Els somiatruites

En el debat d’investidura del MHP Carles Puigdemont, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, va estar especialment dur, una mica emprenyat i tot, com va retreure-li l’aspirant en una de les seves celebrades rèpliques d’aquell dia. Rabell va carregar contra l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP perquè, segons ell, aquest pacte no comportava contrapartides socials. També va carregar contra un independentisme unilateral que va afirmar que no té recorregut perquè, fent ús de la tòpica retòrica parlamentària, “la independència és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels independentistes”. El diputat postcomunista, … Continua la lectura de Els somiatruites

Poner la vela donde sopla el aire

  Decía Santiago Carrillo que “en la política el arrepentimiento no existe. Uno se equivoca o acierta, pero no cabe el arrepentimiento”. Arrepentirse no tiene ningún sentido. Lo hecho, hecho está y qué le vamos a hacer. Si en la política no existe el arrepentimiento, ¿qué debe hacer el político que no acierta a tomar una buena decisión? La única salida que le queda es rectificar, puesto que, como dijo el presidente John F. Kennedy, que fue un político tan pillo como Carrillo, lo que en política no es totalmente correcto, está mal. La descompresión que estamos viviendo estos días después de tres meses de incertidumbre, … Continua la lectura de Poner la vela donde sopla el aire

Gràcies, president Mas

Lo política catalana és molt dinàmica i estranya. En poques hores es pot capgirar tot el que abans eren certeses. No sóc gens partidari d’aquesta manera de fer perquè crec que desgasta massa i, a més, té molts efectes no desitjats. Fa uns quinze dies, després del consell polític de la CUP, vaig publicar aquí mateix un article en què donava per acabada la fase del procés que havia començat amb el 27-S i la victòria sobiranista, tant en vots com en escons. Vaig titular l’article Game over!. Dies abans, concretament el 22 de desembre de l’any passat, vaig publicar un … Continua la lectura de Gràcies, president Mas

La investidura de Carles Puigdemont

La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha obert una nova etapa en la política catalana. El sector majoritari del sobiranisme tenia ahir un regust de boca agredolç, perquè, per una banda, celebrava l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, però per l’altra deplorava el sectarisme dels minoritaris que ha escapçat el sector moderat. La CUP ha estat derrotada amb totes les lletres, amb autocrítica inclosa, però s’ha emportat per davant Artur Mas. El temps dirà si el procés sobiranista hi sortirà guanyant. La gent, que no viu la política amb la passió que … Continua la lectura de La investidura de Carles Puigdemont

En nada estuvo que riñésemos

Viendo la reacción de los periódicos y los articulistas unionistas ante el acuerdo de última hora entre Junts pel Sí y la CUP, está claro que alguna virtud debe tener. Los unionistas deberían estar contentos y no lo están. ¿Qué es lo que no gusta a los unionistas de lo que acaba de pasar en Cataluña? ¿Por qué están exaltados y no se alegran de la renuncia de Artur Mas? ¿Por qué explican lo acontecido con historias de presuntas conspiraciones palaciegas? Lo primero que no les cuadra a los unionistas es, claro está, la renuncia de Mas a la presidencia de … Continua la lectura de En nada estuvo que riñésemos

¡Que les den!

El norteamericano Henry-Louis Mencken (1880-1956), un influyente periodista y crítico social de quien no se acuerda casi nadie, decía que un cínico es un hombre que, cuando huele flores, busca un ataúd alrededor. El cinismo, pues, sería la expresión de la brutalidad en estado puro. En los tiempos que estamos viviendo en Cataluña después del fracaso de la primera legislatura independentista, los cínicos reaparecerán con su ideología fatalista, sintiéndose ganadores simplemente porque Artur Mas no ha podido (o no ha sabido) liderar la mayoría independentista en el Parlamento. La algarabía confusa de esos cínicos inunda periódicos y tertulias al grito de “yo ya lo dije”. De … Continua la lectura de ¡Que les den!

Refer el sobiranisme

Suposo que convocar noves eleccions no era el somni dels votants que el 27-S van celebrar la victòria independentista de Junts pel Sí i la CUP. Aquell dia van guanyar amb un 48% dels vots, un percentatge insuficient per atrevir-se a prendre decisions unilaterals. Així ho va entendre fins i tot la CUP. Però les discrepàncies van sorgir quan cadascú va analitzar per què no s’havia assolit el desitjat 50 o 53% dels sufragis. “Tots volem el mateix i tant és votar els uns com els altres”, es deia des de Junts pel Sí. Ja s’ha vist que era un … Continua la lectura de Refer el sobiranisme

Game over!

Els arguments d’Antonio Baños per explicar la seva dimissió després de la negativa de la CUP a investir president de la Generalitat autonòmica el candidat de la primera —i majoritària— força independentista són inapel·lables. Ell i els favorables a l’acord acceptaven Mas “amb una sèrie de condicions per les possibilitats que donava, una ruptura davant del govern espanyol”. L’absurditat del que acaba de passar és conseqüència de no haver entès això. Els “radicals” de la CUP han estroncat, almenys de moment, el procés sobiranista. Han aconseguit, per tant, el que l’estat encara no havia pogut fer, que és anular la … Continua la lectura de Game over!

Al fin parió la burra

Llevábamos tres meses de discusiones, engaños y desencantos y al fin parió la burra. A fuerza de tesón, los hijos de la CUP se han cargado la ilusión y el deseo de ruptura expresado por 1.628.714 votantes de Junts pel Sí, que es el máximo alcanzado por una candidatura independentista en toda la historia de la Cataluña contemporánea, diga lo que diga Oriol Junqueras. Nunca antes una candidatura así obtuvo tamaño apoyo, aunque después, por desgracia, como acabamos de constatar, no se tradujese en la deseada mayoría absoluta de escaños. La suerte la pintan calva y la noche de las elecciones se … Continua la lectura de Al fin parió la burra

El teorema AMG i la CUP

Ja han passat tres mesos des del 27-S i no som on érem. Estem pitjor, almenys des d’un punt de vista de la política catalana. La sensació de paràlisi és total, amb un Govern en funcions i ofegat econòmicament, i un moviment sobiranista afeblit i deprimit. Les xarxes socials són, si és que són representatives de res, l’escenari d’una batalla campal entre els partidaris i els contraris a la investidura de l’actual president en funcions, Artur Mas i Gavarró, que es pot dir que s’ha convertit en el teorema AMG. Se suposava que la demora de la CUP a prendre … Continua la lectura de El teorema AMG i la CUP