, responsable de dues crisis polítiques de dimensions colossals, la del chapapote del 2002 i la de Catalunya del 2017, es deixa anar i escriu que “antes de llegar a aplicar aquel precepto constitucional [el 155] nos habíamos cargado de razones y estas no desparecerían por el hecho de que Puigdemont convocara elecciones; la independencia seguía declarada” [el subratllat és meu]. Sense … Continua la lectura de Rajoy, Puigdemont i el 155

Jutjar el president

Léalo en español Michael Ignatieff, un brillant historiador canadenc que va fracassar estrepitosament quan es va dedicar a la política, el 16 d’octubre de 2013 va publicar a The New York Times l’article “Enemies vs. Adversaries”, dedicat a la política estatunidenca d’aquell moment i conseqüència de les conclusions a les quals havia arribat després d’estudiar durant anys els horrors derivats de la fragmentació de l’antiga Iugoslàvia. Exposat molt resumidament, la tesi de qui fou líder del Partit Liberal i cap de l’Oposició Oficial canadenca entre el 2008 i el 2011 era molt senzilla. Venia a dir que per tal que les democràcies … Continua la lectura de Jutjar el president

Ruptura o ruptura

Léalo en español Carles Viver i Pi-Sunyer es va equivocar. I la seva equivocació va fer anar pel pedregar tots els independentistes. No l’acuso de res. D’idealisme, en tot cas. D’un excés de confiança amb el sistema “democràtic” espanyol. Potser la motxilla de jurisconsult, d’antic vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol, va fer que cregués que era possible una transició de “la llei a la llei” sense cap cost. Aquest era el full de ruta de qui va ser el comissionat per a la Transició Nacional que va ser destituït amb l’aplicació del 155 sense que passés res de res. Ara … Continua la lectura de Ruptura o ruptura

Si no en saben, que pleguin

Léalo en español Ja fa un any. Fa un any de la jornada que marcarà durant anys la política catalana. El referèndum del primer d’octubre de l’any passat no ha tingut l’efecte desitjat pel moviment sobiranista, que era assolir la independència, però ha tingut unes conseqüències demolidores per a la política catalana i espanyola. L’1-O, l’Estat va ensenyar la cara més fosca. La repressió. Però va mostrar, sobretot, la podridura policial, els insults xenòfobs dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que es van repetir en la manifestació de dissabte passat, per altra banda terriblement mal gestionada … Continua la lectura de Si no en saben, que pleguin