Futbol i emocions

Léalo en español “Mai un equip no ha jugat un futbol tan bonic en benefici d’uns governants tan foscos”, assegurava el cantant de bossa nova Vinícius de Moraes per referir-se als militars, encapçalats pel general Artur da Costa, que el 1964 havien imposat una dictadura al Brasil i a l’equip de futbol brasiler que va guanyar el mundial de Mèxic de 1970. Ho explicava ahir Toni Padilla en el seu article sobre el cinquantenari d’aquella efemèride. A diferència de molts intel·lectuals europeus, De Moraes no tenia cap problema per expressar públicament la seva gran afició al futbol. De fet, el 1958 De … Continua la lectura de Futbol i emocions

El centenari de Josep Benet

El 17 d’abril de 1960, diumenge pasqual, tretze universitaris van arribar a Barcelona procedents de València. Entre aquests expedicionaris hi havia figures que amb el anys serien molt rellevants. Oriol Malló i Fèlix Portell van reconstruir la història en un reportatge per a El Temps publicat el 26 de juliol de 1993. Joan Fuster va triar els tretze viatgers i la “colla”, que com va escriure a Max Cahner, “està composta per tretze inefables patriotes. Crec que els patriotes han estat triats amb un criteri bastant ponderat i equitatiu; he procurat que hi hagi gent de diversa —actual o virtual— tendència ideològica, d’extracció … Continua la lectura de El centenari de Josep Benet

L’excepcionalitat

Léalo en español Estem atrapats en l’excepcionalitat. Aquesta pandèmia ha posat el món dins un parèntesi del qual no se sap com se’n sortirà. Els auguris no són bons, perquè la sobtada alteració de la vida pública ha esquinçat les vores de moltes coses, però, sobretot, està posant a prova la democràcia, que cau a trossos. No és que la pandèmia hagi estat el motiu de l’adulteració democràtica, un mal que s’escampa a una velocitat superior a la del virus, és que ha fet més visible la pertorbació. Molt abans d’aquests quinze dies la democràcia corria perill a Turquia, Polònia, … Continua la lectura de L’excepcionalitat

La república imaginada

Léalo en español L’any 1983, el filòleg i historiador Benedict Anderson va oferir una tesi “revolucionària” sobre com funcionava el nacionalisme en termes de símbols, relacions socials i categories de consciència. Va fer-ho en un llibre celebradíssim, Comunitats imaginades (l’Editorial Afers i la Universitat de València van traduir-lo al català el 2005), que fugia dels debats clàssics de l’època sobre identitats primordials enfront de tradicions inventades, el nacionalisme com a patrimoni cultural enfront de la reflexió sobre la construcció de l’estat modern, la mera consciència falsa enfront del poderós factor polític. Anderson va aconseguir alliberar-se de donar voltes i voltes a la roda … Continua la lectura de La república imaginada

Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

Les voy a contar una historia. El curso 2014-15 lo pasé en parte en Boston invitado por la profesora Liah Greenfeld. Una tarde de un sábado primaveral estaba paseando en Cambridge por Harvard Square y pasé por delante de una elegante sombrerería, Goorin Bros., en el 43 Brattle Street. En el escaparate vi una gorra que me gustó y entré para probármela. Resultó que el dependiente era un joven norteamericano, que rondaba los 30 años y andaba vestido al estilo retro, incluyendo una bonita pajarita a rayas, de acuerdo con el aspecto de época que tenía la tienda. Compré la … Continua la lectura de Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

Le Pen o cuando los extremos se atraen

  Con motivo de la campaña electoral de 2012, Marine Le Pen, publicó el libro Pour que vive la France (Broché). El planteamiento de Le Pen en ese libro era sorprendente, porque se parecía bastante al discurso de la extrema izquierda, como ya comentó Eric Dupin en “Las piruetas de Le Pen”, citándola a ella: “el ultraliberalismo no es más que la ideología de una clase dominante internacional globalizada”, la “nueva aristocracia” de la que convendría deshacerse lo antes posible. Eso mismo podría haberlo escrito Pablo Iglesias o Jean-Luc Mélenchon hablando de la “casta” o la “trama”. Para Le Pen, derecha … Continua la lectura de Le Pen o cuando los extremos se atraen

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”