Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar

Va siendo hora de que digamos las cosas por su nombre. Desde 1979 hasta la crisis financiera de 2008, la autonomía catalana dispuso de la voluntad de construir un Estado de bienestar para todos los catalanes. A pesar de los déficits políticos y estructurales que puedan existir, nadie puede negar el gran salto que Cataluña dio en eso período ascendente, cuando “todo estaba por hacer y todo era posible”, como escribió el poeta popular por excelencia, Miquel Martí i Pol. El modelo catalán de Estado de bienestar es de los caros: hospitales comarcales por doquier; universidades territorializadas; centros de atención … Continua la lectura de La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar

La malformació del gen convergent

Léalo en espanyol No fa pas gaire un alt responsable de CDC, d’aquells que prenen decisions de veritat, em reconeixia que el seu partit té tendència a menystenir el debat de les idees. “No hi estem avesats” –em va dir–. No calia que m’ho reconegués, perquè ho he viscut ben de prop. CDC tan sols va atendre de veritat el món de les idees una vegada, entre el 2007-2010, quan era a l’oposició, i al final vaig arribar a la conclusió que ho havien fet més per necessitat que per convicció. Fins llavors havia viscut de la “doctrina”, si és que … Continua la lectura de La malformació del gen convergent

Mocions, referèndums i visca la Pepa!

  L’independentisme té una tendència innata a entrebancar-se sol. No hi ha dubte que cada grup polític té dret a fer les seves anàlisis sobre la situació que viu el país, però el públic també té dret a demanar-los una mica de coherència. És el mínim que cal exigir-los atès que ens martiritzen amb els seus constants moviments tàctics. Cada dia una perla. Cada quinze dies unes revàlida, en paraules de la portaveu del Govern, la consellera Neus Munté. A veure si ens aclarim. Faig una primera pregunta, per tant. El 27-S l’independentisme va guanyar o no va guanyar les eleccions plebiscitàries?Aquella nit, … Continua la lectura de Mocions, referèndums i visca la Pepa!

¿Por qué habrá nuevas elecciones en España?

En el caso de celebrarse ahora unas nuevas elecciones generales, el CEO señala que En Comú Podem incluso mejoraría sus resultados y obtendría el 24,1% de los votos, frente al 17,45% que obtuvo el pasado 20D, pero se quedaría con los mismos escaños: 12. Le seguiría ERC con 10-11 (ahora tiene 9) y Ciudadanos 7 (cosechó 5 el 20D), y a partir de aquí, los demás partidos obtendrían menos escaños: El PSC 7 (8 tras el 20D), DiL —la marca para España de CDC— caería hasta la quinta plaza con 6-7 escaños (actualmente 8), y el PPC sería último con 4 (ahora tiene 5). En Comú Podem cosecharía, pues, un buen resultado, lo mismo que ERC, que obtendría un … Continua la lectura de ¿Por qué habrá nuevas elecciones en España?

Els indecisos

Llegeixo que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha presentat una sol·licitud de preconcurs de creditors per l’elevat deute del partit, que se situa proper als 17 milions d’euros, segons un informe del Tribunal de Comptes publicat el 2014. El partit més antic de Catalunya és a punt de desaparèixer a causa d’una anomalia, que no és altra que el finançament dels partits. UDC s’esllangueix perquè no pot sostenir el “ritme de vida” que portava mentre tenia representació a totes les institucions i rebia les corresponents subvencions de l’administració. Una anomalia, aquesta de viure de l’erari públic, que, a més, ha … Continua la lectura de Els indecisos

Els somiatruites

En el debat d’investidura del MHP Carles Puigdemont, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, va estar especialment dur, una mica emprenyat i tot, com va retreure-li l’aspirant en una de les seves celebrades rèpliques d’aquell dia. Rabell va carregar contra l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP perquè, segons ell, aquest pacte no comportava contrapartides socials. També va carregar contra un independentisme unilateral que va afirmar que no té recorregut perquè, fent ús de la tòpica retòrica parlamentària, “la independència és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels independentistes”. El diputat postcomunista, … Continua la lectura de Els somiatruites

Contra el pacte amb la CUP

Pere Cardús va posar el dit a la nafra amb una piulada sagnant: “Pretendre decidir qui ha de governar Catalunya pel resultat d’unes eleccions espanyoles és la mostra de submissió més gran que hi ha”. En el comunicat que va emetre la CUP la nit de les eleccions (per això no calen assemblees, oi?), s’assenyalava que els resultats del 20-D avalaven el veto a Artur Mas. “No podem fer president el líder del partit que ha quedat quart a Catalunya”, va comentar un membre de la CUP aquella mateixa nit. La formació de l’extrema esquerra independentista va demanar a JxSí que proposés … Continua la lectura de Contra el pacte amb la CUP

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…

Una legislatura fallida

“Qui tant tiba, fa dos caps”, es diu per explicar que la insistència o l’ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses. Això és el que està passant amb la investidura del candidat —i encara president— Artur Mas. Per primera vegada des del 1980, un candidat a president no supera les dues primeres votacions d’investidura i s’ha d’arriscar a anar a la tercera i definitiva. Té temps fins al 9 de gener. Si no supera el tràmit, la convocatòria de noves eleccions serà automàtica. Fins ara, sempre s’havia trobat la fórmula per permetre la investidura de qui … Continua la lectura de Una legislatura fallida