La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

Des de l’escó 33 La corrupció matarà la democràcia. En realitat, ja ho està fent. És una evidència. La ceguesa política —tant a Catalunya com arreu del món— ens ha impedit de reconèixer-ho fins que, com passa sovint, l’extrema dreta ha utilitzat la corrupció del poder establert com a palanca per promocionar uns ideals que, es miri com es miri, ataquen el cor mateix de la llibertat. Sense llibertat no hi ha democràcia. És una amenaça global que troba el seu caldo de cultiu tant en el capitalisme més salvatge com en els règims autoritaris que es diuen comunistes, com ara … Continua la lectura de La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

“ERC i la CUP ja no tenen la independència com a prioritat, i això és un problema”

Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels cervells de Junts. Protagonista en la formació d’aquest espai des del seu inici, aquest historiador, que serà el novè de la llista de Junts per Barcelona al Parlament —i, per tant, serà elegit diputat— valora l’estat de salut de la candidatura que encapçalarà novament l’expresident Carles Puigdemont i de la política catalana en general de cara a les eleccions del 12 de maig. Per Manuel Lillo —En primer lloc, esperava la convocatòria anticipada d’eleccions? —No és que ho esperés, però des del meu punt de vista s’ha trigat massa a convocar eleccions. … Continua la lectura de “ERC i la CUP ja no tenen la independència com a prioritat, i això és un problema”

No saber guanyar

Léalo en español En una entrevista interessantíssima de Josep Casulleras Nualart a August Gil Matamala, el veterà advocat i activista hi afirmava contundentment: “Un defecte de l’independentisme és el seu victimisme històric”. Quanta, quanta raó. L’edat fa lliures les persones sàvies. I Gil Matamala ho és. El victimisme és la malaltia infantil del catalanisme, tant com l’esquerranisme ho era del comunisme als anys posteriors a la Revolució Russa. Així ho afirmava Lenin en un text publicat fa més d’un segle. Abans de fitxar per Esquerra, el postconvergent Francesc-Marc Álvaro declarava que la malaltia infantil de l’independentisme no era el victimisme, sinó el processisme. No ho … Continua la lectura de No saber guanyar

“Junts, sense Puigdemont, no és res”

Lea la entrevista en español L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels màxims coneixedors de l’evolució de Junts. Va ser un dels inspiradors d’aquest espai i està implicat en política des de fa dècades, des que va militar en Bandera Roja i Nacionalistes d’Esquerra, per després ser secretari de Josep Benet —candidat del PSUC al Parlament català el 1980— i, posteriorment, donar empenta al projecte de la Casa Gran del Catalanisme que va abanderar l’expresident Artur Mas. Parlem amb ell sobre la possible evolució de Junts, tenint en compte el context actual, marcat per les negociacions per … Continua la lectura de “Junts, sense Puigdemont, no és res”

Mori el mal govern!

Léalo en español El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir … Continua la lectura de Mori el mal govern!

Remar junts

Léalo en español 1. ESFULLAR L’ACCIÓ POLÍTICA. Ja està. Ja s’ha acabat una etapa llarga d’inestabilitat derivada de dues maneres completament oposades d’encarar el postprocés. El debat que s’ha produït a Junts no ha estat sobre l’estratègia a seguir, sinó sobre amb quins instruments dur-la a terme. En teoria, un partit polític aspira sempre a ocupar espais de poder, però de vegades resulta impossible insistir en una acció política que té com a conseqüència la dissolució de la identitat. Junts va néixer com un partit independentista, amb gent que provenia de diverses tradicions. Només cal repassar els noms de l’executiva, però em … Continua la lectura de Remar junts

Anem-nos-en junts

El Govern de coalició presidit per Pere Aragonès està acabat. Ara o d’aquí a uns mesos. L’ha enterrat el soroll i la desestabilització de la coalició arran de la reacció dramàtica d’Aragonès a la demanda de Junts que se sotmetés a una qüestió de confiança si no donava garanties de complir el pacte d’investidura. Des de l’endemà de les darreres eleccions, Esquerra ha volgut desestabilitzar Junts. L’avantatge electoral d’Esquerra (trenta-cinc mil vots i un diputat) sobre Junts ha fet creure als republicans que podien fer i desfer al seu gust. També és cert que Junts va fer una negociació de la … Continua la lectura de Anem-nos-en junts

Canvi de rumb

Léalo en español 1. TEMPS PERDUT. La commemoració dels cinc anys de la celebració de l’1-O s’ha produït en un context de tensió entre els socis de Govern, que és una més de les moltes topades que Junts i Esquerra mantenen des de fa temps. Fa cinc anys els actors polítics eren parcialment uns altres, PDeCAT i Esquerra, però les divergències eren les mateixes, perquè la interpretació que fan de la realitat Puigdemont i Junqueras, que són els líders polítics del procés, no té res a veure. Dissabte va quedar ratificat en l’acte de l’Arc de Triomf quan Puigdemont va criticar … Continua la lectura de Canvi de rumb

Junts o l’alè del drac

El gran antropòleg Joan Prats explicava en un article de fa uns quants anys que un dels focus de difusió de la mitologia del drac va ser l’Extrem Orient. A les civilitzacions precristianes asiàtiques (la xinesa, sobretot), a la civilització babilònica i egípcia i a la cultura grecoromana i també a l’Antic Israel, el mite del drac tenia un sentit positiu. A la Xina va esdevenir l’emblema del poder dels emperadors. Però a mesura que el temps transcorria i el drac mitològic es desplaçava cap a Occident, el simbolisme benèfic del drac xinès va començar a perdre força. Diguem que el text original que converteix … Continua la lectura de Junts o l’alè del drac