La política catalana és rígida, molt ideologitzada i sectària. Em fa l’efecte que això ho comparteix tothom, menys els que militen en partits polítics —nous o vells, tant és—. És clar que hi ha casos i casos, com el de la candidata d’EUiA a Girona, que ha hagut de plegar perquè el seu sectarisme ha arribat a un punt que ha esdevingut incompatible amb les mínimes normes democràtiques, fins i tot per al seus camarades comunistes. Però aquest és un símptoma del tipus de polítics que emergeixen amb la nova política. Aboquen un munt d’ideologia sense aportar cap solució pràctica. Parlen de creences, d’odi social, de destruir l’adversari, de donar guitzes i foragitar els que no pensen com ells, en un clar atemptat contra el pluralisme.

Les eleccions municipals del proper 24 de maig pequen d’aquest defecte, sobretot a Barcelona. Ada Colau, per exemple, parla de corrupció quan a l’Ajuntament del cap-i-casal no n’hi ha hagut cap cas, llevat del que va tocar de ple la cúpula d’urbanisme de l’època en què ICV-EUiA, el partit que li permet participar en els debats televisius perquè és la matriu de BComú, governava amb el PSC. L’exregidora Itziar González podria explicar-los-ho bé. La qüestió és amagar l’ou i fer veure que ella no té res a veure amb el model Barcelona malgrat que el seu ideòleg i també candidat, Jordi Borja, va anar arreu del món, a càrrec de l’erari públic, per predicar-ne les bondats. Per això ni la CUP ni ERC no van voler pactar-hi i es presenten separadament.

Aquestes eleccions són rellevants, més enllà de la importància intrínseca que tenen en l’àmbit local, perquè els resultats seran llegits nacionalment. Que CiU serà la força política amb més alcaldes i regidors a Catalunya està cantat, perquè és l’opció que presenta més candidatures. Que CiU mantindrà les quatre diputacions és més que probable, sobretot si reté les alcaldies de capitals com Girona, Igualada, Martorell, La Seu d’Urgell, Valls, Viella, Sant Cugat, Reus, Vila-seca, Salou, Blanes i un llarg etcètera. Però el que determinarà la lectura nacional d’aquestes eleccions serà el resultat a Barcelona. Si CiU perd l’alcaldia, perquè no té majoria suficient o bé perquè ERC i la CUP fan una de les seves típiques cabrioles ideològiques —sense que cap d’aquests dos partits independentistes siguin una alternativa real a Trias—, el procés sobiranista entrarà en crisi. La derrota de Barcelona recaurà sobre el president Mas i el 27-S estarà més compromès que mai.

Publicat a Presència, 25/05/2015