Etiqueta: David Madí

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i els postconvergents

agusticolomines

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Si ets d’esquerra, Junts

agusticolomines

Léalo en español “No ens hem mogut d’on érem” —va declarar a TV3 la candidata a les primàries del PDeCAT Àngels Chacón. Quan algú decideix marxar de casa, és qui s’ha d’explicar i no qui no s’ha mogut del pis. Marta Pascal hauria pogut dir el mateix quan va abandonar el PDeCAT de la senyora Chacón: “Jo no m’he mogut de lloc”. En fi, un joc surrealista que, curiosament, no hauria anat més enllà si el PDeCAT hagués aconseguit retenir les quotes de poder que no vol perdre de cap manera. Ara les ha perdut totes al Govern perquè el sottogoverno, que … Continua la lectura de Si ets d’esquerra, Junts

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

agusticolomines

Léalo en español Tothom té el dret a recordar allò que li dona la gana i que més li convé. En les últimes setmanes, per exemple, els diaris omplen pàgines i pàgines per recordar el 25è aniversari de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona. Els confesso que d’aquell estiu de 1992 no recordo cap altre esdeveniment que una qüestió personal, que ara no fa al cas d’esmentar, però que per a mi va ser molt important. Dels Jocs Olímpics, no en recordo res, perquè aquesta mena d’esdeveniments no m’interessen gens ni mica. Amb el Mundial de Futbol de 1982, … Continua la lectura de L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Los liberales, la independencia y el periodismo en Cataluña

agusticolomines

Justo ayer o anteayer [15 o 16 de julio] leí una de esas versiones esotéricas del proceso soberanista que se publican en los medios unionistas como reacción al acuerdo soberanista entre CDC, ERC y las entidades de la sociedad civil. Hoy en día está claro que todos los periodistas escriben con la pasión de los partisanos. Lean sus crónicas y miren sus tuits, porque les delatan. No les culpo, puesto que no soy nada partidario de esa memez que convierte a los periodistas en angelitos buenos, ajenos al entorno, defensores de una neutralidad inexistente. Todo el mundo toma partido. Todos defendemos intereses y … Continua la lectura de Los liberales, la independencia y el periodismo en Cataluña

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El contratiempo de Camilo S. Baquero con la biografía de Artur Mas

agusticolomines

El pasado 6 de octubre, el periodista colombiano Camilo Sixto Baquero, de quién no había oído hablar antes, escribió un artículo en el diario El Tiempo dedicado al presidente Artur Mas. Lo tituló, o se lo titularon, da igual, Artur Mas, el hombre que intenta separar Cataluña del resto de España. El Tiempo es un diario centenario colombiano, fundado en 1911, propiedad de Luis Carlos Sarmiento Angulo, un empresario constructor y banquero nacido en Bogotá y que consiguió el control de este medio después de que el Grupo Planeta, la empresa familiar de los catalanes Lara, le vendiese sus acciones y de que poco después comprase la participación accionarial … Continua la lectura de El contratiempo de Camilo S. Baquero con la biografía de Artur Mas

Política, Política catalanaDeixa un comentari

CDC en la encrucijada

agusticolomines

  Cuando en 2000 Artur Mas fue elegido secretario general de CDC para relevar a Pere Esteve, que luego se pasó a ERC, el pujolismo ya había comenzado su decadencia. Era una muerte anunciada que Pujol no quiso o no supo ver, a pesar de que el desgaste gubernamental era evidente y que su opción de pegarse al PP de Aznar resultó ser letal, pese a los beneficios que obtuvo para Cataluña. Quien había sabido dirigir el país durante más de dos décadas, en 1999 ya andaba falto de reflejos. Ahora su muerte civil es irreparable. En el artículo Ara toca, president, firmado conjuntamente por Francesc-Marc Álvaro, … Continua la lectura de CDC en la encrucijada