Corrupción y política

Según el barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) del mes de enero de 2014, la corrupción ocupaba el tercer lugar en la lista de angustias de los españoles, detrás del paro y de los problemas económicos. ¿A quién podía extrañarle? Los escándalos de corrupción habían alcanzado entonces los cimientos del sistema y afectaban desde la Casa Real a la Jefatura del Gobierno, pasando por los poderes judicial y legislativo, hasta extenderse al mundo sindical, empresarial, las comunidades autónomas y los partidos políticos. La sensación era que la corrupción política se había convertido en una pandemia que lo infectaba todo. En 2013, por ejemplo, existían en … Continua la lectura de Corrupción y política

Cap al pedregar…

Els independentistes van guanyar el referèndum del 27-S, si bé amb un marge insuficient per tirar pel dret, però van perdre les eleccions autonòmiques. El test del 27-S va demostrar, a més, que els partidaris del dret a l’autodeterminació arriben fins als 83 escons, ja que CSQP, malgrat que el grup parlamentari estigui dominat per Podem, diu ser partidari d’un referèndum pactat, i, per tant, no és descabellat afirmar que els seus 11 diputats podrien sumar-se, com es va poder comprovar el passat dia 13 d’octubre, als 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP per defensar el dret … Continua la lectura de Cap al pedregar…

La ruptura, finalment

Iñaki Gabilondo deu ser dels pocs periodistes espanyols que observen l’evolució del procés sobiranista català amb una mica d’intel·ligència. Des de la finestra del seu videoblog ha anat advertint tothom que ha volgut escoltar-lo que la política catalana estava canviant a tot drap. Ahir dimarts, per exemple, va dir que “la independència de Catalunya és molt difícil; la independència és lluny, però la ruptura és a prop”. Si, com diu ell, l’actitud de la CUP “dramatitza el procés, el porta a l’extrem, el radicalitza i el fa més inviable”, també és cert que aquesta dramatització “no desvia els plans i … Continua la lectura de La ruptura, finalment

De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

A principios del verano de 1978, Anton Cañellas, entonces aún máximo dirigente de UDC, tenía en mente la idea de que era necesario crear una especie de federación de centro amplio, donde cupieran todos los partidos catalanes moderados de aquel momento. El trasunto de dicha operación era ligar el centroderecha catalán a la UCD de Adolfo Suárez. En el seno de UDC ya se había producido la escisión de tres miembros de la ejecutiva (Simeó Miquel, Albert Vila y Josep Miró i Ardèvol), quienes también defendían convertir a Unió en la CSU catalana respecto a la UCD española, que sería así la CDU alemana. Cañellas, sin embargo, no les siguió. Se mantuvo al frente del partido, … Continua la lectura de De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

Per anar més lluny

No sé si han vist la pel·lícula Blue Valentine (Derek Cianfrance, 2011). És bona, creguin-me. I és trista, també. És com un cop a l’estómac. És una història de desamor a partir de mostrar-nos l’efecte devastador del temps sobre l’amor. Dean i Cindy, els protagonistes masculí i femení que interpreten de manera meravellosa Ryan Gosling i Michelle Williams, han de fer front a l’evidència que la seva relació s’ha anat deteriorant i que no saben com remuntar-la perquè no acabi en un desastre. Dean proposa a Cindy una escapada romàntica en un hotel d’aquests que són famosos als EUA, un hotel temàtic, i … Continua la lectura de Per anar més lluny

…tornarem a guanyar

Sembla ser que els ciutadans de Catalunya han acomplert la profecia de Companys. Aquella constatació que calia tornar a sofrir i lluitar per guanyar, feta el febrer del 1936, un cop restablerta la Generalitat després de la suspensió del 1934, avui és una realitat. Los forces sobiranistes partidàries de la independència han assolit la victòria en una jornada electoral marcada per l’alta participació, que ha assolit el 77,44%. Junts pel Sí (62 diputats) i la CUP (10 diputats) són des d’aquest moment la direcció política del país. No hi ha dubte, però, que els 56 escons que separen Junts pel … Continua la lectura de …tornarem a guanyar

Empieza la cuenta atrás

Empieza la segunda y última semana de campaña electoral. El domingo que viene sabremos hasta dónde alcanzará la victoria de los partidarios del “sí” a la independencia. Porque lo primero que reconoce todo el mundo, incluyendo las encuestas publicadas y las no publicadas, es que Junts pel Sí va a ganar las elecciones. Lo que está por ver es con que margen, que en eso las encuestas no aciertan ni una desde hace tiempo. Los soberanistas están muy movilizados. También lo estaban en Edimburgo cuando estuve allí para seguir la campaña del referendo que acabaron perdiendo los partidarios del “sí”. Los dos … Continua la lectura de Empieza la cuenta atrás

Si Carrasco i Formiguera aixequés el cap

El candidat a la presidència de la Generalitat per Unió Democràtica de Catalunya, Ramon Espadaler, va proposar ahir dimarts crear un govern reformista no independentista “amb tots els que vulguin fer una proposta catalana per després portar-la a Madrid” i apostar per una reforma de la Constitució que reconegui la singularitat de Catalunya i li doni un nou model financer. Se suposa que aquest missatge anava dirigit al bloc unionista: C’s, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot. Carai, tenint en compte que UDC s’ha passat la campanya demonitzant els seus antics socis per tenir com aliats la CUP, resulta xocant que … Continua la lectura de Si Carrasco i Formiguera aixequés el cap

El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Que el PSC está en crisis es algo evidente para todo el mundo. El gran partido socialista que en la década de los ochenta y noventa dominó los ayuntamientos de las principales ciudades de Cataluña —y la Diputación de Barcelona, ente supralocal que les dio mucho de si—, vive hoy sus peores momentos. Da pena, porque lo que empezó con mucha ilusión en el antiguo Palau Blaugrana un 22 de junio de 1976, cuando se celebró el multitudinario Míting de la Llibertat que unificó al socialismo catalán, excepto a la Federación Catalana del PSOE (se unieron en 1978), se ha convertido en un partido de viejas … Continua la lectura de El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Jaume Asens i l’AMI

Cadascú tria i dilluns passat Barcelona en Comú va triar els seus aliats nacionals. Malgrat que Ada Colau va ser investida amb els vots d’ERC i la CUP —i també del PSC, que s’apunta a un bombardeig per no quedar despenjat—, en la votació sobre si l’Ajuntament de Barcelona havia de formar part o no de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els regidors “podemites” van impedir-ne la integració amb uns arguments ben peregrins. L’abstenció dels regidors de Barcelona en Comú i d’UDC (11 + 1 en total) va servir perquè la capital de Catalunya no pogués entrar a l’associació municipalista … Continua la lectura de Jaume Asens i l’AMI