Etiqueta: CiU

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Aunque la mona se vista de morado, mona se queda

agusticolomines

No sé de quién fue la idea de arropar a Pedro Sánchez con una grandiosa bandera española (¿fue tuya Verónica F.?), pero la forma fue el mensaje. Cuando un buen número de ciudadanos de una parte de España, por enunciarlo como lo diría Sánchez, se quieren separar y les respondes colocando detrás tuyo un gran trozo de tela coloreado (Durkheim dixit) sin acompañarlo con otros trozos de tela, por lo menos los de las 17 comunidades autónomas, la banalidad del símbolo se convierte ciertamente en el mensaje. Michael Billig y su teoría del nacionalismo banal en estado puro. A pesar de que en España las … Continua la lectura de Aunque la mona se vista de morado, mona se queda

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’independentisme és la causa i no l’efecte

agusticolomines

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Amb Mas o sense però fem-ho

agusticolomines

Les reaccions per la conferència d’Artur Mas a Molins de Rei han estat, sobretot, de sorpresa. No podia ser d’altra manera. La gran majoria de la gent esperava que Mas fes una proposta clàssica, basada en la lògica de la confrontació entre projectes ideològics diferents sostinguts per partits. És el que s’ha fet des del 1980. Una lògica que ha afavorit sempre a CiU. Ara Mas hauria pogut apostar per fer el mateix. Però hauria tingut sentit? No, és clar que no. Si els analistes d’aquest país escrivissin amb el cap em comptes de fer-ho amb l’estómac, potser haurien copsat quin va … Continua la lectura de Amb Mas o sense però fem-ho

Política, Política catalanaDeixa un comentari

“Kick off” convergente

agusticolomines

A CDC le sienta bien hablar sin tapujos. Estos no son tiempos para los políticos florentinos, que es tanto como llamarles maquiavélicos. Josep Antoni Duran i Lleida es un reconocido político maquiavélico que siempre actúa con astucia y doblez e incluso perfidia, que es lo propio del maquiavelismo, pero le falta la finezza italiana. Sus maniobras se divisan a lo lejos, aunque últimamente las atribuya a otros sin necesidad de recurrir al plasma. Al final siente la necesidad de reivindicarse y normalmente lo hace a través de Twitter, que es la antítesis de la finura dialéctica, como hizo el pasado miércoles, a les … Continua la lectura de “Kick off” convergente

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La llista del Sí-Sí

agusticolomines

Passen els dies i la configuració dels pactes locals fa evident fins a quin punt és gran la distància que separa ERC de CDC. Els recels van pujant de to, malgrat que la lògica política local té els uns condicionats que sovint no tenen res a veure amb la política nacional. És normal. I quant a la CUP, malgrat les abraçades i el bon rotllo, ja es veu que no és prou audaç per propiciar segons quina mena de pactes. La seva tàctica és deixar fer, com a Vic, on la candidatura Capgirem Vic va decidir aquest dilluns en una assemblea la … Continua la lectura de La llista del Sí-Sí

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Mas y el proyecto soberanista de los moderados

agusticolomines

Es un poco cómico que un profesor que en su día fue comunista y que después se convirtió en uno de los alimentos intelectuales de C’s, ahora se preocupe por si hay moderados en CiU. Eso es lo que escribió después del 24M Francesc de Carreras, uno de los promotores del partido españolista en Cataluña: “Que reflexione Artur Mas sobre su trayectoria. Hacerse pasar por más nacionalista que los adversarios sólo conduce al fracaso. Para rectificar, en el PNV encontraron a dos moderados: Josu Ion Imaz e Iñigo Urkullu. ¿Hay moderados en CiU?Los hay, pero andan callados y agazapados”. ¡Ay, los moderados! Cuando … Continua la lectura de Mas y el proyecto soberanista de los moderados

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Directes cap al 27S

agusticolomines

Fins i tot els que han guanyat les eleccions a Barcelona tenen por. El mapa electoral territorial i el nombre de vots obtinguts per uns i pels altres no invita a llançar les campanes al vol. A Barcelona, per exemple, una ciutat en la qual tenen dret de vot 1.168.899 persones, Ada Colau serà alcaldessa amb 176.337 vots, un 25% dels electors que va anar a votar, que van ser 702.692 (60,61%). Diria el mateix de Trias, perquè al capdavall ha obtingut 158.928 vots (22,72%). Per tant, tan representativa és la Sra. Colau com el Sr. Trias. En aquest sentit, … Continua la lectura de Directes cap al 27S

PolíticaDeixa un comentari

Digamos las cosas por su nombre

agusticolomines

Cataluña es una nación desde muchos puntos de vista. La elecciones municipales que acaban de celebrarse han demostrado hasta qué punto el hecho diferencial se traduce en un sistema de partidos propio, que combina la presencia de los partidos del sistema estatal y la fuerte implantación de los partidos soberanistas. Constatado esto, estas elecciones también han puesto de manifiesto que CiU es de los pocos partidos del llamado statu quo que resisten la oleada de los herederos del 15M. Por segunda vez consecutiva, aunque perdiendo votos, la federación nacionalista se alza con la victoria. Así pues, a pesar de los casos de corrupción que les … Continua la lectura de Digamos las cosas por su nombre

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Políticos con fecha de caducidad

agusticolomines

Dejando a un lado a los dictadores —los hermanos Castro o Robert Mugabe— y a los monarcas que nunca validan su poder con las urnas, seguramente Giorgio Napolitano, presidente de la República italiana entre 2006 y 2015, fue el gobernante más longevo del mundo. Tenía 90 años cuando lo dejó y una carrera política de más de 60 años. Su dilatada presencia en la primera línea de la política italiana le valió el apodo de Re Giorgio, un rey con pasado comunista. Napolitano no era, sin embargo, ninguna excepción, porque hasta hace bien poco Shimon Peres le seguía a la zaga, también con … Continua la lectura de Políticos con fecha de caducidad

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Si punxen a Barcelona, s’ha acabat

agusticolomines

La política catalana és rígida, molt ideologitzada i sectària. Em fa l’efecte que això ho comparteix tothom, menys els que militen en partits polítics —nous o vells, tant és—. És clar que hi ha casos i casos, com el de la candidata d’EUiA a Girona, que ha hagut de plegar perquè el seu sectarisme ha arribat a un punt que ha esdevingut incompatible amb les mínimes normes democràtiques, fins i tot per al seus camarades comunistes. Però aquest és un símptoma del tipus de polítics que emergeixen amb la nova política. Aboquen un munt d’ideologia sense aportar cap solució pràctica. … Continua la lectura de Si punxen a Barcelona, s’ha acabat