El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Que el PSC está en crisis es algo evidente para todo el mundo. El gran partido socialista que en la década de los ochenta y noventa dominó los ayuntamientos de las principales ciudades de Cataluña —y la Diputación de Barcelona, ente supralocal que les dio mucho de si—, vive hoy sus peores momentos. Da pena, porque lo que empezó con mucha ilusión en el antiguo Palau Blaugrana un 22 de junio de 1976, cuando se celebró el multitudinario Míting de la Llibertat que unificó al socialismo catalán, excepto a la Federación Catalana del PSOE (se unieron en 1978), se ha convertido en un partido de viejas … Continua la lectura de El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Jaume Asens i l’AMI

Cadascú tria i dilluns passat Barcelona en Comú va triar els seus aliats nacionals. Malgrat que Ada Colau va ser investida amb els vots d’ERC i la CUP —i també del PSC, que s’apunta a un bombardeig per no quedar despenjat—, en la votació sobre si l’Ajuntament de Barcelona havia de formar part o no de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els regidors “podemites” van impedir-ne la integració amb uns arguments ben peregrins. L’abstenció dels regidors de Barcelona en Comú i d’UDC (11 + 1 en total) va servir perquè la capital de Catalunya no pogués entrar a l’associació municipalista … Continua la lectura de Jaume Asens i l’AMI

La CatDem i jo, la veritat

La versió anglesa del llibre de Tony Judt (1948-2010), Pensar el segle XX, arrenca amb una sentència de l’economista John Maynard Keynes que diu així: “A study of the history of opinion is a necessary preliminary to the emancipation of the mind.”. Estudiar l’opinió per emancipar la ment, aquest és el valor del pensament liberal democràtic enfront del pensament totalitari. Sense opinió pública, per exemple, no hi ha llibertat de cap manera. En les traduccions catalana i castellana del llibre aquesta llegenda ha desaparegut. És estrany perquè em fa l’efecte que és el millor resum de la raó última de … Continua la lectura de La CatDem i jo, la veritat

El vot mestís

Falta un mes perquè els ciutadans de Catalunya anem a les urnes per decidir què farem l’endemà d’aquestes transcendentals eleccions. Malgrat que els antisobiranistes repeteixin a tot i a dret que aquestes eleccions no seran plebiscitàries, la realitat és que el debat preelectoral gira entorn de la qüestió de la independència de Catalunya. Iceta, Rabell, García Albiol i Arrimadas es passen el dia advertir-nos dels riscos de la secessió amb arguments apocalíptics que, malgrat la distància ideològica que se suposa que els separa, s’assemblen molt. I és que quan el que es debat és l’organització política d’una comunitat, quan el … Continua la lectura de El vot mestís

La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

Faltan menos de dos meses para que se celebren les elecciones catalanas del 27S. El decreto de convocatoria no reflejará el momento político que se está viviendo en Cataluña puesto que el Govern no va a caer en la trampa de saltarse la legalidad vigente. Lo que va a pasar es que el presidente de la Generalitat va a proceder a la convocatoria de elecciones para poner en marcha el procedimiento para elegir representantes en un parlamento aún autonómico. Fin de la discusión. No obstante, y aunque el decreto no lo refleje, todo el mundo sabe que estas elecciones van a ser … Continua la lectura de La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

Natàlia Molero

Crec que una de les últimes piulades a Twitter que vaig llegir de Natàlia Molero era del 2014, de poc abans de les eleccions europees. Hi deia el següent: “Si una majoria del país avui, ara, se sent únicament part d’Europa és el moment de dir-ho en aquests comicis.” Expressava així dues de les seves grans conviccions: l’europeisme i el catalanisme. Després, ho he comprovat, perquè a les xarxes socials la gent no es mor fins que algú no n’elimina el perfil, no va fer cap més piulada, només un parell de retuits. Llavors vaig saber que estava malalta. M’ho … Continua la lectura de Natàlia Molero

Per què vull un estat?

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?

Los liberales, la independencia y el periodismo en Cataluña

Justo ayer o anteayer [15 o 16 de julio] leí una de esas versiones esotéricas del proceso soberanista que se publican en los medios unionistas como reacción al acuerdo soberanista entre CDC, ERC y las entidades de la sociedad civil. Hoy en día está claro que todos los periodistas escriben con la pasión de los partisanos. Lean sus crónicas y miren sus tuits, porque les delatan. No les culpo, puesto que no soy nada partidario de esa memez que convierte a los periodistas en angelitos buenos, ajenos al entorno, defensores de una neutralidad inexistente. Todo el mundo toma partido. Todos defendemos intereses y … Continua la lectura de Los liberales, la independencia y el periodismo en Cataluña

Hi faltes tu, amic meu

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

Tot va bé si acaba bé

Avui dimecres es presentarà al Parlament l’acord al qual han arribat els partits sobiranistes i les entitats de la societat civil, el que inclou el desacord de la CUP. Després d’unes setmanes de tensió i d’una batalla campal innecessària, s’ha arribat a la conclusió pragmàtica, que és, a més, la que les enquestes avalen i la bona gent sobiranista desitjava.  El líder del PSC, Miquel Iceta, va dir ahir que la presència del president català, Artur Mas, i del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en una mateixa llista unitària a les eleccions del 27S és l’“evidència d’una anomalia democràtica”, on el president i … Continua la lectura de Tot va bé si acaba bé