Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Per un Govern fort

Léalo en español Fa més d’una setmana que Esquerra va reclamar a Junts que l’acord de govern s’havia de tancar abans del proper dissabte, 1 de maig. No crec que se’n surti. Malgrat la cimera de Lledoners, el pacte, sigui el que sigui finalment, encara necessita un temps de maduració. Zygmunt Bauman observava que el culte contemporani a la satisfacció immediata ha provocat que molta gent hagi perdut la capacitat d’esperar. Avui dia tothom té pressa. Els negociadors havien seguit fins ara la pauta de no avançar en una qüestió fins que no es resolgués la prèvia. A Lledoners van saltar-se la … Continua la lectura de Per un Govern fort

Si ets d’esquerra, Junts

Léalo en español “No ens hem mogut d’on érem” —va declarar a TV3 la candidata a les primàries del PDeCAT Àngels Chacón. Quan algú decideix marxar de casa, és qui s’ha d’explicar i no qui no s’ha mogut del pis. Marta Pascal hauria pogut dir el mateix quan va abandonar el PDeCAT de la senyora Chacón: “Jo no m’he mogut de lloc”. En fi, un joc surrealista que, curiosament, no hauria anat més enllà si el PDeCAT hagués aconseguit retenir les quotes de poder que no vol perdre de cap manera. Ara les ha perdut totes al Govern perquè el sottogoverno, que … Continua la lectura de Si ets d’esquerra, Junts

La foto de la ruptura

Léalo en español Dilluns passat, a la tarda, al Parlament, es va confirmar una vegada més que els partits independentistes són suïcides. La JEC —i en conseqüència l’Estat— es va empescar una excusa per intentar destituir el president de la Generalitat i, de cop, després de moltes gesticulacions, Esquerra Republicana va acabar per avenir-s’hi. El junquerisme és amor, diuen, llevat si es tracta de demostrar-ho envers el món de Junts per Catalunya. Llavors l’odi és cerval, encara que de vegades es dissimuli amb la indiferència. Al revés també és així. La fotografia distribuïda per EFE en la qual es veu … Continua la lectura de La foto de la ruptura

El penúltim assalt

Léalo en español L’electorat convergent ja no existeix. Aquesta mitjanit comença la penúltima campanya electoral de l’any i quan coneguem els resultats de les eleccions municipals i europees, llavors quedarà clar el que dic i potser començarà la darrera batalla. La carrera per arribar primer al Palau de la Generalitat. Si l’equilibri de forces canviés tan radicalment com es diu, tampoc no seria estrany acabar amb la legislatura i convocar eleccions anticipades per obrir una nova etapa i aclarir una mica el panorama. La sensació de provisionalitat va en contra dels interessos independentistes, però, sobretot, va en contra del país. … Continua la lectura de El penúltim assalt

L’independentisme té ganes de votar

Léalo en español Una gran participació. Aquesta és la primera conclusió que cal extreure de la jornada electoral, en la línia del que fa temps que passa a Catalunya. Els ciutadans d’aquest país tenen ganes d’urnes i a cada elecció s’ha demostrat. Només els partits espanyolistes no se n’han adonat. Les ganes de votar són tan altes, que la participació en aquestes eleccions espanyoles ha augmentat 11 punts en relació amb la que va haver-hi el 2016. Qui pot negar la voluntat democràtica dels catalans? Qui pot negar que la mobilització ciutadana és altíssima des de fa més d’una dècada? Només … Continua la lectura de L’independentisme té ganes de votar

L’Unilateral és un bar de moda

Léalo en español “La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s’ha guanyat, no hi ha proclamació”, va recalcar Antonio Baños la nit de les eleccions del 27-S del 2015. No vull posar el dit a l’ull de ningú, però he recordat aquesta senzilla, però greu, diagnosi de qui llavors era el cap de llista de la CUP quan he llegit que l’actual cap de files dels cupaires, Carles Riera, defensa que “s’ha de tornar a la via unilateral. És l’única que ens permetrà d’exercir l’autodeterminació”. Els dirigents independentistes —fins i tot els que sempre són més coherents que els altres— … Continua la lectura de L’Unilateral és un bar de moda

Pensa el lladre vell que tots són com ell

Léalo en español El govern espanyol ha programat per al 21 de desembre la celebració a Barcelona d’un Consell de Ministres. Suposo que l’elecció de la data no és casual. Aquell dia farà un any que van tenir lloc les últimes eleccions autonòmiques que va tornar a guanyar el sobiranisme republicà, malgrat que el partit més votat fos Ciutadans. Recordem les xifres i els percentatges, perquè de vegades els comentaristes obliden la realitat. Els resumeixo per blocs. Els partits independentistes van arreplegar 2.079.340 vots (47.5%), mentre que els unionistes en van rebre 1.898.371 (43.47%). Catalunya en Comú, 326.360 (7.46%). Ajustada o … Continua la lectura de Pensa el lladre vell que tots són com ell

Setmana horribilis

Léalo en español L’independentisme està dividit. Quan encara no s’ha acabat el ple de política general, perquè dijous es va haver de suspendre per les fortes discrepàncies entre JxCat i ERC, és evident que l’estratègia dels dos grups no coincideix. Hi ha qui acusa JxCat d’haver provocat el conflicte per pur tacticisme, per la necessitat de gesticular davant de la seva parròquia legitimista. No ho tinc gaire clar. O almenys aquesta no és la intenció del gruix del grup parlamentari. El que no descarto és que al si de JxCat les tensions hagin augmentat per les ambigüitats i la manca … Continua la lectura de Setmana horribilis

Fins que pixin sang

Léalo en español El 27-O ha estat a punt de matar l’1-O. L’endemà de la famosa proclamació de la República al Parlament, la llosa de la presó i l’exili va caure damunt del Govern i del MHP Carles Puigdemont sense que ningú hi oposés resistència. Després, el trio del 155 va aplicar una repressió en tota la regla amb l’objectiu de neutralitzar el sobiranisme i esclafar la generació de polítics catalans que ha protagonitzat la ruptura més important contra l’Estat des dels temps de les revoltes anticentralistes de mitjan segle XIX. L’Estat busca l’escarment per fer por i evitar que … Continua la lectura de Fins que pixin sang